dissabte, 26 de març del 2011

En el Balneari de la Migdiada

Bon dia humanitat.

En la meva condició de President d'aquesta noble associació, tinc el plaer d'anunciar-vos que els esdeveniments s'han precipitat i ja ens trobem en el Balneari de la Migdiada. El Secretari ha fet els deures, i podríem dir que si no hi ha entrebancs que ho estronquin, passarem en aquesta masia, o potser hauríem de dir en aquest casalot (som a can Torracollons de Dalt, però l'hem rebatejat amb un nom més amable i més d'acord amb els nostres propòsits)..., deia, que passarem en aquest balneari dotze mesos ben rodons. Aquest és el projecte que feia temps anàvem perfilant i, ara que finalment ha arribat el moment de la veritat, estem tots molt il·lusionats.

Qui som? Quants som? Jo us ho diré, i també us diré les feines que cada associat s'ha compromès a realitzar:

El Lletraferit de Manlleu i el Pollastret es faran càrrec de la secció cultural.

En Licor i en Polo seguiran en les seves tasques a la biblioteca (hem aconseguit transportar des del magatzem les nostres dues centes capses plenes de llibres, que ara mateix ja tenim apilades al davall d'una alzina).

El Marmitó de can Soques es farà càrrec de la cuina.

El doctor Capó, salut i sanitat. El doctor Bucèfal, degut als seus incomptables compromisos internacionals, no podrà supervisar directament l'evolució del nostre procés, però ha delegat en el doctor Capó, metge de prestigi inqüestionable i que ens mereix un gran respecte. En aquests moments ja està habilitant el seu despatx.

La Rita, organització i distribució dels espais.

El Rector, el Rellotger, el Pernilet d'Aglà, en Franz, el Punyal i l'Aparici (sí, l'Aparici!), transport de materials.

La Desavillé, roba i complements (atrezzo, ens ha dit que posem).

També comptarem amb la Daisy, que no fa gaire va patir un cas molt desafortunat; ah, i el Secretari, però degut a les seves feines de gestió econòmica, ja ens ha avisat que de tant en tant haurà d'absentar-se.

En fi, aquí ens teniu a plena Natura, contents i una mica eufòrics!


dimarts, 15 de març del 2011

Dies de neu

A vegades hi ha persones que no tenen raó. És el cas d'alguns que han fet comentaris relacionats amb l'última publicació. Allà dèiem que a la nostra associació hi ha socis preferents. És veritat; però els qui ho criticaven, resulta que també són socis preferents. És l'enveja que ens rosega el cor, ja ho hem dit en més d'una ocasió: el món és pler d'enveja; i això hauríem d'evitar-ho, perquè, a quina mena de migdiades es poden lliurar els envejosos?
Per trencar aquest malefici i amb la millor de les intencions, publiquen un altre trosset del mateix monòleg:

Aquesta és història sense mica de glòria
(així, literalment, no ho pensis malament),
perquè el que a mi m'agrada és la cosa callada,
la vida en una tina (digues, si vols, rutina):
Agafes les muntanyes i el cel amb els seus astres,
i el món, tot el cadastre d'allò que en diem món,
i en fas com una pasta que pastes, com hi ha món!,
i ja veuràs com fon, i que cogui, que cogui
a poc a poc, que cogui... I això d'a poc a poc
que tan bé rima amb groc, em recorda que és groc
un plat que ara que entrem en aquest març marçot...
Oh si la meva amiga, la meva amiga coc
que cuina amb mà de plata, que governa bé el foc,
volgués fer-me una plata de crema ben galana!
Arriba sant Josep! ta-ta-ret! ta-ta-ret!
Ja sé que no em dic Pep; però ara que hi ha tants ous,
em ve al magí, i em cou, que ja fa més d'un any
vam dir fins l'any que ve. I això va estar molt bé,
perquè nois, quin empatx! (ens llepàvem els dits
i dèiem: quin profit!, amb quin profit se'ns posa
sense mica de nosa! Però després... quina cosa!);
i és que molt vam passar, de llarg, el més prudent...

dimarts, 8 de març del 2011



dilluns, 7 de març del 2011

Març marçot

Els poetes, de tant en tant, solen treure un llibre. Aquest és el cas del nostre Punyal de qui no sabiem cap novetat des que, ara ja comença a fer uns quants anys, va guanyar aquell premi irrepetible que la nostra associació va organitzar juntament amb Emboscall Editorial.
Això que ara ha tret es diu "Orgia Numeral i altres monòlegs". Pensàvem fer-li una bona crítica, una crítica en profunditat, volem dir, perquè el Punyal, en la seva qualitat de soci preferent hi té dret, però el Lletraferit de Manlleu se'ns ha anticipat i ens consta que està estudiant el llibre i ja ha començat a escriure un article d'opinió.
En fi, de moment, i tenint en compte que som a primers de març, us ofereixo una petita mostra del monòleg que es diu: dies de neu, i que se situa precisament en aquest mes

Ara som a primers del tercer mes de l'any,
aquest mes de frontera que va del fret hivern
(no s'acaba mai, ai!, aquest collons de fred,
per bé que els més vells diuen que l'avui ja no és fred),
que va del fred hivern als dies més amables,
quan els camps broden verds i els arbres posen fulla;
la natura es vesteix, i allò que era despulla
-quatre troncs, esquelets, els camps pelats i freds-
ara ho tens viu i verd, pertot el color verd,
un verd, el primer verd, que de tan prim es perd.
Puja el sol en el cel i en passar el punt vernal
ens plou un polsim d'or que l'ànima, animal
que jo sóc, me l'esvera, me la torna més fera.
Queda lluny el solstici, encara ha d'arribar,
i això meu ja és un vici: no saber-lo esperar.
I encara som a març, a primers d'aquest març
i perquè és de frontera ser liberal, i mal,
en negocis de muda (treballes a la muda
com un contrabandista; mai no seràs rendista!),
tant prodigues bonança com disposes, per xanxa!,
els freds que fan més mal sense gens de recança.
Març marçot que t'emportes les velletes que pots
de la vora del foc. Març marçot, dolentot!

I si en voleu saber més coses, un parell d'enllaços:
el taller de poesia d'emboscall editorial
i el bloc oficial de l'autor