tag:blogger.com,1999:blog-18567275602410314002024-03-17T06:19:39.838-07:00Associació dels Amics de la MigdiadaEl Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.comBlogger324125tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-7253374702074225462023-10-24T03:19:00.003-07:002023-10-24T09:04:38.196-07:00Homer i Langley de Doctorow. L'obra d'un mestre<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWu7U7OMdkLKiBN6NlrKcGjQPUc8C2OWAxsisDiqN1UUQf8E7oQgxCJSPb7zN2rzTY5_fRDSJKPBRprATc_1MDsgVQwx9VUUdeAzajBYQKwa0Noq2ulos3dWWUqeqtS1aJW3fhsm4ghgD_PmXl5CQ90QP0eJ50ml2xPMQcyn_qZX0PyFnsD2-WUwMc3I/s499/Homer%20i%20Langley.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="282" data-original-width="499" height="181" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjqWu7U7OMdkLKiBN6NlrKcGjQPUc8C2OWAxsisDiqN1UUQf8E7oQgxCJSPb7zN2rzTY5_fRDSJKPBRprATc_1MDsgVQwx9VUUdeAzajBYQKwa0Noq2ulos3dWWUqeqtS1aJW3fhsm4ghgD_PmXl5CQ90QP0eJ50ml2xPMQcyn_qZX0PyFnsD2-WUwMc3I/s320/Homer%20i%20Langley.webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p>Ara que ja som a la tardor, aquest llibre ens ha anticipat els rigors de l'hivern. Si voleu saber què és viure fora de catàleg, llegiu-lo. Un naufragi absurd. Una resistència impossible. Una bogeria, una tragèdia. La història dels Estats Units d'Amèrica al llarga del segle XX, i moltes coses més. Si voleu saber què és el desordre, el desordre extrem, el desordre absolut, llegiu-lo. Un monòleg de 200 pàgines. Hem quedat morts. L'obra d'un mestre.</p><p>En aquest fragment, en Homer, que és cec, comença a adonar-se que s'està quedant sord.</p><p>"Va ser en aquesta època que vaig adonar-me que el meu estimat Aeolian s'havia desafinat mig to a les octaves centrals. Les notes greus i les agudes sonaven bé, i això és el que vaig trobar estrany, que el piano s'hagués desafinat a discreció. Com que des que els porticons estaven sempre tancats la casa s'havia tornat força humida i com que a cada sala tot anava acumulant pols, perquè tot el que us pugueu imaginar s'acumulava gairebé fins al sostre, a part de les bales de diaris que ens sevien de parets per als laberíntics camins, vaig pensar, esclar, que no era estrany que aquell instrument tan delicat se'n resentís. Els dies de pluja, la humitat es podia tocar i l'olor de florit del soterrani traspuava pel terra.</p><p><span> Sí, teníem altres pianos, o almenys les parts de dins. N'hi havia que estaven absolutament desafinats de la manera habitual; i com no havien d'estar-ho...Però em vaig començar a neguitejar quan vaig posar en marxa la pianola, que havia conservat tapada amb un plàstic, i vaig sentir el mateix so agut a les octaves centrals. Llavors vaig regirar-ho tot fins que vaig trobar el petit piano elèctric, un ordinador, de fet -amb diferents configuracions podies fer que sonés igual que una flauta, un violí o un acordió, etcètera-, que en Langley havia portat feia poc. Vaig agrair poder-lo posar amb tota comoditat al damunt d'una taula. I és que el primer ordinador del meu germà feia tant d'embalum com una nevera, era una massa enorme amb tubs de buit que havia aconseguit comprar -per a una cançó, va dir- només perquè era un model obsolet. No va aconseguir fer-lo anar i comprovar si feia el que fos que els ordinadors feien -coses relacionades amb càlculs, va dir, i quan li vaig preguntar càlculs de què, va dir de res-, perquè aleshores devia pensar què podia fer-ne, si no teniem electricitat. Per això jo no entenia per què aquell ordinador tan petit que semblava un teclat i funcionava amb piles feia càlculs relacionats amb la música, però ho feia. I quan vaig moure la palanca per engegar-lo i vaig tocar una escala, aquell instrument, que no tenia cordes ni res que es pogués desafinar, sonava mig to desafinat en les notes del mig, exactament igual que el meu Aeolian.</span></p><p><span> Aleshores vaig comprendre que el que estava desafinat no era el piano si no la meva oïda. Sentia un do com un do sostingut. allò era el principi. Em vaig encongir d'espatlles i em vaig convèncer que ho podia portar bé. Les obres del meu repertori les podia escoltar de memòria com si no passés res. Però amb el temps acabaria convertint-se en més que una pura qüstió de to: en l'absència de so. No em volia creure que això era el que m'estava passant, lentament però de manera inexorable, malgrat que sabia que ho era. Encara van passar mesos i mesos abans que el món s'anés esmorteint, decibel a decibel, i jo acabés perdent del tot la meva preuada oïda i em trobés en una situació pitjor que la del mateix Beethoven, que almenys hi veia.</span></p><p><span><span> Si hagués passat tot d'un plegat, si de sobte m'hagués adonat que estava a punt de perdre l'últim sentit que em mantenia en contacte amb el món, m'hauria posat a cridar endut pel pànic i hauria buscat tan de pressa com fos possible la manera de treure'm la vida. Però va ser gradual i això em va permetre successius graus d'acceptació, amb l'esperança que cada grau de pèrdua seria l'últim, fins que, en el creixent silenci de la meva desespeació, vaig resoldre acceptar el meu destí i em vaig deixar endur per un estrany instint de descobrir com seria la vida quan em quedés del tot sord i, sense visió ni so, em quedés tan sols la meva pròpia consciència per entretenir-me" </span><br /></span></p><p><span><span>(Edicions de 1984. trad. Maria Iniesta i Agulló)</span></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span><br /></span></p><p><span> </span> </p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-61931722607511454382023-08-26T14:19:00.003-07:002023-10-22T01:35:51.063-07:00Milarepa; els seus crims, les seves proves, el seu nirvana<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh57o-pcuhQRSNy2ZBjVptqT4eEFCRAF0hyCuktalswrehY85Bog2skGum3KlhntxfPkTXBzDEjCc8whBx1uDF22DV6_fgOW9vEzIJ1cTpbQOTxhjZEH2pL7yZaLYDPGIi9Ci8t8ZsJqNCWYQZhortj6M2eInbLNaelNiMoxZjgLKw4Sb0ECL4s8SP3rVc/s1024/milarepa.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1024" data-original-width="780" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh57o-pcuhQRSNy2ZBjVptqT4eEFCRAF0hyCuktalswrehY85Bog2skGum3KlhntxfPkTXBzDEjCc8whBx1uDF22DV6_fgOW9vEzIJ1cTpbQOTxhjZEH2pL7yZaLYDPGIi9Ci8t8ZsJqNCWYQZhortj6M2eInbLNaelNiMoxZjgLKw4Sb0ECL4s8SP3rVc/s320/milarepa.webp" width="244" /></a></div><br /><p><br /></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hem llegit la Vida de Milarepa (1040-1123) amb
gran interès. Els seus crims, les seves proves, el seu nirvana. El llibre,
escrit al segle XV, és un viatge fascinant al moll de l'os de la cultura
tibetana. Ens ha sobtat la semblança entre Milarepa i Sant Francesc
d'Asis, que va viure a l'occident cristià pocs anys després. Els dos són
místics radicals de la pobresa, crítics amb l'església -cadascú la seva-, els dos són poetes inspirats i composen un tipus de cançó, de càntics, bastant semblants. A més hi ha força paral·lelisme entre les seves vides.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> A Milarepa se'l representa gairebé sempre amb la mà dreta alçada al costat de l'orella. Això al·ludeix a que és, amb Marpa el Traductor, el seu mestre, el fundador d'una de les quatre variants de budisme que hi ha al Tibet: l’escola Kagyu, </span>iniciada a l'India per Tilopa i Naropa, de tradició oral, on l'ensenyament es dona de boca a orella, </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Veieu aquests dos passatges:</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>"Vaig romandre en aquell lloc, lliurat a
la meditació, menjant només ortigues. Per fora sense roba i per dintre sense
l'aliment substanciós, el meu cos va acabar semblant un esquelet. Es va tornar
del color de les ortigues, i fins i tot els pèls se'm van tornar de color
verd"</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>"Una nit, algú que s'imaginava que jo
guardava menjar, va entrar a la meva cova i va començar a buscar per tot arreu.
Em vaig posar a riure i li vaig dir:</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>-Mira bé, potser trobaràs de nit el que jo no
puc trobar de dia!</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Ell també es va posar a riure i se'n va
anar."</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span> </p><p class="MsoNormal"> Però
el que ens ha cridat més l'atenció són les proves a que el sotmet Marpa, el seu
mestre, abans de donar-li l'ensenyament:</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span> “—Ahir
a la tarda em vaig portar malament amb tu —em va dir—, però no t’entristeixis,
que he de donar-te els ensenyaments a poc a poc. Has de tenir paciència. Ets
home treballador, així que ara em faràs
una casa fortificada que he de donar a Tarmá Dodé (el seu fill). Quan l’hagis
acabat et donaré l’ensenyament. I també et donaré roba i menjar.</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Però
—vaig replicar—, ¿què serà de mi si moro mentre estic construint la casa, sense haver conegut el
Dharma?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Et
prometo que no moriràs en aquest temps —em va dir—. Un home sense fortalesa no
pot exercitar el Dharma. Si tu, dotat com estàs de gran perseverança, ets capaç
de meditar els meus ensenyaments, arribaràs a mostrar si has arribat o no al
Buda en aquesta vida. El meu llinatge posseeix una transmissió de la influència
espiritual diferent dels altres llinatges.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Amb
aquests excel·lents consells, el meu esperit es va alegrar en extrem, i li vaig
dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Si
és així us prego em comuniqueu com voleu que sigui aquesta casa fortificada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> En
quant a aquesta, he de dir que hi havia un important pas de muntanya on el
parents paterns de Marpa havien acordat sota jurament no construir cap casa
fortificada. Ara bé, Marpa, que no estava entre els obligats pel jurament, va
pensar una estratagema per construir en aquell lloc i a la vegada aprofitar-ho perquè
jo em purifiqués de les meves maldats. Em va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Fes
una casa fortificada així i així en aquell turó de l’est.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Vaig
començar a construir una casa rodona i ja n’havia fet la meitat, quan va venir
el lama i em va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —L’altre
dia no m’havia parat a pensar-ho bé. Enderroca aquesta casa i porta tota la
terra i totes les pedres allà on estaven.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> I
així ho vaig fer. Dies més tard, el lama, que semblava que anava una mica
embriac, em va portar a un turo a la banda oest i em va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Ara
fes una casa fortificada així i així.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> I
vaig començar a construir una casa en forma de mitja lluna. Havia construït la
meitat quan el lama va tornar i em va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Això
tampoc no va bé. Torna al seu lloc tota la terra i totes les pedres.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Així
ho vaig fer, i altra vegada, en arribar a un turó de la banda del nord, el lama
em va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Gran
Mag, l’altra dia estava borratxo i les ordres que et vaig donar no tenien
sentit. Ara, aixecaràs aquí una bona casa fortificada.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Enderrocar
una casa a mig fer —vaig replicar— a més de ser un treball penós per a mi,
malgastar la hisenda. Us suplico ho penseu bé abans d’ordenar-m’ho.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Aquesta
vegada no estic borratxo —va dir ell—, i a més ho tinc molt ben pensat. Es
dirà: Casa Fortificada del Mantra. La construiràs amb planta de triangle, i t’asseguro
que no l’hauràs d’enderrocar.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Després
d’escoltar-lo, vaig començar a construir la casa triangular. Quan havia alçat
ja la tercera part de la casa, va venir el lama i em va preguntar:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —¿De
qui és aquesta casa fortificada que estàs construint, Gran Mag? Qui t’ha manat
de construir-la?<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —El
lama mateix, —vaig respondre—, que va
dir que era una casa pel seu fill.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —No
recordo haver-te encomanat aquesta tasca —va dir el lama—. Però si el que dius
és cert, deu ser que vaig perdre el cap o que per un moment no sabia el que em
feia.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —En
aquell moment —vaig dir—, com que temia que podia esdevenir-se això, vaig
persuadir humilment al lama que ho pensés bé, però el lama em va replicar que
ho tenia molt ben pensat, i que aquesta vegada no seria necessari enderrocar el
que havia fet. D’aquestes circumstàncies en tinc un record claríssim.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —I
bé —va dir en Marpa— ¿quin testimoni hi ha del que dius? Si per atzar t’ha
vingut a la imaginació posar-nos a nosaltres en aquesta casa de tres costats (que
no sembla sinó un triangle màgic per tancar els esperits malignes) per obrar
els teus encantaments, has de saber que jo n’hi té robat cap granja ni tampoc
no he menjat els bens del teu pare. I si no és així i vols el Dharma, com sigui
que les deïtats de l’indret estan malcontentes, porta tota aquesta terra i
totes aquestes pedres allà on estaven abans. Després, si vols el Dharma, te’l
donaré; però si no fas el que et dic, ja te’n pots anar d’aquí.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> I
com que dient això semblava molt enfadat, sobre el meu ànim es va abatre un pes
infinit. Amb tot, però, mogut pel meu desig del Dharma, vaig obeir les ordres
del lama, i vaig transportar al seu lloc anterior tota la terra i totes les
pedres amb que havia començat a construir la casa triangular.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Va
ser llavors, quan em va sortir una llaga a l’esquena, però vaig pensar que si
l’ensenyava al lama, només guanyaria d’ell una tanda de despropòsits, i que si
l’ensenyava a la seva dona, diria que ho feia per ponderar el mèrit del meu
treball. De manera que no la vaig ensenyar a ningú, i després de plorar
amargament, vaig pregar a la dona del lama que em donés prova d’amistat
demanant-li al seu espòs el Dharma per a mi.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Ella
va anar al lama i li va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Aquest
disbarat d’edificar cases fortificades és només ocasió de sofriment. Us prego
tingueu compassió del Gran Mag i li comuniqueu el Dharma.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Prepara
un bon menjar —va dir Marpa—, i porta’l a la meva presència.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Va
fer el menjar i em va portar amb ella davant del lama, el qual va dir:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Gran
Mag, no em tinguis en compte allò que no vaig fer l’altre dia. Si vols el
Dharma te’l donaré.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> I
em va donar la transmissió del Refugi i el Compromís, els dos molt comuns.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Això
és —em va dir— l’anomenat Dharma comú i general. Si vols els ensenyaments del
Mantra Secret, no comuns, ho hauràs de fer d’aquesta manera.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> I
em va lliurar perquè el llegís un epítom de les penalitats per les quals va
passar Naropa al llarg de la seva vida.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —En
gran manera ardu et serà avançar per aquest camí —em va dir el lama.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> En
sentir això, els ulls se’m van negar de llàgrimes i em va envair una ferma
confiança. Em vaig dir “Compliré cabdalment tot allò que el lama em digui” , i
en vaig fer una solemne promesa.<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Uns
dies després el lama em va dir que l’acompanyés, i vaig anar amb ell. En
arribar al pas de muntanya guardat pels seus parents paterns, em va parlar en
aquests termes:<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> —Ara
edificaràs una casa fortificada quadrada, blanca, de nou pisos i amb un pinacle.”<o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span><span lang="CA"> </span>Vida de Milarepa, Anagrama (trad. Iñaki
Preciado Ydoeta)</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>He traduït aquests passatges a partir de la traducció d'Iñaki Preciado, directament i sense el rigor que s'hauria de demanar a un traductor. És només una mostra, un apunt..</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Que jo sàpiga, la "Vida de Milarepa" mai no s'ha traduït al català, i
tampoc Kunbum (els Cent Mil Càntics). Si teniu temps, penseu-hi. Tot està per
fer!</p><p><br /></p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-16759819636913954782023-07-30T15:41:00.009-07:002023-08-05T04:53:38.159-07:00El Descensus, a l'Evangeli de Nicodem. "Gira't i mira: no em queda cap mort!"<p><br /></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiLn0iGIKk5OWOm4kk738kHOuNx6e5_6n-cxKkKNWF_rErjm2y1TtAvPmktVeKj3fV3xRkk8XwsVsIZwgL6vyBClai6Xc2NQxwTktTfhT0GfbcOVjUEdV_YO8bjFjrslYwhaVunonnpydmbwsY_MFiazYkH6E6FhArFy8JQyZ3xKgluN-g7H3jWaOpsAA/s390/infern3%20Hortus%20Deliciarum%20Herrada%20de%20Landsberg.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="390" data-original-width="329" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhiLn0iGIKk5OWOm4kk738kHOuNx6e5_6n-cxKkKNWF_rErjm2y1TtAvPmktVeKj3fV3xRkk8XwsVsIZwgL6vyBClai6Xc2NQxwTktTfhT0GfbcOVjUEdV_YO8bjFjrslYwhaVunonnpydmbwsY_MFiazYkH6E6FhArFy8JQyZ3xKgluN-g7H3jWaOpsAA/s320/infern3%20Hortus%20Deliciarum%20Herrada%20de%20Landsberg.jpg" width="270" /></a></div><br /> <span style="background-color: white; color: #050505; font-family: "Segoe UI Historic", "Segoe UI", Helvetica, Arial, sans-serif; font-size: 15px; white-space-collapse: preserve;">(detall de l'infern, d'una il·lustració del manuscrit "Hortus deliciarum", de Herrada de Landsberg)</span><p class="MsoNormal"></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Les temperatures d’aquests dies ens han portat
a parlar de l'Infern, que per tradició (si més no aquest és el nostre cas) l’imaginem
ple de calderes amb aigua bullent, carbó encès, cadenes de ferro, ferro roent, i molta suor i els
gemecs dels innombrables condemnats. Però d’altra banda, les visites que van
fer Ulisses i Eneas als antres subterranis abans de l’adveniment del
cristianisme, en donen una imatge més aviat humida i boirosa, espectral, molt
diferent; fins i tot fresqueta. </span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span> <span> </span><span> </span></span>Estàvem parlant tranquil·lament d’aquests contrast, d’aquests contrastos,
i vet aquí que el Lletraferit de Manlleu ens arriba amb un llibre que de seguida
desperta la nostra expectació: L'Evangeli de Nicodem; un evangeli apòcrif. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>En
sabeu res? Nosaltres no, no en sabíem res. És un text del segle II que en la
seva darrera part parla del Descensus, la baixada de Jesús als inferns.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>Encara
estem astorats per la presència simultània de Hades, Jesús, i Satanàs que
parlen entre ells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Aquí en teniu un fragment: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>“Tot seguit l’Hades començà a cridar:</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>—Ai de nosaltres, hem estat vençuts! Però qui ets tu que tens aquest
poder i aquesta força tan grans? Qui ets tu que has vingut aquí sense pecat? El
qui sembla petit però obra coses grans, l’humil i l’excels, l’esclau i el
senyor, el soldat i el rei, el qui té poder sobre els morts i sobre els vius?
