dilluns, 11 d’octubre de 2021

Jaufré, el cavaller que només volia seguir dormint


 Hem disfrutat molt d'aquest llibre de cavalleries d'origen occità: Jaufré, acabat de traduir al català per Anton M. Espadaler. Aventures divertides i truculentes, i molta facècia i diversió. I sobretot paròdia, quina gran paròdia! Sobretot ens ha agradat l'episodi del Jardí de Montbrú. Jaufré porta molts dies sense dormir, perseguint sense treva Taulat, el seu enemic mortal, i en arribar al jardí ja no pot més i es lliura a la son. Però la seva presència fa que els ocellets del jardí deixin de cantar, i això indigna Brunisenda. 

    "-Molt malament m'ha servit qui ha entrat al meu jardí -va dir ella-, perquè ha espantat els ocells i els ha fet deixar de cantar, i així difícilment podré descansar, ara. Aneu a veure qui hi ha. Si és home, mateu-lo o fiqueu-lo a la presó.

    -Senyora, de bon grat.

    I va cridar dos escuders, cadascun dels quals va agafar una gran torxa, i se n'hi van anar corrents.Quan van entrar al jardí, van trobar Jaufré dormint, amb el cap damunt l'escut. El senescal, amb veu potent, va dir a Jaufré que s'aixequés de seguida, però ell no va sentir res.  El va burxar i el va saccejar:

    -Aixequeu-vos de seguida -va dir el senescal- o morireu!

    En això Jaufré es va despertar i va quedar-se assegut, i va contestar cortesament:

    -Noble cavaller, per Déu, no ho  feu! Valgui'm la teva cavalleria, la teva noblesa i la teva educació! Deixa'm dormir a pler.

    -No dormireu més -va dir-, sinó que vindreu amb mi allà dalt, davant la meva senyora, encara que us pesi. Fins que no s'haurà venjat de tu, no estarà contenta, ja que has entrat al seu jardí per espantar els seus ocells, i l'has privada de dormir i de reposar.

    -Valga'm Déu -va respondre Jaufré-, no m'hi duràs sense batalla, o fins que jo haja dormit prou.

    El senescal, en sentir que el requeria de batalla, va ordenar a un dels seus escuders que li portés les armes. Mentrestant Jaufré s'havia tornat a dormir, i va dormir fins que l'escuder va portar al cavaller les armes i el cavall.

    -Aixeca't vassall, que ja has trobat un cavaller!

      Jaufré no deia ni una paraula, i seguia dormint profundament.  Ell el va saccejar i el va empènyer fins que va despertar-lo. En veure que no li tenia cap consideració, es va aixecar i va contestar-li:

    -Cavaller -va dir-li-, comets un gran error amb mi, perquè no em vols deixar dormir. A penes em puc aguantar dret, de tanta son que tinc i de tan macat que estic. Però com que veig que tens tantes ganes  de combatre amb mi, si aconsegueixo derrocar-te del cavall, aleshores em deixaràs dormir?

    -Oi tant, per Déu! -va dir el senescal-. Per mi no has de patir.

    Jaufré va córrer cap al seu cavall, li va posar el fre, el va cinglar, i heu-lo aquí ja muntat que impetuosament s'abalança cap al lloc on era el senescal. I el senescal, amb gran fúria, anà cap a ell i el va colpejar, però no el va tombar ni el va moure de la sella. Jaufré el va colpejar amb tal força  que el va tirar a terra.

    -Ara, si no us sap greu, em sembla que em deixareu dormir, perquè m'heu donat la paraula que us hi comprometíeu.

    -I tant que sí, i tinc prou motius per fer-ho.

(Jaufré, trad. Antoni M. Espadaler. Biblioteca Barcino )