divendres, 20 de juliol del 2018

Au Cabaret-Vert (A la Taverna Verda), d'Arthur Rimbaud




Vam visitar Charleroi no fa gaires dies, seguint les passes de Rimbaud.
Les coses han canviat. Han canviat molt. Autopistes, avingudes, trens a
gran velocitat...


AU CABARET-VERT, cinq heures du soir

Depuis huit jours, j’avais déchiré mes botines
Aux cailloux des chemins. J’entrais à Charleroi.
—Au Caberet-Vert: je demandai  des tartines
De beurre et du jambon qui fûtà moitié froid.

Vaig entrar a Charleroi amb les botes trencades,
després de vuit jornades conduïdes pels fats.
A la Taverna Verda vaig demanar torrades
amb mantega i pernil una mica escalfat.

Bienhereux, j’allongeai les jambes sous la table
Verte: je contemplai les sujets tres naïfs
De la tapisserie. —Et ce fut adorable,
Quand la fille aux tétons énormes, aux yeux vifs,

Les cames estirades sota la taula verda,
satisfet, contemplava els ingenus motius
de la tapisseria. I quin goig de taverna
quan la noia de pits enormes i ulls vius

—Celle-la, ce n’est pas un basier qui l’epeure!—
Rieuse, m’appotra des tartines de beurre,
Du jambon tiède, dans un plat colorié,

—jo diria, no ho sé, que li agrada la brega!—,
riallera, em portà el pa amb la mantega,
i el pernil tebi dins d’un plat acolorit.

Du jambon rose et blanc parfumé d’une gouse
D’ail, —et m’emplit la chope immense, avec sa mousse
Que dorait un rayon de solei arriéré.

El pernil rosa i blanc, perfumat d’una engruna
d’all; i omplí la gerra de cervesa amb escuma
enjoiada d’un raig de sol endarrerit.

(Trad. Salvador Giralt)