Havies estat clavat a la creu i dipositat en el sepulcre, però ara ets lliure i
has destruït tota la nostra força! Ets tu Jesús, de qui l’arxisàtrapa Satanàs
ens deia que per la creu i la mort havies de posseir el món sencer?<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Llavors el rei de la glòria agafà per la punta del cap l’arxisàtrapa
Satanàs i el donà als àngels dient-los:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>—Lligueu-li amb cadenes de ferro les mans i els peus, el coll i la boca!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Després el lliurà a l’Hades i li digué:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>—Agafa’l i guarda’l ben fermat fins a la meva segona vinguda.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>Llavors Hades es feu càrrec de Satanàs i li digué:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-spacerun: yes;">
</span>—Beelzebul (senyor de les mosques), hereu del foc i del càstig, enemic
dels sants! Quina necessitat tenies de procurar que fos crucificat el rei de la
glòria, perquè vingués després aquí a espoliar-nos. Gira’t i mira: No em queda
cap mort! Tot el que vas guanyar amb l’arbre de la ciència, ho acabes de
perdre amb l’arbre de la creu. Tot el teu goig s’ha mudat en tristesa.
Pretenies fer morir el rei de la glòria i t’has mort a tu mateix. I com que
t’he pres a càrrec meu per guardar-te ben fermat, aprendràs per experiència
quants mals sóc capaç d’infligir-te. Oh cap dels diables, principi de la mort,
arrel del pecat, culminació del mal! Quin mal vas trobar en Jesús per a
tramar-ne la ruïna? Com has gosat cometre un crim tan gran? Com se t’ha acudit
fer baixar en aquestes tenebres un home com aquest, per mitjà del qual et veus
privat de tots els qui havien mort fins ara?”<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">(Els evangelis apòcrifs, ed. Proa; a cura
d’Armand Puig i Tàrrech)<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p><br /><p></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-47964649392529298352023-05-28T02:28:00.004-07:002023-05-29T03:43:48.978-07:00L'arribada de les orenetes. Un senyor de Barcelona, de Josep Pla.<p> </p><p><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><br /></div><br /><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbRIeYCuMQ-PGgKwJqd3KQHxs1NERb30icFXELw80DV5oeER3z4nocYLrP7coQb9gEg9X0zCBbFB7ir-L5ZTFsAAsWgycUsDZqjOa7T1qkO_NS6NcW1BPmhKbsoV7jQ4-RtD4VBjnu_2PnDBgwgrAoQs9jBTLyxQXZDRnCai4G1SMW3W3xmMpSTJq6/s500/orenetes2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="375" data-original-width="500" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgbRIeYCuMQ-PGgKwJqd3KQHxs1NERb30icFXELw80DV5oeER3z4nocYLrP7coQb9gEg9X0zCBbFB7ir-L5ZTFsAAsWgycUsDZqjOa7T1qkO_NS6NcW1BPmhKbsoV7jQ4-RtD4VBjnu_2PnDBgwgrAoQs9jBTLyxQXZDRnCai4G1SMW3W3xmMpSTJq6/s320/orenetes2.jpg" width="320" /></a></div><br /><p><br /></p><p>Ara que l'hivern ja queda força enrera, estàvem recordant que al nostre cau de la migdiada, que es troba a la Plana de Vic, a l'hivern hi fa molt fred.</p><p>En el llibre de Josep Pla, "Un senyor de Barcelona", que recull les memòries de Rafel Puget, i ens porta de passeig pel que va ser el país al llarg del segle XIX i començaments del XX, quan parla del canonge Vinyeta, hi ha un passatge que il·lustra aquesta circumstància:</p><p>"A Vic hi fa un fred que pela, però a mi em sembla que abans n'hi feia més que ara. Jo he vist penjar de les barbacanes dels teulats puntes de gel com espasins. De vegades a Vic, passavem tres setmanes seguides sense veure el sol, dins d'una boira baixa glacial, una boira que us glaçava els ossos de l'esquelet. Si un dia sortia el sol per unes poques hores, les estalactites de gel gotejaven sobre les lloses dels carrers ombrius i la caiguda de les gotes feia un soroll monòton i trist.</p><p><span><span> A l'hivern, el canonge Vinyeta sortia de la catedral després de cantar la terça embolicat amb el manteu i es dirigia, gairebé corrent, cap a la seva "camilla". Era molt fredulic. Arribat el mes de març, la sortida del cor no era tan cruel. Llavors, amb un altre company del capítol, encaminava els seus passos cap a la carretera de Barcelona, que és el lloc més assolellat i resguardat de Vic. Aquestes sortides tenien un objecte que fa entendrir: vigilar l'arribadade les orenetes. Quan Vinyeta, en el curs dels seus passeig, pels volts de Sant Josep, descobria la primera, posava el genoll en terra, descrivia -tenint a la mà el seu enorme barret de teula- un gest aparatós de reverència i deia, amb l'emfàtica titil·lació que li produïa l'acabament del llarguíssim hivern:</span></span></p><p><span>"Benvingudes orenetes,</span></p><p><span>que nos porteu el bon temps..." </span> </p><p>(Josep Pla, Ed. Destino)</p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-21256936180059685202023-02-26T10:27:00.003-08:002023-02-27T05:33:00.069-08:00Les encantades, de Herman Melville<p style="text-align: left;"> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw2okPAsOchheQBENko7osVqecBjHT61JJaT68osbguprB0sCWXzDMBfwEdq-4Wwbh_8L_GQ_IyE9K5v9WnWNY4mHsDmWG2BVRkM-8jKeasrpFLq3mgAME5RBvoWwrSn8gGK7q2_pdIZPtQQbt6Ccs9cJlJhczae4rGO3NlabdzDi1vN9OQeP4fuPC/s388/Herman_Melville_1860.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="388" data-original-width="259" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiw2okPAsOchheQBENko7osVqecBjHT61JJaT68osbguprB0sCWXzDMBfwEdq-4Wwbh_8L_GQ_IyE9K5v9WnWNY4mHsDmWG2BVRkM-8jKeasrpFLq3mgAME5RBvoWwrSn8gGK7q2_pdIZPtQQbt6Ccs9cJlJhczae4rGO3NlabdzDi1vN9OQeP4fuPC/s320/Herman_Melville_1860.jpg" width="214" /></a></div><br /><p></p><p style="text-align: left;"><br /></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">És normal que en una societat tan sedentària
com la Societat de la Migdiada, els llibres d'aventures facin furor. Melville és un dels nostres
escriptors favorits. Moby Dick, Benito Cereno, El mariner Billy Budd, figuren
entre els llibres més llegits de la nostra biblioteca. Per aquest motiu, ens ha
fet molta il·lusió rebre Les Encantades, en una magnífica edició de Quid Pro
Quo. El llibre no ens ha decebut, de manera que us en fem partícips. Ve a ser
una descripció de les Illes Galàpatos i d'alguns esdeveniments, més o menys
llegendaris, protagonitzats per bucaners, pirates, i gent estrafolària de difícil classificació. Però parlant de Melville, no és tant el que ens diu si no com ens ho diu. La seva èpica particular, tronada; el seu patetisme tan seriós, de pa sucat amb oli. Melville ens fa riure molt i disfrutar, ens encanta. La seva manera de barrejar la vida i la mort, la seva capacitat de situar-se sempre en els extrems, la irresolubilitat dels problemes que planteja, les seves comparacions alucinants. </span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;"><span> Aquí teniu el relat del seu encontre amb un dels principals habitants d'aquestes illes, les tortugues:</span> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;"> "</span></span><span style="font-size: large;">Van tirar-los cordes i aviat, després d’uns
bons esforços, tres enormes tortugues d’aspecte antediluvià van aterrar a la
coberta. Costava de creure que fossin filles del món. Ens havíem passat sencers
cinc mesos al mar, un període prou llarg perquè totes les coses de la terra produeixin
un efecte fabulós en un cap somiador. Si haguessin pujat a bord tres duaners
espanyols , molt probablement me’ls hauria mirat tot encuriosit, els hauria
palpat i els hauria acariciat ben bé com els salvatges complimenten els seus
hostes civilitzats. Però en lloc de tres duaners, mireu quines tortugues més
meravelloses (ni punt de comparació amb les tortugues dels vostres patis de
col·legi), però negres com el vestit d’un vidu, feixugues com cofres de metall,
amb unes closques grandioses de plaques enrivetades que semblen escuts, oscades
i abonyegades com escuts que han plantat cara en una batalla, i velloses també,
una mica pertot, d’una molsa de color verd fosc, i viscoses de l’escuma marina.
Aquestes criatures místiques, transportades bruscament i de nit d’unes solituds
inexpressables a la nostra coberta populosa, em van afectar d’una manera no
gens fàcil d’exposar. Semblaven acabades de sortir, a rossegons, de sota els
embassaments del món. Sí, eren idèntiques a les tortugues damunt les quals els hindús
situen tota la Terra. Amb una llanterna les vaig examinar més de prop. Quin
aspecte més admirablement venerable! Quina verdor més tofuda amagava els
trossos asprament esquerdats i cicatritzava les fissures de les seves closques
malmeses! Ja no veia tres tortugues. És van engrandir... s’havien transfigurat.
