Ahir remenant entre els llibres que hi ha a sota de l'alzina, en vaig trobar un que em va fer molta gràcia i el vaig salvar. És un recull de poemes de trobadors escrit en occità.
Companys, com que disposo de força temps lliure aquí al Balneari, he decidit traduïr algun d'aquests poemes, la qual cosa no sembla d'entrada gens fàcil.
Ara us transcric el primer, que és de Rigaut de Berbezilh, i a poc a poc l'aniré traduïnt:
(Ah, sóc el Lletraferit de Manlleu, suposo que ja ho heu endevinat)
Atressi con Persavaus
el temps que vivia,
que s'esbait d'esgardar
tant qu'anc non saup demandar
de que servia
la lansa ni·l grazaus,
et eu sui atretaus,
Miels de dompna, quan vei vostre cors gen,
qu'eissamen
m'oblit quan vos remir
e·us cug prejar, e non fatz, mai cosir.
Així com en Perceval
el temps que vivia,
va esvair-se en contemplar
tant que no sap demanar
de que servien
la llança i el graal,
pateixo el mateix mal,
Millor que dama, quan us veig tan galant,
és ben semblant,
em perdo quan us miro
i us vull pregar, i res no faig, sospiro.
La segona estrofa, que és molt complicada, la deixo pel final; ara ve la tercera:
Si·l vostre durs cors fos taus
com la cortesia
que·us fai d'avinen parlar,
leu pogratz de mi pensar
qu'anz m'auseria
qu·us preges, car non aus,
que mon cor teing enclaus,
Miels de dompna, de vos en pensamen
tan jauzen
que, quant en re m'azir,
del doutz pensar per l'ir'ab l'esjauzir.
Si el vostre dur cor fos tal
com la cortesia
que us fa d'avinent parlar,
podrieu de mi pensar
que em mataria
per no pregar sisplau,
mon cor és un esclau,
Millor que dama, de vos en pensament,
mansament,
si se sent entristit,
el dolç pensar, la pena ha esvargit.
Ara anem directes a la quinta, la més coneguda i celebrada:
Vieilla de sen e de laus,
joves on jois lia,
vieilla de pretz e d'onrar,
joves de bel domnejar,
loing de folia,
vieilla de faitz liaus,
joves on jovenz es saus,
Miels de domna, viell'en tot bel joven,
avinen
veilla ses veillezir,
e joves d'anze de gent acuillir.
Vella de seny i de lleis,
jove on joia hi ha,
vella de greu honorar,
jove de bell festejar,
lluny de follia,
vella allunyada d'homeis,
jove de joves serveis,
Millor que dama, vella en tot com jovent,
avinent,
vella sense envellir,
i jove d'anys i de bon acollir.
(trd. el Lletraferit de Manlleu)
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
7 comentaris:
Benvolgut Lletraferit de Manlleu. Aquesta traducció us està portant molta feina?
Què voleu dir?
L'obra està en procés, ja veureu quan estigui acabada.
I si no que ho faci un altre, aviam fins on arriba. En Berbezilh és un diable de la rima (no vull pas dir que sigui mala persona, però...), que es van repetint les mateixes a cada estrofa!
I aquest ritme 7-5-7-7-4-6-6-10-3-6-10! Això no hi ha qui ho pugui seguir!
O sigui que, sisplau, us podrieu estalviar els vostres comentaris burletes i deixar-me treballar?
Què tal?
Així com en Perceval
Que en veure com se li escapava
el temps de la vida
es preguntava de què li servien
la llança i el grial,
jo pateixo el mateix mal,
Millor que dama, quan ús veig tan galant,
jo igualment
em perdo quan ús miro
i ús vull pregar, i res no faig, sospiro.
Senyora, agraeixo la vostra ajuda, però no sé si em servirà de gaire.
El problema de Perceval va ser que no va preguntar el que havia de preguntar... en el moment just que havia de fer-ho. Per això va perdre el graal, estava en suspens..., com Lancelot quan es va enamorar de Ginebra.
I d'altra banda, permeteu-me que us digui, i la mètrica? El 7-5-7-7...
Segueixo treballant en el poema. Aviat podreu veure nous resultats.
Ànim! Segur que ho aconsegueixes!
Es fa l'interessant. Però no veieu que l'únic que busca és cridar l'atenció?
Vanitat de vanitats, diu Cohèlet, vanitat de vanitats, i tot és vanitat.
Publica un comentari