(detall de l'infern, d'una il·lustració del manuscrit "Hortus deliciarum", de Herrada de Landsberg)
Les temperatures d’aquests dies ens han portat a parlar de l'Infern, que per tradició (si més no aquest és el nostre cas) l’imaginem ple de calderes amb aigua bullent, carbó encès, cadenes de ferro, ferro roent, i molta suor i els gemecs dels innombrables condemnats. Però d’altra banda, les visites que van fer Ulisses i Eneas als antres subterranis abans de l’adveniment del cristianisme, en donen una imatge més aviat humida i boirosa, espectral, molt diferent; fins i tot fresqueta.
Estàvem parlant tranquil·lament d’aquests contrast, d’aquests contrastos,
i vet aquí que el Lletraferit de Manlleu ens arriba amb un llibre que de seguida
desperta la nostra expectació: L'Evangeli de Nicodem; un evangeli apòcrif.
En
sabeu res? Nosaltres no, no en sabíem res. És un text del segle II que en la
seva darrera part parla del Descensus, la baixada de Jesús als inferns.
Encara
estem astorats per la presència simultània de Hades, Jesús, i Satanàs que
parlen entre ells.
Aquí en teniu un fragment:
—Ai de nosaltres, hem estat vençuts! Però qui ets tu que tens aquest
poder i aquesta força tan grans? Qui ets tu que has vingut aquí sense pecat? El
qui sembla petit però obra coses grans, l’humil i l’excels, l’esclau i el
senyor, el soldat i el rei, el qui té poder sobre els morts i sobre els vius?
Havies estat clavat a la creu i dipositat en el sepulcre, però ara ets lliure i
has destruït tota la nostra força! Ets tu Jesús, de qui l’arxisàtrapa Satanàs
ens deia que per la creu i la mort havies de posseir el món sencer?
Llavors el rei de la glòria agafà per la punta del cap l’arxisàtrapa
Satanàs i el donà als àngels dient-los:
—Lligueu-li amb cadenes de ferro les mans i els peus, el coll i la boca!
Després el lliurà a l’Hades i li digué:
—Agafa’l i guarda’l ben fermat fins a la meva segona vinguda.
Llavors Hades es feu càrrec de Satanàs i li digué:
—Beelzebul (senyor de les mosques), hereu del foc i del càstig, enemic
dels sants! Quina necessitat tenies de procurar que fos crucificat el rei de la
glòria, perquè vingués després aquí a espoliar-nos. Gira’t i mira: No em queda
cap mort! Tot el que vas guanyar amb l’arbre de la ciència, ho acabes de
perdre amb l’arbre de la creu. Tot el teu goig s’ha mudat en tristesa.
Pretenies fer morir el rei de la glòria i t’has mort a tu mateix. I com que
t’he pres a càrrec meu per guardar-te ben fermat, aprendràs per experiència
quants mals sóc capaç d’infligir-te. Oh cap dels diables, principi de la mort,
arrel del pecat, culminació del mal! Quin mal vas trobar en Jesús per a
tramar-ne la ruïna? Com has gosat cometre un crim tan gran? Com se t’ha acudit
fer baixar en aquestes tenebres un home com aquest, per mitjà del qual et veus
privat de tots els qui havien mort fins ara?”
(Els evangelis apòcrifs, ed. Proa; a cura
d’Armand Puig i Tàrrech)