Em feia l’efecte que veia tres coliseus romans en una magnífica decadència"</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-size: large;">(Les Encantades, Herman Melville. Quid Pro Quo. Trad: Pep Julià) </span></p><p style="text-align: left;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></p><p style="text-align: left;"><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-54225380379230527102022-11-24T01:41:00.002-08:002022-11-24T01:41:24.098-08:00La salut de les persones i el temps atmosfèric, segons un apunt de Franz Werfel a "Reunió de batxillers" : el simun solidificat.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB1MnPd5zPmstRVhoGfvsNcjfg6RSdkrz6tosTnwEVJYXCWnLdGV28hYWJQyk6Dtq-vDoCws-BgVrbxu4RqKNO1uhw6RWlFlEfpRn3bRP2YGR_J-TsG83LuUnOetrhqhQSUtNaoAztu5XmcL6X5bFkhfvWhJZuKWTw3EsQkpAtqns6Dw2EPntXENLr/s1180/franz-werfel%201.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="786" data-original-width="1180" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhB1MnPd5zPmstRVhoGfvsNcjfg6RSdkrz6tosTnwEVJYXCWnLdGV28hYWJQyk6Dtq-vDoCws-BgVrbxu4RqKNO1uhw6RWlFlEfpRn3bRP2YGR_J-TsG83LuUnOetrhqhQSUtNaoAztu5XmcL6X5bFkhfvWhJZuKWTw3EsQkpAtqns6Dw2EPntXENLr/s320/franz-werfel%201.jpeg" width="320" /></a></div><br />Sempre m'ha semblat que el temps atmosfèric té una gran influència sobre la salut de les persones, sobretot en certs aspectes com l'artrosi, el reuma, el mal de genolls, la claredat mental, el mal de cap, i tota la psicosomàtica. A "Reunió de batxillers", novel·la excelent de Franz Werfel editada recentment per 1984 i traduïda al català per Ramon Monton, l'autor dóna algunes pistes molt interessants:<p></p><p>"En contra del costum, el jutge d'instrucció Sebastian va arribar aquell dilluns al seu despatx mitja hora més tard. El seu secretari, el jove passant doctor Elsner, va atribuir aquest retard a l'atmosfera sufocant d'aquell dia.</p><p>Sebastian pertanyia a aquella particular classe de malalts que podien classificar-se com a sensibles a la pressió atmosfèrica. Damunt del seu escriptori hi havia dos baròmetres en què comprobava cada hora el futur del seu benestar. Els seus nervis s'ensumaven, en el més estricte sentit de la paraula, si la vida seria suportable o insuportable. Aquesta dolença s'havia agreujat amb els anys. Ah, que pocs que eren els moments que eren una mica més que suportables! Per exemple, quan el cel era clar i bufava un lleuger vent de l'est, o el vent del nord-est temperat que passa per damunt de la daurada calma de juny, els breus minuts d'alleujament després que una tempesta ha descarregat un mar d'ozó a les altures.</p><p>Però el temps d'aquest dia era el seu enemic mortal. Es necessitava una gran força de voluntat per fer una passa, pronunciar una paraula, dur a terme una feina. Era preferible estirar-se i suportar amb desesperació l'angoixant malson de veure com la nostra vida s'allarga eternament.L'aire semblava greix solidificat. La ciutat estava ficada en una caldera tapada. A més, un estrany poder ho havia ficat tot en una canonada calenta. Així, els fums, les transpiracions, les pudors, el mal alè de les xemeneies, les cases, els carrers, les estacions i molts centenars d'éssers vius no trobaven una sortida, quedaven atrapats com en un forn, que tingués el tub d'escapament obturat pel sutge. En el seu particular llenguatge de malalt, Sebastian anomenava aquesta desesperant situació del món "el simun solidificat".</p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-78786749778474080472022-11-02T13:50:00.006-07:002022-11-03T02:31:23.171-07:00El quartet d'Alexandria, de Lawrence Durrell<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLeFC-IPEjWYxdMLEsyM9MC8e01TQvd2aFtlAN_THgn22pSkyooumMki8OeaBUDeOQ3mQNd0_LlHm0t0jvp1lif_GG6t7lj66QBnx2_eS8lXFUl4vPl8y8Kond5Wyn8-FiJ2z4RCmKY2QGi_UuEY7ryrVqS8YHs1PuX3510hFdybUWtWKPFupge4Tk/s300/Lawrence%20Durrell.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="168" data-original-width="300" height="168" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjLeFC-IPEjWYxdMLEsyM9MC8e01TQvd2aFtlAN_THgn22pSkyooumMki8OeaBUDeOQ3mQNd0_LlHm0t0jvp1lif_GG6t7lj66QBnx2_eS8lXFUl4vPl8y8Kond5Wyn8-FiJ2z4RCmKY2QGi_UuEY7ryrVqS8YHs1PuX3510hFdybUWtWKPFupge4Tk/s1600/Lawrence%20Durrell.jpg" width="300" /></a></div><br /><br /></div><p> Aquestes quatre novel·les que, segons el seu autor, és una de sola, acaben de sortir en un únic volum de 1093 pàgines editades per Proa. Estic acabant de llegir la primera, que es diu Justine. Molt interessant, i també molt difícil de seguir, i d'entendre, sobretot el començament. M'ha costat d'entrar-hi; costa d'entrar-hi. Durrell és molt exigent amb el lector. Ara, després de les primeres dificultats, segurament us atraparà. M'està agradat molt. La protagonista absoluta és la ciutat d'Alexandria que sembla que l'autor estima i detesta a parts iguals, i que identifica amb tres dones de qui està bojament enamorat: la Justine, la Melissa, i la Clea. El primer llibre, Justine, guarda molts tresors; (i espero que els altres també!) Les descripcions de la ciutat i d'alguns dels seus personatges, són un prodigi. La trama és confusa fins a l'extenuació. Tothom està extenuat, ningú no enten res; primerament, la ciutat, després el personatge principal, que semblaria que és l'autor, el mateix Lawrence (Darley), però també tots els altres personatges semblen igualment extenuats. Justine és una novel·la extenuant, per a ser llegida al llit! Paradoxal, tremenda. Quin homenatge a Alexandria! No conec res de semblant a les nostres latituds. </p><p>Gran traducció la de Lluís-Anton Baulenas. Absolutament recomanable.</p><p>Veieu aquesta pàgina, la 144:</p><p>"Aquella segona primavera, el khamsin va ser el pitjor que vaig viure tant abans com després. Abans de la sortida del sol, el cel del desert es tornava marró com argila de búcar, s'enfosquia lentament, s'inflava com un sangtraït i, finalment, alliberava els contorns del núvol, gegantines octaves d'ocre que s'acumulaven des del delta com les pluges de cendra sota un volcà. La ciutat s'ha replegat estretament sobre ella mateixa, com si es volgués protegir d'un temporal. Unes quantes glopades d'aire i un plugim primet són l'avançada de la foscor que esborra la llum del cel. I ara, invisible en la foscor de les habitacions amb els pòrtics tancats, la sorra ho envaeix tot; apareix per art de màgia a la roba penjada a l'armari de fa temps, als llibres, als quadres i a les culleretes de te. Als panys de les portes, sota les ungles dels dits. L'aire vibrant asseca les mucoses de la gola i del nas i posa els ulls en carn viva amb les configuracions de la conjuntivitis. Núvols de sang seca recorren els carrers com profecies; la sorra es va posant al mar com les pólvores en els rínxols d'una perruca vella. Les estilogràfiques queden obturades, els llapis es clivellen i els llistons de les persianes venecianes s'omplen d'una pàtina blanca com si fos neu acabada de caure. Els falutxos fantasmals que passen pel canal són tripulats per vampirs de caps embolicats. De tant en tant un cop de vent arriba directament de dalt i fa giravoltar tota la ciutat fins a l'extrem que es té la impressió que totes les coses -arbres, minarets, monuments i gent- han estat atrapades per la cua d'un gran remolí i que al final s'abocaran suaument en el desert d'on havien sortit, retornades un cop més al terra anònimesculpit d'ones de les dunes..."</p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-1781987671941183832022-07-31T14:26:00.005-07:002022-08-01T01:53:18.113-07:00La vida en minúscula, d'Alfred Polgar<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDBc02fBCo8kdcUZDWyYJYKK0Mw0sAg1ET2i4mwVOTxdSq_HnBSKaYuWOPud5u7kWumZIasayfth8R8QSJE-GuRPjO49joEtBX4NhOTQ0SpIeeRsoooPA5CMkt4yW7cvVvQadyUCOl4QZwwprGMialcZMy3d9izy6KhKx4MWoIMnoN032uOco4vW7d/s227/Alfred%20Polgar.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="210" data-original-width="227" height="210" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiDBc02fBCo8kdcUZDWyYJYKK0Mw0sAg1ET2i4mwVOTxdSq_HnBSKaYuWOPud5u7kWumZIasayfth8R8QSJE-GuRPjO49joEtBX4NhOTQ0SpIeeRsoooPA5CMkt4yW7cvVvQadyUCOl4QZwwprGMialcZMy3d9izy6KhKx4MWoIMnoN032uOco4vW7d/s1600/Alfred%20Polgar.jpg" width="227" /></a></div><br /><p><br /></p><p>"La vida en minúscula", aplega trenta contes d'Alfred Polgar. L'hem llegit aquí, al celler de la nostra noble institució, que és el lloc més fresc de la casa, i cada vegada, en acabar un conte, hem cridat unànimement, exaltats per la lectura: Deliciós, deliciós! És per llepar-s'hi els dits! I així una vegada i una altra, fins a trenta vegades. </p><p>Ha set un deliri. Una festa sense sotracs. Un esdeveniment memorable que s'ha allargat al llarg d'unes quantes bones nits. Ho recordarem sempre. </p><p>És clar que la Dessiré té la veu molt bonica i llegeix molt bé. Encara no he dit que ella ha estat l'encarregada de la lectura. Ara ho afirmo: quina gran lectora, la Dessiré! <span> I q</span>uina veu! Redéu, quina veu!</p><p>Aquí teniu reproduida la segona part de "El globus" un conte gairebé infantil que ens recorda molt el to dels millors contes de Pere Calders.</p><p><br /></p><p>"... Una vegada, el globus va entrar a la sala on els grans estaven de conversa, asseguts davant d'una tassa de te, per matar el temps abans el temps no els matés a ells. El globus es va convertir ràpidament en el tema central. Era tan simpàtic, observar com podia ballar enmig del cristall i de la porcellana sense posar en perill ni les peces més fràgils! Era tan lleu que podia posar-se sobre la flor d'una gerra sense que la tija es doblegués ni mica. Com una papallona. Entre divertits i excitats, tots n'estaven pendents. Alguns l'impulsaven amb el cap, d'altres el feien rodar com una baldufa; d'altres, per fi, el deixaven lliscar sobre braços i espatlles o simplement se'l llançaven els uns als altres. N'hi va haver un que el va fer ballar sobre la punta del dit estirat, l'engegà cap amunt i el tornà a recollir sobre la punta del dit. Allà mateix hi havia un llaüt i, quan el van fer ballar al seu damunt, les cordes van exhalar remors misterioses. Quan es va posar, en canvi, sobre la fruitera, semblava una síndria enorme.</p><p>Va ser una vetllada deliciosa, intensa. Aquell bocí de pell inflada de color verd ampolla els havia fascinat. La vida s'havia tornat fàcil; els començals, companys d'escola; la sala, un prat verd. Va ser com la redempció de la gravetat per mitjà d'un globus. Tot i que, pensant-hi bé, aquesta és, fins i tot des d'un punt de vista mecànic, la funció de qualsevol globus. Llàstima que aquell globus verd com l'herba anés a picar contre el caire viu d'un marc de metall. La seva ànima, fonent-se amb el tot, abandonà la pell i, convertit en una miserable pellofa arrugada, va anar baixant fins a terra tot al llarg de la paret. Tots van sentir haver perdut la joguina, però se n'avergonyien. Només el marrec va tenir la sinceritat i el valor de plorar sense embuts. Això li va costar un sermó i que el fessin sortir de l'habitació. </p><p>(trad. Manuel Lobo. Quaderns Crema)</p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-51292062857293667582022-06-13T03:42:00.008-07:002022-06-13T05:02:30.668-07:00Les penes del jove Werther de Johann Wolfgang Goethe <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheaMAKPTXEGfqfNVZ1ABZMG8nUFHr7tapHxLCpQhwZXPVTDIy3_StKsbTfrDJdGbOv8k0TXX7-hX49wUJfVRq3_7x1GWxQo_rrGx_bLn6_ESUm69uiy6-Tf1wRVDDQIv3oXlEw5kH-VaczU7TZdo_XQLEVy3OrmBDAuPC1Nz2ovcFacZ7fNW5V49jK/s1500/werther.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="1110" data-original-width="1500" height="237" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEheaMAKPTXEGfqfNVZ1ABZMG8nUFHr7tapHxLCpQhwZXPVTDIy3_StKsbTfrDJdGbOv8k0TXX7-hX49wUJfVRq3_7x1GWxQo_rrGx_bLn6_ESUm69uiy6-Tf1wRVDDQIv3oXlEw5kH-VaczU7TZdo_XQLEVy3OrmBDAuPC1Nz2ovcFacZ7fNW5V49jK/s320/werther.jpg" width="320" /></a></div><br /><p>Per què aquest llibre és tan i tan bo? Un dels
grans encerts del llibre consisteix en ser escrit en primera persona pel mateix
Werther, i per aquest motiu sentim contínuament la seva alenada, el seus
sospir, gairebé els batecs del seu cor, les seves alegries i les seves penes
(fora del pòrtic -brevíssim, admirable- del començament, i algunes pàgines cap
al final on parla un suposat editor). </p><p>
</p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">A més va ser molt popular i admirat en el seu
temps, i imitat, i també temut per les autoritats, en el sentit que era un mal
exemple a seguir. Molts joves van ser influïts pel desenllaç fatal i, a
imitació del protagonista, també es van llevar la vida.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>Aquest va ser el cas de Chatertton, un poeta
anglès que és va suïcidar als 17 anys (als 17 anys!), que és el motiu d'aquesta
pintura de Henry Wallis.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Però Werther és molt més que el seu suïcidi.
Ens ha captivat, sobretot, el personatge: la seva frescor, espontaneïtat,
sinceritat, el seu romanticisme a ultrança, i tantes coses més. Voldria
remarcar la seva relació amb la Natura. La vivència que en té, el seu amor
abrandat per ella. Llegiu aquest passatge on es dol d'unes nogueres acabades de
talar: <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">"Em poso furiós, Wilhelm, només de pensar
que hi pugui haver persones sense cap sentiment ni sensibilitat per les poques
coses que encara tenen un valor sobre la Terra. Ja coneixes les nogueres de cal
bon rector de Sant... sota les quals vaig seure amb la Lotte, les magnífiques
nogueres<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>que Déu sap que sempre em van
causar la màxima alegria. Quin recolliment que donaven a la rectoria, i quina
frescor! I quines branques més magnífiques que tenien! I el record dels bons
clergues que les van plantar fa molts anys! El mestre d'escola ens deia tot
sovint el nom d'una que havia pertangut al seu avi. Un home de bé, devia ser, i
jo sempre hi pensava amb devoció, estant sota aquells arbres. T'ho pots creure?
Ahir m'ho deia el mestre d'escola, amb llàgrimes als ulls: les han talat...
Talades! M'agradaria tornar-me prou boig per ser capaç d'assassinar el
pocavergonya que va clavar la primera destralada. Que hagi de veure això jo, que
em consumiria de pena si tingués plantats dos arbres així al pati i un se'm
morís de vell. "<span style="mso-spacerun: yes;"> </span><o:p></o:p></span></p>(Trad. Manel Pla. Tusquets Editors)<p></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-49875170863550765902022-05-09T10:05:00.008-07:002022-05-12T01:37:03.240-07:00Casa Aliena, de Silvio d'Arzo. Una petita obra mestra.<p> <span> </span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg2VPCqFuHJelwvJ9otVzo17jDsrKPUaAlEtGOyQYcYNEGT9R-ZF2Cu4J72sqeewebjP9-3tDs_cBZiX9jzECn3aSF2veomxvydRNUWtafPmBn_53GJhpDcRjHiIPYtStrXI6JaLsFTpODpNk2rkhM4iTzFYaPafPhvgiYJ_PVCkFx_1BN7oOXXx1L/s245/Silvio%20d'arzo2.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="245" data-original-width="206" height="245" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhg2VPCqFuHJelwvJ9otVzo17jDsrKPUaAlEtGOyQYcYNEGT9R-ZF2Cu4J72sqeewebjP9-3tDs_cBZiX9jzECn3aSF2veomxvydRNUWtafPmBn_53GJhpDcRjHiIPYtStrXI6JaLsFTpODpNk2rkhM4iTzFYaPafPhvgiYJ_PVCkFx_1BN7oOXXx1L/s1600/Silvio%20d'arzo2.jpg" width="206" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-family: verdana;">Es tracta d'una narració senzilla, fins i tot simple, curta -a penes cent pàgines-, tal qual, despullada de tot el que no és essencial. Un mossèn de poble en un indret de muntanya molt apartat de la civilització, i una vella solitària i vinguda ningú no sap d'on, que voldria fer-li una pregunta, però que no gosa. Aquest seria l'argument, si és que hi ha argument. "Casa aliena" són les cabòries d'un mossen desenganyat del món, sense aspiracions ni expectatives, i la presència de la vella, enigmàtica, gairebé inquietant, que el sorprèn amb el seu comportament díscol; i en segon pla, el paissatge, la muntanya, i els vilatans rústics d'aquell indret i els seus comportaments insòlits. <span style="background-color: white; color: #050505; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">I el pas del temps i les inclemències del temps: la glaçada, les tempestes, el fred i la calor.</span> Com es pot fer una cosa tan bona a partir de tan poc? Casa Aliena, de Silvio d'Arzo, una petita obra mestra. Llegiu-la, és boníssima.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Hi ha una excel·lent traducció al castellà, que és la primera que he llegit (Casa ajena; editorial minúscula 2016, trad. J.Á. González Sainz). La traducció al català, és de l'any 2021, i la va fer Meritxell Cucurella-Jorba. El que sorprèn és que les dues traduccions parteixen de textos diferents; hi ha diferències notables en el text. Sembla ser que Silvio D'Arzo, tot i que va morir molt jove i no va veure mai publicada aquesta obra, en fa fer nombroses correccions. </span></p><p><span style="font-family: verdana;"><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;">Aquí ve un fragment de l'apartat 5:</span></p><p><span style="font-family: verdana;">"N'hi ha per avergonyir-se'n, no dic que no: i un capellà, tres vegades més. Però un poble que crema és només un poble que crema, i una guerra només és una guerra, i el mateix passa amb un terratrèmol o amb un diluvi. Vull dir que els grans flagells no m'han afectat mai gaire. No és cosa nostra, em sembla. Ningú no els convoca i no convoquen ningú i, d'altra banda, tampoc no saben res de si mateixos. Vénen i passen i amén.</span></p><p><span style="font-family: verdana;"> I pel que fa a complicacions i altres coses per l'estil, fa temps que no en tinc gaires més que vetllar perquè aquella mula mengi la seva herba. Però la vella del canal era alguna cosa més. I tant, si ho era.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Van passar encara vuit dies més, i després deu. La tardor ja estava agonitzant. A la nit els matolls es cobrien de gebre i la lluna s'havia tornat més freda que una pedra, i tan quieta, rodona i nítida com només se sol veure per Nadal: els dos núvols que tenia al seu voltant semblaven aire emboirat. De dia era millor, d'acord, i fins a les tres feia sol, però no es veia ni un llangardaix ni un gripau, i encara menys una serp d'aigua: feia temps que havien marxat i calia esperar-se fins al mes de març. I això ja era un mal senyal. A les sis es baixava al carrer i no se sentia res més que olor de polenta i castanyes bullides. El so de les esquelles de bronze arribava aleshores al poble des de la distància d'una milla, o dues, o fins i tot més.</span></p><p><span style="font-family: verdana;">Però la vella no es va deixar veure.</span></p><p><span style="font-family: verdana;"><span>"Tard o d'hora tots acaben venint a veure'm. Això no és la vall, o la ciutat -em dèia-. I més ara que tenim l'hivern a tocar. Acaben venint tots, i tant si ho sé, tard o d'hora. Només cal estar-se aquí, esperant. Ella també haurà de sortir del seu cau" </span><br /></span></p><p><span style="font-family: verdana;">(trad. Meritxell Cucurell-Jorba; Viena Edicions)</span></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-2818606517482784012022-04-21T01:32:00.003-07:002022-04-21T04:12:45.848-07:00El pes del món és amor, d'Allen Ginsberg. The weight of the world is love<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4gmW43guTTf-q-MjE2u24k96bkSUWlr919rdeVAaSm5Atx-QtoaFH5H1zlsEdiYoB0Ju2CMwkSM9RElngRgnImWEx0giC457UOCWhRL4D23-ljmD_BoK8hGQqCjVJhnhudd37-eY5fuQxrmlT73VXMZulr4DKQruWWVjib8V_3ONsj3BvrvZcALZ1/s700/allen%20ginsberg.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="700" data-original-width="700" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj4gmW43guTTf-q-MjE2u24k96bkSUWlr919rdeVAaSm5Atx-QtoaFH5H1zlsEdiYoB0Ju2CMwkSM9RElngRgnImWEx0giC457UOCWhRL4D23-ljmD_BoK8hGQqCjVJhnhudd37-eY5fuQxrmlT73VXMZulr4DKQruWWVjib8V_3ONsj3BvrvZcALZ1/s320/allen%20ginsberg.webp" width="320" /></a></div><br /><p></p><p>Un poema d'amor, i tant! Ens convé molt! Ja el trobava a faltar.</p><p><br /></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">Song<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">The weight of the world<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> is love.<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">Under the burden<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> of solitude,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">under the burden<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> of dissatisfaction<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> the weight,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">the weight we carry<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> is Love.<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">Who can deny?<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">El pes del món<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> és amor.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">Sota la càrrega<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> de solitud,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">sota la càrrega<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> d’insatisfacció<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> el pes,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">el pes que suportem<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> és amor.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">Qui podria negar-ho?<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> In dreams<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">it touches<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> the body,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">in thought<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> constructs <o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">a miracle,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> in imagination<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">anguishes<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> till born<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">in human<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">—looks out of the heart<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> burning with purity—<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">for the burden of life<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> is love,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">but we carry the weight<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> wearily,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">and so must rest<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">in the arms of Love<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> at last,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">must rest in the arms<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> of love.<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> En somnis<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">ens dóna un toc <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> al cos,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">en pensaments<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> fa<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">el miracle,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> angoixa<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">la imaginació<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> fins a tornar-se<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">humà<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">—mira com surt del cor<o:p></o:p></span></span></p><div style="text-align: left;"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> cremant amb puresa!—</span></span></div><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">perquè la càrrega de la vida<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> és amor,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">però carreguem el pes<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> abatuts,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">i ens cal reposar<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">en els braços de l’amor<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> finalment,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">hem de reposar en els braços<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> de l’amor.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">No rest</span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> without love,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">no sleep<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> without dreams<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">of love—<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> be mad or chill<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">obsessed with angels<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> or machines,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">the final wish<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> is love<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">—cannot withhold<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> if denied:<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">the weight is too heavy<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> —must give<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">for no return<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> as thought<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">is given<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> in solitude<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">in all the excellence<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> of its excess.<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">No hi ha pau<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> sense amor,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">no podem dormir<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> sense somnis<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> d’amor,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> sigui fred o demencial<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">obsessionats amb àngels <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> o màquines,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">el desig final<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> és amor<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">—no pot ser amargant,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">no pots negar-lo,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">no pots impedir-lo<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> negant-lo:<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">el pes és massa gran--<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> s’ha de donar<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">sense retorn<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> com el pensament<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">és donat,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> en solitud<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">amb tota l’excelència <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> del seu excés.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">The warm bodies<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> shine together<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">in the darkness,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> the hand moves<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">to the center<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> of the flesh,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">the skin trembles <o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> in happiness<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">and the soul comes<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> joyful to the eye—<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">yes, yes,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> that’s what<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">I wanted,<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> to return<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">to the body<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> where I was born.<o:p></o:p></span></span></i></p><p class="MsoNormal"><i><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></i></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">Els cossos càlids<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> brillen plegats<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">en la foscor, <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> la mà es mou<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">cap al centre<o:p></o:p></span></span></p><div style="text-align: left;"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> de la carn,</span></span></div><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">la pell tremola<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> de felicitat<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">i l’ànima atany<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">la joia fins a l’ull—<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">sí, sí, <o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> això és el que<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">jo volia,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> i sempre volia,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">i sempre volia,<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> tornar<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">al cos<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> on vaig néixer.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;">(trad. Salvador Giralt)</span></span></p><p>
</p><p class="MsoNormal"><span lang="EN-US" style="font-size: 12pt; mso-ansi-language: EN-US;"><span style="font-family: inherit;"> </span></span></p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-71991925480698582082022-01-04T15:39:00.003-08:002022-01-20T10:07:16.713-08:00Contes de la becada, de Guy de Maupassant.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjGa0D9EdQ1mkWyDh46wT8PXR_fom1w_DHsNlF2JlrnqdbzYQ8E6G_Fa-4q14QE-r_MV-yM21B6UfyzIaC_eV0EI2NkbgOV9MA2oVs_G7qX5fBch8ID6j_jlv8qOYwtnVOn8Wq2BytVKicNfiMHKea6q5MHTP66J2fRPhicNWqn5ldcqlfiBizyIwTs=s345" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="345" data-original-width="306" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/a/AVvXsEjGa0D9EdQ1mkWyDh46wT8PXR_fom1w_DHsNlF2JlrnqdbzYQ8E6G_Fa-4q14QE-r_MV-yM21B6UfyzIaC_eV0EI2NkbgOV9MA2oVs_G7qX5fBch8ID6j_jlv8qOYwtnVOn8Wq2BytVKicNfiMHKea6q5MHTP66J2fRPhicNWqn5ldcqlfiBizyIwTs=s320" width="284" /></a></div><br /><p></p><p><span style="font-family: verdana;">Sento una gran <span data-offset-key="26tke-0-0" style="background-color: white; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">admiració pel que va escriure Guy de Maupassant. Contes de la becada (edicions del cràter. Trad. Marta Marfany) és un gran petit llibre. </span><span style="background-color: white; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;">Això</span><span data-offset-key="26tke-2-0" style="background-color: white; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"> que té en Maupassant amb la cacera, em desconcerta. No sé si és admiració o repulsió, si és elogi o si és crítica. És tan subtil que no acabes de saber què t'està dient. Veieu:</span></span></p><div data-block="true" data-editor="2vbck" data-offset-key="632ae-0-0" style="background-color: white; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="632ae-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="632ae-0-0" style="font-family: verdana;">A l'època de pas de la reina de les preses, cada dia a l'hora de sopar es repetia la mateixa cerimònia.</span></div></div><div data-block="true" data-editor="2vbck" data-offset-key="bomr5-0-0" style="background-color: white; font-size: 15px; white-space: pre-wrap;"><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">Com que aquell ocell al baró li encantava, per sopar n'hi havia un per a cada comensal, i en una plata hi deixaven a part tots els caps.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">Llavors el baró, oficiant com si fos un bisbe, feia que li portessin en un plat una mica de llar i n'untava amb cura els preciosos caps, agafant-los per la punta del bec, prim com una agulla. Col·locaven una espelma encesa a prop seu i tothom restava en silenci, esperant amb ànsia.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">Tot seguit agafava un dels cranis untats, hi clavava una agulla, i després en punxava l'altre extrem, en un tap de suro, equilibrant--ho amb bastonets que feien d'eix, i plantava amb delicades aquest artefacte damunt un coll d'ampolla perquè rodés com un molinet.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">tots els convidats comptaven alhora cridant:</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">-Un, dos, tres.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">El baró empentant la joguina amb el dit, la feia giravoltar.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">Quan s'aturava, el llarg bec punxegut assenyalava un dels convidats, que es convertia en l'amo de tots els caps, i aquell regal exquisit feia dentetes als altres companys de taula.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">Agafava els caps un per un, i els torrava damunt l'espelma. El greix cruixia, la pell enrossida fumejava i l'escollit per l'atzar rosegava el crani engreixat aguantant-lo pel bec tot proferint exclamacions de plaer.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">I, a cada cap, els comensals aixecaven la copa i brindaven a la seva salut.</span></div><div class="_1mf _1mj" data-offset-key="bomr5-0-0" style="direction: ltr; position: relative;"><span data-offset-key="bomr5-0-0" style="font-family: verdana;">Llavors, quan s'havia acabat l'últim cap, seguint l'ordre del baró, havia d'explicar una història per compensar els qui no havien tingut la seva sort. </span></div></div>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-67864313494695884172021-11-11T10:22:00.004-08:002021-11-11T10:37:22.994-08:00Les meves muntanyes, de Walter Bonatti<p> </p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwTOcMgLQkwD9SY16kg9xABjiiblUDqscymZwmObXAJNZebqYjEiAGbxTQ7bFCqtHSV3D3_1KQa6jnU5ax4vCIoIdLinabWy5uiBndJM5fhdDPO4bQLbPyW_ANYwp_RaEGyYUCr9ttoro/s733/K2-2.webp" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="550" data-original-width="733" height="240" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjwTOcMgLQkwD9SY16kg9xABjiiblUDqscymZwmObXAJNZebqYjEiAGbxTQ7bFCqtHSV3D3_1KQa6jnU5ax4vCIoIdLinabWy5uiBndJM5fhdDPO4bQLbPyW_ANYwp_RaEGyYUCr9ttoro/s320/K2-2.webp" width="320" /></a></div><br /><span style="font-size: medium;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Quan tenia 16 anys, vaig llegir un llibre que
em va impressionar molt, i aquests dies, 50 anys després l’he tornat a llegir. Que bo! És
d’aquells llibres que guanyen amb el pas del temps. Em refereixo a “Les meves
muntanyes” de Walter Bonatti. I és tan bo perquè està amarat de la seva passió,
de la seva ànima. I perquè està fonamentat en la veritat. En aquest llibre,
Bonatti descriu, a manera de crònica, les principals escalades de la seva vida:
sobretot als Alps, però també al K-2 i el GasherbrumIV, i a les serralades de
la Patagònia. I m’adono de fins a quin punt el nostre ofici d’escriure, es ben
semblant al seu d’escalar muntanyes. Els seus perills i dificultats, les
llargues aproximacions nocturnes per les geleres —els ponts de neu, les esquerdes,
els seracs, les allaus—, les dificultats de la via, la seva incertesa, fins i
tot la possibilitat que siguin humanament irrealitzables, els vivacs penjats a la paret, la
dependència del temps i dels elements, els fracassos constants, i, alguna
vegada també, la victòria, la victòria confortable i rutilant..., no és, tot això, escriptors!, també, el nostre dia a dia? El
novel·lista, tal com jo l’entenc, i l’escalador, tal com l’entén Bonatti, són el mateix fenomen, la mateixa mena de cosa; no és
que transitin vies paral·leles, són el mateix. Juguen partides a tot o res: dificultat extrema. Llegiu aquest llibre! Busqueu-lo, disfruteu-lo.<o:p></o:p></span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">“Mentre la por alterna amb l’esperança i el
record amb la pena, la gelor va paralitzant-nos els membres, somoguts a
intervals per llargues esgarrifances. Ens estrenyem l’un contra l’altre,
procurant de limitar al màxim el contacte amb el glaç que ens envolta.
Nombroses vegades m’adono que una extremitat del cos perd la seva sensibilitat;
llavors, vencent l’aclaparament que em domina, lluito per tots els mitjans per
tal de reaccionar. Sovint no n’hi ha prou amb el moviments ni amb els massatges,
i aleshores prenc el piolet i vaig picant contínuament sobre l’indret on la
gelor s’ha infiltrat. Aquest mètode resulta molt eficaç, no sols per a
reactivar la circulació de la sang, sinó perquè elimina també el dubte d’estar
delirant per manca d’oxigen.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Sobtadament ens colpeja la cara, com una bufetada, la primera ràfega de vent i neu. Després en segueix una altra, i una altra encara. En poca estona, la borrasca ens embolcalla completament, amb uns remolins tan violents i salvatges que fan penetrar pols glaçada per tot arreu, sigui per sobre, sigui per sota els vestits. Aviat no ens resta ni tan sols el recurs de gemegar per a apaivagar la nostra tortura; amb prou feines si amb les mans podem protegir-nos nas i boca per a no asfixiar-nos, mentre els ulls ens queden gairebé tapats. Com naufrags en un mar tempestuós, ens aferrem amb totes les energies a la vida, per a no ésser anorreats. La lluita esdevé cada vegada més desesperada i desigual; ja no sabem si lluitem per viure o bé perquè continuem vivint”.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">Les meves Muntanyes, Walter Bonatti. Trad: Octavi Teixidor. Ed. Bruguera.1965</span></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-size: medium;">K2: els últims campaments.</span></span></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span style="font-size: medium;"><br /></span></div><span style="font-size: medium;"><br /></span><o:p></o:p><p></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-71026211089819756112021-11-06T10:26:00.010-07:002022-04-08T04:31:06.124-07:00LLarga vida als arbres: El lledoner centenari de Sant Hipòlit, l'om jove de Masies<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwynhVmLn1FMt0bl41OmPxNaZp4v8Qq6ZISufPhMWuiuHi-ZeoYf1VBjEMrKaiqHYYYxJayho7kK8ul4u6kGPWGrFz8l3EyNzQmjTYYrId3zt-_DZI3MeKKO04xDovEzwC5cHe8WXKe58/s2048/om1.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1536" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhwynhVmLn1FMt0bl41OmPxNaZp4v8Qq6ZISufPhMWuiuHi-ZeoYf1VBjEMrKaiqHYYYxJayho7kK8ul4u6kGPWGrFz8l3EyNzQmjTYYrId3zt-_DZI3MeKKO04xDovEzwC5cHe8WXKe58/s320/om1.jpg" width="240" /></a></div><br /><p class="MsoNormal"><br /></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><span lang="CA"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixUcoD8BOM3VM1EIzpi1XYbx8CPkKROBn5lJbY_a7XEjDR3936D0_agdgcs7iowHVR2PZHlU0EFM_YwWngGm51yHjBVeL39CquSq-_1BUqGDe2bO1cS5LEZJa6ZKnh-q6wh5HkeQRIPsQ/s2048/lledoner+de+Sant+Hip%25C3%25B2lit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1604" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixUcoD8BOM3VM1EIzpi1XYbx8CPkKROBn5lJbY_a7XEjDR3936D0_agdgcs7iowHVR2PZHlU0EFM_YwWngGm51yHjBVeL39CquSq-_1BUqGDe2bO1cS5LEZJa6ZKnh-q6wh5HkeQRIPsQ/s320/lledoner+de+Sant+Hip%25C3%25B2lit.jpg" width="251" /></a></span></div><span lang="CA"><br /><o:p></o:p></span><p></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span><span style="font-size: 12pt;">Hi ha certes
poblacions on els arbres no tenen cap protagonisme. Evidentment que hi trobareu
algun arbre, però són arbres de jardí, menuts, esporgats, que no passen de ser
una anècdota; arbres d’aparador. En canvi, hi ha d’altres poblacions, que tenen
la sort de ser habitades per arbres centenaris, arbres antics que s’han fet
grans, enormes. Són arbres que ja eren allà a l’època dels avis, a l’època dels
besavis i abans, arbres amb experiència, que han vist molt tronar i ploure.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">A vegades és un de sol, a vegades són més. El
plàtan de Colera, el de Llançà; els arbres del Passeig de La Bisbal. Per què a
vegades hi ha certs arbres que creixen, i creixen, i creixen..., i perviuen?</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Quan vaig arribar a Sant
Hipòlit, temps era temps, vaig adonar-me amb gran satisfacció que tenia la sort
de trobar-me en una d’aquestes poblacions. Hi havia un lledoner formidable,
immens, gegantí.</span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">A la banda de migdia,
damunt del Torrent de Mitjavila, al costat de la carretera que va de la Gleva
cap a Sant Boi, s’alçava un lledoner que per les seves mides, per la seva
majestuositat, per la seva vitalitat, us deixava astorat.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Un arbre d’aquestes
característiques, situat en mig d’una vila, és un tresor impagable. Cada dia el
veus, hi ensopegues, hi convius; forma part de la vida de la població, de la
teva vida. És la consciència de la natura vegetal, allà mateix, a tocar;
l’experiència repetida del despertar i morir segons el ritme de les estacions,
i viure; i cada any créixer una mica més. I és també el testimoni mut de la
història, dels grans esdeveniments i de les petiteses insignificants de cada
dia. I moltes coses més: els processos de l’inconscient, els dinamismes de l’univers...
Tot és allà, guardat en aquell arbre que va perdurant al llarg del temps com un
miracle.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Per què el van tallar? Mai no
ho he entès. Ningú no ho sap del cert. Ara deu fer cap a vint anys, el van
tallar.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Hi ha qui diu que les arrels feien
malbé les clavegueres, d'altres que estava malalt; també hi ha qui diu que
molestava algú, alguns; que tant d'embalum allà en mig els tapava la vista, els
feia nosa...</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">El cas va ser que durant algunes
temporades seguides va rebre unes esporgades absolutament forassenyades. Però
l’arbre es refeia, tenia molt de vigor. I hi tornaven, un any, dos anys, tres
anys..., fins que el van tallar del tot. Sí, primer només una mica, a veure què,
a veure què passava (deu-nos en guard d'un ja està fet!), a veure si...; després una mica més,
i després del tot.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">Ara em sap greu no haver-lo
defensat. Ningú no va dir res, ningú no va fer res; jo tampoc.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;"> </span><span style="font-size: 12pt;">El cas és que d’aquell lledoner
n’ha sortit un rebrot en forma d’om; es troba en el mateix Torrent de Mitjavila
(un torrent soterrat, entubat), però més avall i a l’altra banda, ja en el
terme de Masies. Un om enorme, que s’ha fet enorme en molt pocs anys i que va
pel camí de ser un gegant.</span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA" style="font-size: 12pt;"> </span><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>D’aquí
ve aquesta cançó:</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>L’om jove de Masies</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha un om a Sant Hipòlit —ah, no, que és a
Masies!—,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">que quan el veig m’alegra el cor i em dóna per
cantar,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">un om desaforat, un om de molta vida,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">que creix sense permís, ni d’amo ni senyor.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Un om a la impensada, un om de fantasia,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">un om que va ben a la seva en un solar
perdut,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">que creix sense recança, allà on li ha tocat
viure,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">despreocupat, feréstec, pel goig de fer-se
gran.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Així com la Fortuna, sovint desvergonyida, <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">el tinc talment per un emblema del viure sense
lleis,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">ocupa la vorera i barra el pas als cotxes;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">les branques, com bardisses, acullen els ocells.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hi ha un om a Sant Hipòlit —ah, no, que és a
Masies!—,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">els llums tot just li fan de crosses, i només
té deu anys,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">és la nostra geganta parada parada en el terrer,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">un baluard altíssim, com una catedral.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Arran, ran de carrer, un arbre sense mida;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">arran, ran de carrer, un om despentinat;<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">arran, ran de carrer, el pòtol de la vila,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">arran, ran de carrer, miratge i veritat.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ai ai,<span style="mso-spacerun: yes;">
</span>ai ai, ai ai, diu el meu cor,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">que hi ha un pla urbanístic!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ai ai, ai ai, ai ai, diu el meu cor,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">que tot serà bonic i artístic!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Ai ai, ai ai, ai ai, diu el meu cor,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">aquí al Voltreganístic,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">ai ai, ai ai, ai ai, diu el meu cor,<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">que no tinguem la trista fi... del lledoner del Passatge Parés!<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>Llarga vida als arbres!</p>
<p class="MsoNormal"><br /></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-50239803660627154082021-10-11T11:25:00.002-07:002021-10-11T22:18:39.202-07:00Jaufré, el cavaller que només volia seguir dormint <p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHgBEYnxSN1_FwKh4uABt1aFuwGGypGIIy-WhOtFy5-zkDup0zZhjAror1B_Ufs8lhyNoSIfA2l2eFskwgs4c3K2bMkUuy9GEdSt7MUCRNZqwQp2JfyJFDrpdv7lrPFTDFJ7tj-EqH-SY/s563/cavaller+adormit.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="456" data-original-width="563" height="259" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgHgBEYnxSN1_FwKh4uABt1aFuwGGypGIIy-WhOtFy5-zkDup0zZhjAror1B_Ufs8lhyNoSIfA2l2eFskwgs4c3K2bMkUuy9GEdSt7MUCRNZqwQp2JfyJFDrpdv7lrPFTDFJ7tj-EqH-SY/s320/cavaller+adormit.jpg" width="320" /></a></div><br /> Hem disfrutat molt d'aquest llibre de cavalleries d'origen occità: Jaufré, acabat de traduir al català per Anton M. Espadaler. Aventures divertides i truculentes, i molta facècia i diversió. I sobretot paròdia, quina gran paròdia! Sobretot ens ha agradat l'episodi del Jardí de Montbrú. Jaufré porta molts dies sense dormir, perseguint sense treva Taulat, el seu enemic mortal, i en arribar al jardí ja no pot més i es lliura a la son. Però la seva presència fa que els ocellets del jardí deixin de cantar, i això indigna Brunisenda. <p></p><p><span> </span>"-Molt malament m'ha servit qui ha entrat al meu jardí -va dir ella-, perquè ha espantat els ocells i els ha fet deixar de cantar, i així difícilment podré descansar, ara. Aneu a veure qui hi ha. Si és home, mateu-lo o fiqueu-lo a la presó.</p><p><span> -Senyora, de bon grat.</span></p><p><span><span> I va cridar dos escuders, cadascun dels quals va agafar una gran torxa, i se n'hi van anar corrents.Quan van entrar al jardí, van trobar Jaufré dormint, amb el cap damunt l'escut. El senescal, amb veu potent, va dir a Jaufré que s'aixequés de seguida, però ell no va sentir res. El va burxar i el va saccejar:</span></span></p><p><span><span><span> -Aixequeu-vos de seguida -va dir el senescal- o morireu!</span></span></span></p><p><span><span><span> En això Jaufré es va despertar i va quedar-se assegut, i va contestar cortesament:</span></span></span></p><p><span><span><span> -Noble cavaller, per Déu, no ho feu! Valgui'm la teva cavalleria, la teva noblesa i la teva educació! Deixa'm dormir a pler.</span></span></span></p><p><span><span><span> -No dormireu més -va dir-, sinó que vindreu amb mi allà dalt, davant la meva senyora, encara que us pesi. Fins que no s'haurà venjat de tu, no estarà contenta, ja que has entrat al seu jardí per espantar els seus ocells, i l'has privada de dormir i de reposar.</span></span></span></p><p><span> -Valga'm Déu -va respondre Jaufré-, no m'hi duràs sense batalla, o fins que jo haja dormit prou.</span></p><p><span> El senescal, en sentir que el requeria de batalla, va ordenar a un dels seus escuders que li portés les armes. Mentrestant Jaufré s'havia tornat a dormir, i va dormir fins que l'escuder va portar al cavaller les armes i el cavall.</span></p><p><span><span> -Aixeca't vassall, que ja has trobat un cavaller!</span></span></p><p><span><span> </span> </span> Jaufré no deia ni una paraula, i seguia dormint profundament. Ell el va saccejar i el va empènyer fins que va despertar-lo. En veure que no li tenia cap consideració, es va aixecar i va contestar-li:</p><p><span> -Cavaller -va dir-li-, comets un gran error amb mi, perquè no em vols deixar dormir. A penes em puc aguantar dret, de tanta son que tinc i de tan macat que estic. Però com que veig que tens tantes ganes de combatre amb mi, si aconsegueixo derrocar-te del cavall, aleshores em deixaràs dormir?</span><br /></p><p><span><span> -Oi tant, per Déu! -va dir el senescal-. Per mi no has de patir.</span><br /></span></p><p><span><span><span> Jaufré va córrer cap al seu cavall, li va posar el fre, el va cinglar, i heu-lo aquí ja muntat que impetuosament s'abalança cap al lloc on era el senescal. I el senescal, amb gran fúria, anà cap a ell i el va colpejar, però no el va tombar ni el va moure de la sella. Jaufré el va colpejar amb tal força que el va tirar a terra.</span></span></span></p><p><span><span><span><span> -Ara, si no us sap greu, em sembla que em deixareu dormir, perquè m'heu donat la paraula que us hi comprometíeu.</span></span></span></span></p><div style="text-align: left;"><span><span><span><span> -I tant que sí, i tinc prou motius per fer-ho.</span></span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span><span><span><span><br /></span></span></span></span></div><div style="text-align: left;"><span><span><span><span>(Jaufré, trad. Antoni M. Espadaler. Biblioteca Barcino )</span></span></span></span></div><p><span> </span> </p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-32877657238084927202021-07-28T10:58:00.005-07:002021-08-01T13:45:24.548-07:00El doble, de Fiodor Dostoievski <div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTI7nImJMiPGacubRyyfd3AlBk3JTEr2hpP2QMj1X496sJCLWyqNSeg_wRF28gIFnfhTa4kuZ0qwXgXiFv8iTzf4rx6h2R5IGent7-ywQBo4hhmXEvJ1QV3lx-nA8FV7VEgRG2ap6lzYw/s372/bessones.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="372" data-original-width="236" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjTI7nImJMiPGacubRyyfd3AlBk3JTEr2hpP2QMj1X496sJCLWyqNSeg_wRF28gIFnfhTa4kuZ0qwXgXiFv8iTzf4rx6h2R5IGent7-ywQBo4hhmXEvJ1QV3lx-nA8FV7VEgRG2ap6lzYw/w229-h320/bessones.jpg" width="229" /></a></div><br /><p>Acabo de llegir <i>El doble</i>, de
Fiòdor Dostoievski, i m'adono que de tots els seus llibres és el que m’ha
agradat més. M'ha divertit, m'ha impressionat, fins i tot m'ha aclaparat. És
excessiu...? Sí. Però estem parlant de Dostoievski, no podria ser d’una altra
manera! No entenc la falta d'interès per aquest llibre seu, el segon que va
escriure. No va agradar la crítica de la seva època, i és com si aquest
descrèdit inicial del llibre hagués anat perdurant al llarg del temps. Em
sembla incomprensible. <span style="mso-spacerun: yes;"> Al</span> català no hi
ha cap traducció, i a l'espanyol només una, i molt bona, per cert, de Juan
López-Morillas.<span style="mso-spacerun: yes;"> </span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>Adapto al català, a partir de la versió de
López-Morillas, un dels moments culminants de l’obra, la trobada de Goliadkin,
el protagonista (el nostre heroi, com sovint l'anomena l'autor), amb el seu
doble.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><o:p> </o:p></span>"Sobtadament li va caure l'ànima als
peus. El misteriós personatge es va parar davant de la porta del seu
apartament, va trucar amb la mà i (cosa que en una altra ocasió hagués sorprès
el senyor Goliadkin) Petruska, com si l'hagués estat esperant sense allitar-se,
va obrir la porta de seguida i amb una bugia a la mà va fer llum al desconegut.
Fora de si, el nostre heroi va entrar corrents al seu domicili. Sense treure’s
ni l’abric ni el barret, va seguir pel curt passadís, i es va parar, com ferit
d'un llamp, en el llindar de la seva habitació. Tots els pressentiments del
senyor Goliadkin s'havien acomplert. Tot el que temia i sospitava s'havia
tornat realitat. Va perdre l'alè i es va sentir marejat. El desconegut estava
assegut en el <i style="mso-bidi-font-style: normal;">seu propi llit</i>, sense
treure's ni l’abric ni el barret; i amb un somriure lleuger, arrufant lleument
les celles, li dirigia un amistós moviment de cap. El senyor Goliadkin va voler
cridar, però no va poder;<span style="mso-spacerun: yes;"> </span>protestar
d'alguna manera, però li van fallar les forces. Se li van eriçar els cabells i
es va desplomar exànime de l’horror que sentia. I com no? El senyor Goliadkin
havia reconegut del tot el seu amic nocturn. El seu amic nocturn no era altre
que ell mateix, el propi senyor Goliadkin, un altre senyor Goliadkin, però
absolutament idèntic a ell... En una paraula, el seu doble..."</p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><p class="MsoNormal"><br /></p><br /><p></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-62414021435857248462021-06-02T16:02:00.004-07:002021-06-03T07:52:39.946-07:00Oh els pastors! La poesia bucòlica grega de Teòcrit.<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSmF1eBTgC2FU8uxQ8YStGBbN8aJ0MgVhtqpeTDeIEm5rY5ggS24507_orGYT77ftS3B5DH77_XERx_Zem9rMzvWdHPqx31q-iojtFkjIo8JD2WPQoFQqf-nJe8LSpeWYHNZtBiXc7Gs4/s800/pastors.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="775" data-original-width="800" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiSmF1eBTgC2FU8uxQ8YStGBbN8aJ0MgVhtqpeTDeIEm5rY5ggS24507_orGYT77ftS3B5DH77_XERx_Zem9rMzvWdHPqx31q-iojtFkjIo8JD2WPQoFQqf-nJe8LSpeWYHNZtBiXc7Gs4/s320/pastors.jpg" width="320" /></a></div><br /><span style="font-family: arial;"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Com ens agrada el bucolisme! Per molts motius.
Els autors bucòlics mai no perden el sentit de l'humor, i hi ha molta
inventiva de la bona. Segurament s'ho inventen tot, però ja va d'això. És una poesia
urbana que somnia en el camp, i el recrea.
Els pastors, que solen ser els protagonistes, són una delícia d'erudició
i bon gust; artistes reconsumats del cant, de la flauta, de
l'arpa. Gent refinadíssima i excel·lent, mestres de l'enginy.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Voleu res de més actual? I són del segle III
Ac.! Qui ho diu allò de <i>tempus fugit de pressa</i>?
Però si no ens hem mogut d'allà mateix!</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"> </span>A l'idil·li V de Teòcrit, hi ha una competició
entre Comatas, pastor de cabres, i Lacó, pastor d'ovelles. La seva lliça és un
cant pastorívol que ve a ser una mena de cançó improvisada alternativament, un
diàleg cantat. Ens recorda molt el que després serà la <i>tensó</i> entre els trobadors.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><span lang="CA"> </span>El grecs tenien molta afició a competir; i
també en el cant. Sempre que hi ha una competició hi ha d'haver un àrbitre. En
el nostre cas, aquest serà en Marsó, un llenyataire que ocasionalment es
trobava en aquell paratge tallant la bruguera.</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"> </span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">COMATAS: </span></span><span style="font-family: arial;">Les muses m’estimen molt més que al cantor
Dafnis:</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">Vaig sacrificar dos cabrits en honor d’elles no fa pas gaire.<o:p></o:p></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">LACÓ: </span></span><span style="font-family: arial;">Doncs a mi Apol·lo em té molta estima i per a ell peixo</span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">un moltó ben formós, perquè les Carnees ja s'apropen.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">C: tret de dues, munyo la resta de les cabres bessoneres,</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">i la noia, mirant-me, diu: "Pobre, ¿tot sol has de munyir-les?"</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">L: Ves per on, Lacó omple vora vint sarris de formatge,</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: arial;">i el noiet encara immadur el solla rere uns matolls en florida.</span></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="font-family: verdana;"><br /></span></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Juga a encertar el cabrer amb pomes Clearista, mentre</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">ell passa menant les cabres, i li cantusseja amb dolcesa.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Sí, i Cràtidas em torna boig a mi, el pastor, quan se m'atansa</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">tan afable i al voltant del coll sacseja la cabellera llustrosa.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Ni l'englantina ni l'anemone no són comparables</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">als llits de roses que creixen vara els marges roquissos.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L:No ho són tampoc les pomes silvestres a les glans, per més que</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">l'alzina els doni una clofolla fina. Són ben meloses, les pomes!</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Jo portaré sense triga un tudó a la meva donzella,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">bo i caçant-lo d'aquell ginebre, just allà on es posa.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Quan esquili l'ovella bruna, de la mòrbida llana</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">jo mateix en faré ofrena a Cràtidas per a una samarra.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Ep, aparteu-vos de l'ullastre, cabrelles! Busqueu la pastura</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">per allí on el tossal fa pendís i els tamarius s'escampen.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Lluny d'aquest roure, vosaltres dos, Cònar i Cineta!</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Ara pastorareu per la banda de llevant, tal com els Falaros.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Tinc un barral de xiprer, i encara una gran copa,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">obra de Praxíteles: els guardo per a la meva noia.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Jo tinc un gos que escanya els llops i estima la ramada;</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">al meu noi el dono perquè encalci feres de tota mena.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Ca, llagostes que salteu pel damunt de la meva tanca,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">no em malmeneu les vinyes, que són resseques.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Au, cigales, mireu el cabrer, com el provoco;</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">altre tant provoqueu vosaltres els que fan la sega.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Sento odi per les guineus de cua tofuda, que sempre</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">tresquen cap al tard per la vinya de Micó i la rampinyen.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Ves, també jo odio els escarabats que volen</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">duts pel vent i es mengen les figues de Filondas.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: ¿No et recordes de quan jo et donava i tu somreies</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">mentre remenaves el cul agafat a aquell roure?</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: No ho recordo, això, però quan Èumaras, tot lligant-te,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">se't va polir aquí mateix, d'això prou que en tinc notícia.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Mira, Morsó, ja n'hi ha un d'exasperat, ¿no ho notes?</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Ves i arrenca cebes marines de la tomba d'una vella.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Jo també n'irrito un, Morsó; tu mateix pots veure-ho.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Ves a la vora de l'Halent, ara, i posa't a cavar ciclàmens.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Que l'Hímera vessi llet per aigua, i tu, Cratis,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">enrojola't de vi i que fruitinels teus apis de séquia.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Que la de Síbaris per a mi vessi mel, i cap a l'alba la noia</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">negui la gerra no pas en aigua, sinó en bresques.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Les meves cabres mengen melgó i traiguera,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">petgen llentiscle i jeuen entre els arboços.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: A les meves ovelles no els falta pas la tarongina,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">i, talment roses, els floreixen a balquena les estepes.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: No n'estic, d'Alcipa, perquè, en dar-li l'altre dia</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">el tudó, no em va besar agafant-me les orelles.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">L: Doncs jo n'estic molt, d'Eumedes, car va fer-me</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">un petó ben formós quan vaig oferir-li la sírinx.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: No és just, Lacó, que, dels rossinyols, els gaigs en siguin èmuls,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">i dels cignes, les puputs; però tu, míser, ets un cercafresses.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">MORSÖ: Mano al pastor que es deturi. És a tu, Comatas,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">que Morsó ofrena l'anyell; i tu, sacrifica'l a les nimfes</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">i envia'n un tros de carn a Morsó sense trigança.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">C: Prou que l'enviaré, per Pan. Esbufegueu, ramada sencera</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">de cabrelles, guaiteu com de gran serà la meva riallada</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">a la cara del pastor Lacó, perquè ja és meva l'anyella.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Ara faré un salt ben bé fins al cel davant vostre.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Cabres meves, coratge, banyudes! Demà sens falta</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">us rabejaré totes dins la llacuna de Síbaris.</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">Ep, tu, el boc blanquí i banyegaire, si per cas cobreixes</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">una de les cabres abans que sacrifiqui l'anyella a les nimfes,</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">et caponaré. Però si ja hi torna! Si no arribo a caponar-te</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">que em torni llavors Melanti en lloc de Comatas!</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;">(Trad. Àngel Martín. Poesia bucòlica grega; adesiara editorial)</span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"><br /></span></p><p class="MsoNormal"><span style="font-family: arial;"> </span></p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-24833125096382141222021-03-12T03:00:00.006-08:002021-03-12T03:21:49.182-08:00 CLAUS I LUCAS d'Agota Kristof, en els límits de la literatura<p><br /></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixtLCDm6aiLYd_DNRT0QsDQrj4fnYSRIcB7Yv1cgPAUFnR4I_m5A2Mq43fRuhQ5UZoIDqpa8UCw966c24ql5qx45-DG1Dq9vAtKQGQ-YjhJSabLWryqH6uQyIdlcaxqOw4i7lljJHLCYE/s665/Agota+Kristof.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="665" data-original-width="520" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEixtLCDm6aiLYd_DNRT0QsDQrj4fnYSRIcB7Yv1cgPAUFnR4I_m5A2Mq43fRuhQ5UZoIDqpa8UCw966c24ql5qx45-DG1Dq9vAtKQGQ-YjhJSabLWryqH6uQyIdlcaxqOw4i7lljJHLCYE/s320/Agota+Kristof.jpg" /></a></div><br /><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span><p></p><p><br /></p><p><span style="color: #444444;"><span style="background-color: white; font-size: 13px;"> </span></span>"No puc tornar a llegir els meus llibres
perquè em fereixen de veritat, o potser perquè m'assemblo massa a la meva
escriptura seca, negativa, sense esperança".</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Si llegiu Claus i Lucas (trad. Sergi Pàmies,
editada fa un parell d'anys per Amsterdam Llibres), entendreu les paraules de
l'autora.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Agota Kristof va néixer a Hongria l'any 1935.
Visqué l'ocupació nazi al llarg de la segona guerra mundial (que va provocar la
deportació i extermini de 500000 jueus en una població d'uns nou milions
d'habitants), i l'any 1956, fugint dels soviètics, es va exiliar a Suiza, on va
començar a escriure en francès. Claus i Lucas agrupa tres llibres de l'autora:
el Gran quadern (1986), La prova (1990), i La tercera mentida (1992). Veiem que
són llibres publicats quan ella tenia més de 50 anys.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Agota Kristof diu que la seva escriptura és
seca, negativa i sense esperança. Absolutament d'acord. Una baixada en profunditat a la part més fosca de l'ànima humana. Un
exercici malaltís -per la insensibilitat dels personatges, la seva falta
d'humanitat, la crueltat que respira tot plegat, la sorna, el cinisme, el
menyspreu-, en els límits de la literatura, i també un gran experiment. En
aquest sentit, una dels aspectes que sobta més el lector, és que la narració se situa en
un rigorós present -absolutament, des del començament al final; només hi ha la seqüència
descarnada dels fets-. No conec cap altra novel·la que aconsegueixi reeixir en unes condicions tan extremes; escriu com si no sabés escriure. En
aquest cas -segurament per la sequedat dels llenguatge i el seu esquematisme, i
també perquè hi ha tants diàlegs que l'acosten a un guió cinematogràfic- no
només funciona molt bé, si no que diria que és una de les claus de la novel·la i la seva
contundència.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>Aquí teniu una petita mostra, un dels capítols
del "Gran quadern":</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>LA NOSTRA MARE</p>
<p class="MsoNormal">Som al jardí. Un jeep militar s'atura davant
de casa. La nostra Mare baixa, seguida d'un oficial estranger. Gairebé
corrents, travessen el jardí: La nostra Mare té un bebè als braços. Ens veu i
crida:</p>
<p class="MsoNormal">-Veniu! Veniu ràpid al jeep. Ens n'anem.
Afanyeu-vos. Deixeu les vostres coses i veniu!</p>
<p class="MsoNormal">Preguntem:</p>
<p class="MsoNormal">-De qui és el bebè?</p>
<p class="MsoNormal">Ella diu:</p>
<p class="MsoNormal">-És la vostra germaneta. Veniu! No podem
perdre el temps.</p>
<p class="MsoNormal">Preguntem:</p>
<p class="MsoNormal">-On anem?</p>
<p class="MsoNormal">-A l'altre país. Prou de preguntar, veniu!</p>
<p class="MsoNormal">Diem:</p>
<p class="MsoNormal">-No volem anar-hi. Volem quedar-nos aquí.</p>
<p class="MsoNormal">La nostra Mare diu:</p>
<p class="MsoNormal">-Hi he d'anar per força. I vosaltres vindreu
amb mi.</p>
<p class="MsoNormal">-No, ens quedarem aquí.</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia surt de casa. Diu a la nostra Mare:</p>
<p class="MsoNormal">-Què fas aquí? Què tens als braços?</p>
<p class="MsoNormal">La nostra mare diu:</p>
<p class="MsoNormal">-He vingut a buscar els meus fills. Us enviaré
diners, mare.</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-No vull els teus diners. I no et tornaré els
nens.</p>
<p class="MsoNormal">La nostra Mare demana a l'oficial que se'ns
emporti per la força. Ràpidament, ens enfilem a les golfes per la corda.
L'oficial intenta agafar-nos però li clavem puntades de peu a la cara. L'oficial
renega. Pugem la corda.</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-Veus? No volen anar amb tu.</p>
<p class="MsoNormal">La nostra mare crida molt fort:</p>
<p class="MsoNormal">-Us ordeno de baixar immediatament!</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-No obeeixen mai les ordres.</p>
<p class="MsoNormal">La nostra Mare es posa a plorar:</p>
<p class="MsoNormal">-Veniu, estimats. No me'n puc anar sense
vosaltres.</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-No en tens prou amb el teu bastard estranger?</p>
<p class="MsoNormal">Diem:</p>
<p class="MsoNormal">-Aquí estem bé, Mare. Marxi tranquil·lament.
Estem molt bé a casa de l'Àvia.</p>
<p class="MsoNormal">Se senten els trets dels canons i les
metralladores. L'oficial agafa la nostra mare per les espatlles i l'empeny cap
al cotxe. Però la Mare se'n desfà.</p>
<p class="MsoNormal">-Són els meus fills, els vull! Els estimo!</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-Jo els necessito. Sóc vella. Tu encara en pots fer d'altres. Aquí en tens
la prova.</p>
<p class="MsoNormal">La nostra Mare diu:</p>
<p class="MsoNormal">-Li ho prego, no els retingui.</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-No els retinc pas. Vinga, nois, baixeu
immediatament i aneu-vos-en amb la vostra mare.</p>
<p class="MsoNormal">Diem:</p>
<p class="MsoNormal">-No volem marxar. Volem quedar-nos amb vostè,
Àvia.</p>
<p class="MsoNormal">L'oficial agafa la nostra Mare en braços, però
ella l'empeny. L'oficial seu al jeep, i engega el motor. En aquest precís
instant es produeix una explosió al jardí. Acte seguit, veiem la nostra Mare a
terra. L'oficial corre cap a ella. L'Àvia ens vol separar. Diu:</p>
<p class="MsoNormal">-No mireu. Entreu a casa!</p>
<p class="MsoNormal">L'oficial renega, corre cap al jeep i surt
disparat. Mirem la nostra Mare. Els budells li surten del ventre. Està
absolutament roja. El bebè també. El cap de la nostra Mare penja del forat que
ha fet l'obús. Els seus ulls encara
estan xops de llàgrimes.</p>
<p class="MsoNormal">L'Àvia diu:</p>
<p class="MsoNormal">-Aneu a buscar la fanga!</p>
<p class="MsoNormal">Posem una manta al fons del forat, hi estirem
la nostra mare. El bebè continua agafat al pit. Els tapem amb una altra manta,
i omplim el forat.</p>
<p class="MsoNormal">Quan la nostra cosina torna de la ciutat,
pregunta:</p>
<p class="MsoNormal">-Ha passat alguna cosa?</p>
<p class="MsoNormal">Diem:</p>
<p class="MsoNormal">-Sí, un obús ha fet un forat al jardí.</p>
<p class="MsoNormal">(Claus i Lucas, Agota Kristof. Amsterdam Llibres. Trd. Sergi Pàmies)</p><p><span style="color: #444444;"><span style="background-color: white; font-size: 13px;"><br /></span></span></p><p><span style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p><p><span face="Roboto, sans-serif" style="background-color: white; color: #444444; font-size: 13px;"><br /></span></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com2tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-759034477160654772021-02-18T14:30:00.003-08:002021-02-19T00:18:18.303-08:00El duel , de Giacomo Casanova<p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2wbWPvLM4afoIAZYlCjm2k0Ol52StiQ1pcmOFZ5tG7osmezZfYaq451SRf3hw56zYSMrfZuy_dsx3GuuZS-RFfZGcFU14k98utgAcJuHuJPTjUQ4d5JYtorRI1WkdCjg8FRJs-ZTerzU/s683/Casanova.png" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="683" data-original-width="568" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj2wbWPvLM4afoIAZYlCjm2k0Ol52StiQ1pcmOFZ5tG7osmezZfYaq451SRf3hw56zYSMrfZuy_dsx3GuuZS-RFfZGcFU14k98utgAcJuHuJPTjUQ4d5JYtorRI1WkdCjg8FRJs-ZTerzU/s320/Casanova.png" /></a></div><br />Els duels són cosa del passat. La seva prohibició va inaugurar l'època de la convivència amb l'adversari -a qui ja no es permés d'eliminar- i doncs, la tolerància obligada, la psicoanàlisi, la pèrdua del sentit de l'honor (avui dia absolutament inexistent).<br /><div>Poc abans de començar aquesta maleïda pandèmia, vaig assistir a la presentació -a l'Horiginal de Barcelona-, de la magnífica traducció en vers que Arnau Barios havia fet de l' "Eugeni Oneguin" d'Aleksandr Puixkin. Ara que la pandèmia s'està acabant (espero), he llegit "El duel", de Giacomo Casanova. Els dos llibres venen marcats per la circumstància d'un duel a pistola que arriba de forma inexorable i a la vegada absurda. Els protagonistes s'hi veuen abocats; els fets van endavant, per la seva pròpia dinàmica, i ells, encara que volguessin, no els podrien aturar. El llibre de Casanova és refinadíssim, i sorprèn per les maneres exquisides que els protagonistes tenen de relacionar-se. És gairebé un manual d'educació. Aquesta manera tan cortès de tractar amb l'adversari, avui que hi ha tants punts de vista enfrontats i que semblen irreconciliables, em sembla molt interessant.<div><p></p><p>Aquí ve el moment del duel: es baten el venecià (que és el mateix Casanova), i el gran forner de la corona Xaverio Braniscki: el Postòli.</p><p>El Postòli aleshores va insistir que agafés una d'aquelles armes que eren creuades damunt la taula, i ell ho va fer i trià aquella la culata de la qual era més propera. De seguida el Postòli va agafar l'altra i va dir aquestes paraules:</p><p>-<i>L'arme que vous tenez, Monsieur, est parfaite: j'en suis garant.</i></p><p>Davant d'aquest compliment tan formal, a l'altre se li va acudir aquesta vertadera resposta:</p><p>-<i>Actuellement, Monseigneur, je le crois, mais je ne le saurai qu'après en avoir fait l'expérience contre votre tête; prenez garde à vous. </i></p><p>No van dir res més; amb les armes abaixades, mirant-se a la cara, ambdós van retrocedir lentament deu passes, de manera que quedaren a deu passes geomètriques de distància l'un de l'altre, distància que era quasi la llargària total de la glorieta. El venecià, que ja havia carregat la pistola apuntant el canó cap a terra, es posà com si hagués de batre's a espasa, però sense estirar el braç, i en aquest posat es va llevar el capell i portant-lo al genoll esquerra, va dir al Postòli:</p><p>-<i>Votre Excellence m'honorera de tirer le premier.</i></p><p>Aquest li contestà:</p><p>-<i>Mettez-vous en garde.</i></p><p>L'altre de seguida es va posar el capell, portà la mateixa mà al costat esquerre, va alçar l'altra amb la pistola i, quan va beure que apuntava al cos del Postòli va disparar: en el mateix moment el cavaller disparà la seua, de manera que els que hi eren a prop només sentiren una detonació; així, van descarregar les armes al mateix temps. Si el Postòli no hagués perdut temps, hauria disparat abans que l'altre i potser l'hauria mort. Però va perdre almenys tres segons dient: "mettez vous en garde" (cosa en què no li tocava pensar) i es va estendre sobre el seu cos, allargant al màxim la guàrdia, de manera que l'altre no pogués veure-li el cap, contra el qual suposava que el venecià apuntaria, per les paraules que havia dit per dir, sense la intenció de fer-ho, perquè massa desavantatge té el duelista que apunta al cap de l'adversari i no al pit. El venecià, després d'haver dit al contrincant: "feu-me l'honor de tirar el primer", no es considerà obligat a suposar que tardaria ni a allargar gaire l'educat compliment, tot esperant tota la comoditat de l'altre, ni va pensar en el mínim avantatge de fer-se més petit inclinant-se sobre el braç estirat, però en la no incòmoda postura en què es trobava, sense moure's ni parpellejar, amb pols ferm va disparar i, al mateix moment en que es va sentir ferit en la mà esquerra, que amagà prompte en la butxaca de la casaca, va veure el Postòli sostenir-se amb l'esquerra en terra per no caure, i li va sentir dir:</p><p>-<i>Je suis blessé.</i></p><p>(Trad. Josep Ballester. Ed. Proa)</p><p><br /></p><p><span> </span><br /></p></div></div>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-18077935173463197692021-01-10T13:47:00.004-08:002021-01-10T15:35:26.652-08:00L'arpa d'herba, de Truman Capote<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ljXZS63V8fCmmLjBvB0xRlYDytJuPKHIDEta4YPgQI0sRa3I1ISk-AGZmXIq8ypV1t_91vtN605dNEmVagWA5VTiLfJgzx_BHt5Y2n89oOM4RJ-VezToQqNumNnQlijao6IMqFLB1o8/s2048/truman-capote.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1500" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj3ljXZS63V8fCmmLjBvB0xRlYDytJuPKHIDEta4YPgQI0sRa3I1ISk-AGZmXIq8ypV1t_91vtN605dNEmVagWA5VTiLfJgzx_BHt5Y2n89oOM4RJ-VezToQqNumNnQlijao6IMqFLB1o8/s320/truman-capote.jpg" /></a></div><br /><p></p><p>Truman Capote és un dels nostres escriptors
preferits, i si bé ens horroritza i ens fa bufar "A sang Freda" (obra mestra
indiscutible, la seva obra més celebrada), ara que acabem de llegir "L'arpa d'herba", ens ha
ajudat a reconciliar-nos amb el gènere humà. Quina delícia! Quanta poesia, i
quin humor més fi! I també quanta tristesa i melangia! I quin llibre tan oportú de llegir avui, ara que el món s'està tornant tan policíac! Es una
novel·la juvenil per a adults. El protagonista, Collin, un noiet adolescent, va
a viure a casa d'unes ties germanes perquè els seus pares acaben de morir. Llavors
assisteix des de primera línia a l'esfondrament del món de les germanes, un
món dur i estèril, però tanmateix ple de sentiments, de persones, de fantasies,
d’anhels.</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Això que ve és un fragment del començament,
quan Collin parla de la mort dels seus pares:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">"Crec que els meus pares estaven molt
enamorats. Cada cop que el pare havia d’anar-se’n de viatge a vendre els seus
frigorífics, ella es posava a plorar. Quan van casar-se, la meva mare només
tenia setze anys, i no va arribar als trenta. El vespre que va morir, el papa
va esquinçar-se la roba i va començar a córrer despullat pel pati tot cridant
el nom d’ella.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Va ser l’endemà del funeral que Verena va
venir a casa. Recordo el terror que em va produir veure com s’acostava,
caminant per la vorera, una dona bonica, prima com un pal, amb els cavells
curts grisosos a la <i style="mso-bidi-font-style: normal;">garçon, </i><span style="mso-spacerun: yes;"> </span>celles fosques masculines i pòmuls delicats.
Va obrir la porta principal de la casa i va entrar tota decidida. D’ençà del
funeral, el papa destrossava tot el que arreplegava, però sense ràbia, més
aviat amb calma, a consciència. Entrava al saló, agafava una figureta de
porcellana, l’observava un moment i tot seguit l’esclafava contra la paret. El
terra i les escales estaven plens de trossos de vidre i de coberts escampats, i
una camisa de dormir esquinçada de la mare penjava del passamans.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Els
ulls de Verema van recórrer ràpidament aquella destrossa.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>—Eugene,
vull parlar amb tu —va dir-li amb la seva veu cordial, fredament exaltada. I el
papa va respondre-li:<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"><span style="mso-tab-count: 1;"> </span>—Sí,
Verena, seu. Ja suposava que vindries.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Aquella
mateixa tarda, Catherine Creek, l’amiga de Dolly, va presentar-se a casa i va
fer un farcell amb la meva roba. El papa va dur-me amb cotxe fins a casa de
Talbo Lane, tan impressionant i ombrívola. Mentre sortia del cotxe va intentar
abraçar-me, però em va fer por i em vaig escapolir dels seus braços. Ara em sap
greu no haver-nos abraçat. Perquè només uns quants dies després, quan anava
camí de Mobile, el seu cotxe va derrapar i va estimbar-se, va caure a les aigües
del Golf des d’una altura de vint metres. Quan vaig tornar a veure’l, tenia un
dolar de plata a cada ull perquè amb el pes se li mantinguessin tancats. <o:p></o:p></span></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">(trad.Lluís-Anton Baulenas. edicions 62)</span></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-70863587797903481312020-12-23T14:12:00.003-08:002020-12-30T02:37:10.553-08:00El Gólem, de Gustav Meyrink. Un conte de Nadal: La història del doctor Hulbert, jurista, i el seu Batalló.<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjr5qHBvTuSkZfGa0LaXvbTsZNB6Zi9C1CEKvJuyvzL9gHv5cpVac0pmPo27oHEAaD_D2wW1-9azKY-aEXcszZxM38RqryehG0jfdvfVDSN8CP5a7cgTKZ7Qr29_ZywQ5y-ZHt0IiAl10/s522/Gustav+Meyrink.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="522" data-original-width="355" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgjr5qHBvTuSkZfGa0LaXvbTsZNB6Zi9C1CEKvJuyvzL9gHv5cpVac0pmPo27oHEAaD_D2wW1-9azKY-aEXcszZxM38RqryehG0jfdvfVDSN8CP5a7cgTKZ7Qr29_ZywQ5y-ZHt0IiAl10/s320/Gustav+Meyrink.jpg" /></a></div><br /><p></p><p>El Gólem és una novel·la que ens ha deixat estupefactes. Ens ha inquietat, espantat, avorrit; ens ha exaltat en alguns moments, també ens ha confós i anorreat. L'hem odiat i estimat a la vegada. Carregosa però autèntica, en algun dels seus passatges més truculents ens ha arribat a marejar. És una narració polivalent, amb moltes descripcions i farcida de llegendes jueves de la Praga de començaments del segle XX, del gueto, i juntament amb el Frankenstein de Mary Shelley, i el Dràcula de Bram Stoker, configura la tríada indispensable de la novel·la de terror.</p><p>Després de molts anys d'esperar-ho, finalment l'hem pogut llegir en català; i ho celebrem! (Més llibres, trad. Ramon Monton. 2018). </p><p>Entre moltes altres històries hi ha un conte de Nadal que comença així:</p><p>"...En fi, què els en puc dir? Tenia la cara plena de berrugues i les cames tortes com un gos salsitxa. Ja de molt jove no coneixia res més que l'estudi. L'estudi àrid i enervant..." </p><p>Meyrink ens parla del doctor Hulbert que va arribar a ser un jurista molt famós de Praga, però que va patir un desengany amorós que el va trasbalsar. El jurista es va lliurar a la beguda, i pasant els dies pràcticament no es movia d'una taverna de mala mort, el Loisitschek, on anaven a parar molts perseguits de la policia, delinqüents de tota mena, a qui ell ajudava amb els seus coneixements en matèria de lleis.</p><p>"Tot el que "guanyaven" aquests marginats de la societat humana ho lliuraven fidelment, fins a l'últim cèntim, a la caixa comuna, amb la qual sufragaven el que necessitaven per subsistir. Mai va cometre ningú ni la més mínima irregularitat. És possible que d'aquesta fèrria disciplina sorgís el nom de Batalló.</p><p>La nit del primer de desembre, puntualment, l'aniversari de la desgràcia que havia afectat l'ancià, sempre celebraven al Loisitschek una estranya cerimònia. Apinyats l'un contra l'altre, s'hi ajuntaven pidolaires, vagabunds, proxenetes i prostitutes, borratxos i drapaires, que guardaven el més absolut silenci, com en una missa. Llavors, el doctor Hulbert, els explicava, des d'un racó, just on ara hi ha els dos músics, sota el quadre de la coronació de Sa Majestat, la història de la seva vida: com havia aconseguit ascendir des dels seus origens humils, obtenir el títol de rector i ser anomenat més endavant "rector magnificus". Però quan arribava el moment en què entrava a l'habitació de la jove esposa amb el ram de roses a la mà per celebrar l'aniversari i, al mateix temps, recordar l'hora en què anys enrera li havia demanat la mà i ella s'havia convertit en la seva estimada promesa, sempre li fallava la veu i s'ensorrava, plorant, damunt la taula. Llavors, de vegades, alguna d'aquelles noies de vida dissoluta, avergonyida i d'amagat, perquè ningú no ho veiés, li posava a la mà una flor mig pansida.</p><p> Cap dels oients es movia durant una bona estona. Per plorar eren gent massa dura, però abaixaven la mirada i movien els dits, insegurs.</p><p>Un matí van trobar el doctor Hulbert mort en un banc al costat del Moldava. Crec que degué morir congelat.</p><p>Encara és com si veiés el seu funeral El Batalló quasi s'hi havia deixat la pell per aconseguir que fos el més sumptuós possible.</p><p>Al capdavant hi anava el bidell de la universitat amb tots els seus ornaments: a les mans el coixí de color porpra amb la cadena daurada al damunt i, darrere del cotxe fúnebre, formant un seguici ingent, el Batalló, descalç, brut, espellifat i ple de parracs. Un dels membres de la comitiva s'havia venut les poques coses que li quedaven. i per això duia el cos, les cames i els braços coberts i embolicats amb papers de diaris vells.</p><p>Així li van retre els últims honors.</p><p>Damunt de la tomba, a fora, al cementiri, hi ha una pedra blanca amb tres figures gravades: el Salvador crucificat entre els dos lladres. Donada per una mà desconeguda. Segons els rumors, va ser la dona del doctor Hulbert, la qui va erigir aquell petit monument...</p><p>No obstant això, en el testament del difunt jurista hi havia previst un llegat pel qual cada membre del Batalló havia de rebre al migdia una sopa de franc al Loisitschek; per això aquí les culleres estan lligades a les taules amb cadenes i les concavitats practicades a les taules són els plats. A les dotze arriba la cambrera i amb una gran xeringa de plom hi diposita el brou, i si algú no pot demostrar que pertany al Batalló, torna a retirar la sopa amb la xeringa."</p><p>(Ed. Més llibres. Trad. Ramon Monton)</p><p> </p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-35974093593238586172020-11-18T10:27:00.002-08:002020-11-18T10:35:08.983-08:00Robinson Crusoe , o la fatal desobediència al pare. L'estament mitjà<div style="text-align: left;"><p class="MsoNormal"></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL-zf4JZhxr8md5o08KKDphOkSfoi7V16Z3lNlB97qrBIPIF_JQBJWNwIE4vdcw63DVESsRHcmfVn8xiCex6EfUV-GZ49BmIwYuW-A8IVUVEX4AJ_zEbxW6rdrBpPUQQjjZWbTLVZhshY/s750/Daniel+Defoe.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="587" data-original-width="750" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgL-zf4JZhxr8md5o08KKDphOkSfoi7V16Z3lNlB97qrBIPIF_JQBJWNwIE4vdcw63DVESsRHcmfVn8xiCex6EfUV-GZ49BmIwYuW-A8IVUVEX4AJ_zEbxW6rdrBpPUQQjjZWbTLVZhshY/s320/Daniel+Defoe.jpg" width="320" /></a></div><br /><span lang="CA"><br /></span><p></p><p class="MsoNormal"><span lang="CA">Hem llegit el Robinson Crusoe, de Daniel
Defoe, aquí a la biblioteca de la Societat, i en ha marejat força el seu ritme
trepidant, així com de pel·lícula d'Indiana Jones, fins al punt d'haver de
demanar a la nostra lectora habitual, la Roser, que sisplau que pari, que ens
deixi reposar una estona. No la podíem seguir. El protagonista, degut a un
naufragi, es va veure obligat a viure sol en una petita illa deserta del Pacífic durant 28 anys. Aquest és el nucli del llibre,
bàsicament centrat en la supervivència i la domesticació que en Robinson fa del
seu entorn. <o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> Però
hi ha una part del llibre que ens ha agradat força, el començament, el llarg
preàmbul abans que el protagonista naufragui definitivamet, i sobretot la
relació amb el pare, que el vol convèncer perquè no se'n vagi. En Robinson tenia a
l'abast portar una vida benestant en el seu país natal, prosperar i viure amb
grans comoditats entre parents i coneguts; i no obstant això, un instint fatal
d'aventura el porta a renunciar a tot i embarcar-se.<o:p></o:p></span></p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> El
pare, que veu a venir el desastre de les aventures del fill, l'intenta convèncer i
fa un elogi de l'estament mitjà digne de ser llegit (on segurament trobaríem
la nostàlgia de l’autor </span> per poder dur una vida tranquil·la i regalada. Daniel Defoe va patir al llarg de la seva vida greus tribulacions, com
podeu veure en el gravat de més amunt,). Aquí el teniu. </p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA"> </span>“El pare, un home prudent i assenyat, em va
donar tot de consells de pes excel·lents en contra del que ell ja veia a venir
que era el meu projecte. Un dia al matí em va cridar a la seva habitació, on el
tenia confinat la gota, per enraonar amb mi i provar de treure'm del cap
aquelles idees per tots els mitjans. Em va demanar quines raons tenia, a banda
d'un simple desig de rodar món, per abandonar la casa del meu pare i el meu
país natiu, on podia fer els primers passos acompanyat de bons padrins i on, si
m'aplicava i m'hi esforçava, tenia perspectives de millorar la meva posició i
de fer-me una vida agradable i acomodada. Em va dir que els que marxaven del
seu país a la recerca d'aventures, per destacar-se amb l'audàcia de les seves
empreses i fer-se famosos per fets i gestes extraordinaris, o bé eren homes
sense cap esperança de futur, o bé eren homes amb una ambició desmesurada; que
aquestes coses em quedaven massa amunt o massa avall; que a mi em pertocava una
posició intermèdia, o el que en podríem anomenar l'esglaó més alt de l'estament
baix, que ell mateix havia constatat per l'experiència d'anys que era la millor
posició del món, la idònia per garantir la felicitat de l'home, la que el
mantenia a recer de misèries i penúries, i dels sofriments i la duresa dels
oficis manuals propis dels estaments baixos de la societat, i la que a l'hora
li estalviava la supèrbia i els luxes i les ambicions i les enveges que
engavanyaven l'estament més alt de la societat. Em va dir que valorés jo mateix
el grau de felicitat que em podia oferir aquella opció de vida tenint en compte
una sola cosa: que aquella era la posició que tothom cobejava, que fins i tot
els reis sovint s'havien lamentat de les conseqüències deplorables d'haver
nascut per a les grans coses i s'haurien estimat més pertànyer al punt mitjà
entre els dos extrems, entre els més humils i els més insignes; que el savi
mateix el reconeix com l'estadi ideal per a la veritable felicitat, quan prega
perquè no se li concedeixi pobresa ni riquesa”.0</p>
<p class="MsoNormal"><span lang="CA">Robinson Crusoe de Daniel Defoe. Bernat Metge
Universal. Trad. Esther Tallada <o:p></o:p></span></p></div><div style="text-align: left;"><br /></div><div style="text-align: left;"> </div>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-28541177488303471362020-10-29T14:08:00.002-07:002020-10-29T14:35:34.018-07:00Gobseck, d'Honoré de Balzac. Una petita obra mestra.<p> </p><p></p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOvkdE72J33aN0MHz_aGHGmXSjbut8lV-B3GN2jRU46TU7ev3m-_v6hnGtshy-sxxcfM7jHm3oPYbP7L3srUCwUStc4ynPvtd8TkvPIYONcOUOT2KoISEtUMTuBXCCg_93Dyn2QkaLSLI/s2048/Rembrant+l%2527%25C2%25A1Usurer.jpeg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="2048" data-original-width="1717" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgOvkdE72J33aN0MHz_aGHGmXSjbut8lV-B3GN2jRU46TU7ev3m-_v6hnGtshy-sxxcfM7jHm3oPYbP7L3srUCwUStc4ynPvtd8TkvPIYONcOUOT2KoISEtUMTuBXCCg_93Dyn2QkaLSLI/s320/Rembrant+l%2527%25C2%25A1Usurer.jpeg" /></a></div><br />La tardor és l'època de l'any més adequada per aplicar-se a la lectura, i aquesta tardor del 2020 encara bastant més. Aquest llibre, Gobseck, petit fragment de la Comèdia Humana, és una gran meravella. Retratar una vida humana, sobretot la seva segona meitat, o la seva darrera part, sempre fa molt d'efecte, perquè ens posa de cara a allò que haurem de viure irremissiblement algun dia: el final de la partida. Balzac entra a l'ànima d'un usurer de soca-rel, Gobseck, un holandès que és l'amo de les intrigues econòmiques d'un París on l'aristocràcia ja és una classe encara adinerada però molt decadent. Balzac escriu amb la precisió d'un matemàtic. Estem molt impressionats. Veieu la descripció que fa de l'usurer:<p></p><p>He de començar parlant-vos d'un personatge que no podeu conèixer. Es tracta d'un usurer. Imagineu-vos una cara pàl·lida i lívida, i demano permís al'Acadèmia per dir-ne faç lunar, perquè era com de plata sobredaurada però que hagués perdut la capa d'or. Els cabells del meu usurer eren llisos, ben pentinats, i d'un gris cendrós. Les faccions del rostre, impassible com el de Talleyrand, semblava com si les hi haguessin foses en bronze. Els ulls, petits, grocs com els d'una fagina, gairebé no tenien pestanyes i defugien la llum, de la qual els protegia la visera d'una vella gorra. El seu nas punxegut era tan afilat, a la punta, que l'haurieu comparat amb un filaberquí. Tenia els llavis prims dels alquimistes i dels vellets dels quadres de Rembrandt o de Metsu. Parlava fluix, amb un to suau, i no s'enrabiava mai. La seva edat era un problema: no es podia saber si eravell abans d'hora o si s'havia administrat la juventut de manera que el servís per sempre. A la seva cambra tot era net i gastat, i semblava, des del tapet verd de l'escriptori fins a l'estora del llit, el santuari gèlid d'una tieta fadrina que es passés el dia traient la pols dels mobles. A l'hivern, els tions de la llar de foc, sempre enterrats sota un munt de cendres, fumejaven sense cremar. Tots els seus actes, des de l'hora de llevar-se fins als atacs de tos del vespre, sempre estaven supeditats a la regularitat d'un rellotge. En certa manera, el son donavacorda a un <i>home-model</i>. Com quan toqueu una panerola que camina per sobre un paper, que s'atura i fa el mort, doncs aquell home mentre enraonava s'interrompia de la mateixa manera si passava un carruatge i callava per no forçar la veu. Imitant Fontanelle, economitzava el moviment vital, i concentrava tots els sentiments humans en el jo. Així la seva vida s'escolava sense fer més soroll que la sorra d'un rellotge antic. De vegades les seves víctimes cridaven molt, s'enrabiaven, i acte seguit es feia un gran silenci, com en una cuina quan es mata un ànec. (Gobseck L'usurer, d'Honoré de Balzac. Quid Pro Quo Edicions. Trad. Marta Marfany Simó</p><p>L ilustració és un gravat de Rembrandt. Jan Wtenbogaert De van Rijn</p><p> </p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-73165603635099687202020-09-07T11:22:00.004-07:002020-09-07T11:40:38.935-07:00Agustí Esclasans, l'home excessiu. Intel·lectual reconcentrat i un gran escriptor<p> </p><div class="separator" style="clear: both; text-align: center;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil88MZ0nYIWDzv2oy63G4w7XdlD6vuQDoTOe_eKdxfa8Php9XByh1CsZw6vZP5ADq2nEHtlywYmudH9Pvu_eAuiMe2zx6ZTkfqJfJ6sN0uEcmO56tyTYBv5nP6A_fqiWN5Zexp-9WYn7M/s215/Agust%25C3%25AD+Esclasans.jpg" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="215" data-original-width="215" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEil88MZ0nYIWDzv2oy63G4w7XdlD6vuQDoTOe_eKdxfa8Php9XByh1CsZw6vZP5ADq2nEHtlywYmudH9Pvu_eAuiMe2zx6ZTkfqJfJ6sN0uEcmO56tyTYBv5nP6A_fqiWN5Zexp-9WYn7M/s0/Agust%25C3%25AD+Esclasans.jpg" /></a></div><br /><p></p><p>"Històries de la carn i de la sang" publicat enguany per Males Herbes, d'Agustí Esclasans, ens ha deixat literalment esborronats. Hem quedat morts. I potser una bona part del cop es deu al fet que no teniem cap mena d'informació de la seva existència. Com és possible que un escriptor tan bo sigui tan poc conegut?</p><p>Després ens hem abocat a "La meva vida (1920-1945)". Aquest llibre és tota una altra cosa. Esclasans ens explica les seves inquietuts, el seu dia a dia, les seves misèries materials, angoixes i esbarjos, amistats, però sobretot el seus deliris intel·lectuals. Llegiu aquest fragment del començament del capítol XXXVI:</p><p>L'acabament del POEMA A CATALUNYA havia estat previst per dintre de cinc anys, a condició que pogués treballar-hi cada tarda. I el motiu torturador de la meva crisi definitiva era el previst enfrontament, quan els <i>Ritmes</i> s'haguéssin acabat, amb l'obra doctrinal del Sistema: la RITMOLOGIA en tres volums. Preveia, i no m'equivocava, que se m'emportaria, al seu torn, cinc anys més, com a mínim. La meva cultura filosòfica era densíssima. Però l'aventura que anava a emprendre era, veritablement, de faixa o caixa, i no em fiava ni de mi mateix. Vaig decidir, doncs, recomençar la meva preparació de cap i de nou, i rellegir o llegir tots els sistemes filosòfics i totes les summes teològiques que pogués trobar. La feina era de tità, però vaig fer-la. No "cinc", sinó "deu" anys, vaig passar-me submergit en l'oceà de les doctrines i els mètodes filosòfics i teològics universals. I així nasqueres els tres volums, refets en tres versions, de la futura RITMOLOGIA definitiva.</p><p><br /></p><p>Del seu Poema a Catalunya (dotze tomos, més de 30000 versos...), algu en sap res? Agustí Esclassans és un planeta per descobrir! </p><p><br /></p><p><br /></p><p><br /></p>El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com1tag:blogger.com,1999:blog-1856727560241031400.post-52363818678263338702020-05-22T01:29:00.001-07:002020-07-20T13:04:25.419-07:00POR AMIGA. LA VERITAT SORTINT DEL POU, de Édouard Debat-Ponsan<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4IaxpG3Jl5o8531U1mtP1jGiMUlOnVpADvxqcl_G64jiB4_AaomsfM62CfhO38foE2LRWovHkX9aZHnh5k9m8_qyv5dGQxhzTHZ3o-zRpG4EctpwkY4asEAzSMMLiOCIoNmH8LAqsHeI/s1600/La+veritat+sortint+del+pou.+%25C3%2589douard+Bernard+Deba-Ponsan.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="894" data-original-width="555" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh4IaxpG3Jl5o8531U1mtP1jGiMUlOnVpADvxqcl_G64jiB4_AaomsfM62CfhO38foE2LRWovHkX9aZHnh5k9m8_qyv5dGQxhzTHZ3o-zRpG4EctpwkY4asEAzSMMLiOCIoNmH8LAqsHeI/s320/La+veritat+sortint+del+pou.+%25C3%2589douard+Bernard+Deba-Ponsan.jpg" width="198" /></a></div>
<br />
Quina por em fan les persones que no tenen por! Però una altra cosa és viure en un estat d'esporuguiment continuat i compulsiu, morbós, que ofega l'alegria del viure.<br />
Aquests dies, el món és pler de por. Hi ha gent esporuguida que viuen amagats darrera d'una mascareta; n'hi ha que no surten al carrer per no contaminar-se, i clamen contra la gent que pren el sol despreocupadament, a les platges. Hi ha persones que diuen: no pot ser!, en veure nens que juguen al carrer. El món s'ha omplert de delators, xivatos, policies... És la por, que mou aquesta roda. És clar que el combustible són els mitjans de comunicació que no paren d'anunciar calamitats, a veure qui la diu més grossa, i menteixen amb els números, en els titulars, i no diguem els continguts. No busquen la veritat. Hi ha una por sana, necessària, que descansa en la condició humana, tan fràgil, tan limitada; però també hi ha una por malaltissa, paranoica, hostil.<br />
<br />
<br />
<span style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12pt;">POR AMIGA</span><br />
<br />
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12pt;">Cauen de tant en
tant els sostres de les cases.</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Ja de la son
deserto. A poc a poc, desperto,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">i els ulls
enlleganyats, com unes lentes ostres,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">es fixen en el
sostre que, damunt meu, es mostra.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Cada matí, em vaga
resseguir des del llit <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">les altes
ziga-zagues. S’està podrint el sostre,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">o és només que el
guix es trenca i perd la crosta?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Que em caigui el
sostre al cap, perquè sóc animal,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">em fa una por
normal.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">D’Amèrica al Japó,
dels bars de Malibú<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">als temples de
banús de la sagrada Kyoto,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">viatjo en avió.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">(Ves quina
ximpleria! D’un paquet de maries<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">en va sortir aquest
val:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Viatge en avió,
d’Amèrica al Japó).<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Fullejo un diari
que em passa l’hostessa<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">que també
reparteix, amb safata, foteses:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">bombons,
mocadorets, galetetes, xiclets.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Volem a dos mil
metres, damunt d’un oceà<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">brillant i blau
marí, d’un blau que no té fi,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">quan un dels
reactors del potent avió<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">comença a
estossegar,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">com si deixés
d’anar, i després ve un fimbreig<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">que el cor ens
encongeix, i encara un sotragueig<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">que ens el marceix.
Hi ha gran expectació;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">quin serà el
desenllaç d’aquesta funció?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Se’ns ha acabat
l’anada i arriba la tornada?</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;"><o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">“</span><span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">He pagat perquè em portin a la sagrada Kyoto!”,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">crida, el del meu
costat, impacient però assegut,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">molt indignat.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">I quan el passadís
s'inclina,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">i veig passar
l’hostessa, ara sense foteses,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">avall pel tobogan
que la baixada és gran!,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">m’adono que tinc
por, i que la gent té por,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">i observo, fins i
tot, que la tripulació<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">pateixen una greu
tribulació.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Li dic al del
costat, en el seient clavat,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">encongit, esblaimat:
“amic, et faig costat;<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">aquesta por de
caure i al mar anar a raure,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">perquè som animals,
és una por normal”.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">I tanta malaltia?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Què me’n dieu, de
tanta malaltia?<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12pt;">Observo aquests
hotels d’horrible arquitectura</span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">plens a vessar de
gent:<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">hospitals generals
pleníssims de malalts.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Anar a parar a les
mans d’alguna eminència,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">fa perdre
l'eloqüència; i entrar en un quiròfan,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">estirat i subjecte
a la llitera mòbil...,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">només d’imaginar-ho,
la por que això m’infon,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">tot el coratge em
fon! <o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Quina por! És
normal. I per això procuro<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">ser lluny d’aquests
hostals tan plens de mals.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<br /></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">I així és com la
por, la por de cada dia,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">de dia, de nits, i
de migdia,<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">dóna intensitat i
força al meu viure.<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">Sigues, por,
benvinguda al cau de l’animal<o:p></o:p></span></div>
<div class="MsoNormal" style="line-height: 18.0pt; margin-bottom: .0001pt; margin-bottom: 0cm; tab-stops: 35.4pt 70.8pt 106.2pt 141.6pt 177.0pt 212.4pt 247.8pt 283.2pt 318.6pt 354.0pt 389.4pt 424.8pt 460.2pt 495.6pt 531.0pt 566.4pt 601.8pt 637.2pt 672.6pt 708.0pt 743.4pt 778.8pt 814.2pt 849.6pt 885.0pt 920.4pt 955.8pt 991.2pt 1026.6pt 1062.0pt 1097.4pt 1132.8pt 1168.2pt 1203.6pt 1239.0pt 1274.4pt 1309.8pt 1345.2pt 1380.6pt 1416.0pt; text-autospace: ideograph-numeric;">
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">que no ha arribat a
Buda!<o:p></o:p></span><br />
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;"><br /></span>
<span lang="CA" style="font-family: "garamond" , serif; font-size: 12.0pt;">(Salvador Giralt)</span></div>
<br />El Presidenthttp://www.blogger.com/profile/10162949872034990336noreply@blogger.com0