dilluns, 26 d’agost del 2013

Bevent tot sol al clar de lluna I, de Li Po. La versió de Marià Manent


Entre el final de l'estiu i els poemes de Li Po, anem una mica excitats. Ara li arriba el torn al primer poema de la sèrie "Bevent tot sol al clar de lluna". En Marià Manent en va fer una versió molt interessant que en Toti Soler va musicar i cantar. És el més conegut.
L'altre dia vam fer un petit concurs de recitació d'aquest poema, i en general ningú no se'n va ensortir pel damunt d'uns mínims. És un poema molt difícil de recitar. És per això que, amb el permís de Marià Manent, en donem després de la versió original, una altra amb els versos separats d'una altra manera: 

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.

Quan canto, vet ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.

Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.


Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai la set no l'angunia.
Quan canto, vet ací la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen:
veus ací una tristor que mai no l'he tinguda.
Si me'n torno al casal, em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny m'acompanya la lluna.





dissabte, 17 d’agost del 2013

Bevent tot sol al clar de lluna II, de Li Po (Li Bai)


Ens interessa aquest bevedor impenitent.
Bevedor de vi. Sí, heu sentit bé, vi, a la Xina.
Li Po va viure durant la dinastia Tang (segle VIII) i va formar part del grup dels “8 immortals de la copa de vi”. La tradició diu que va morir ofegat intentant abraçar la imatge de la lluna que es reflectia en un riu.
Potser la seva composició més coneguda són els quatre poemes que se solen agrupar amb el nom: bevent tot sol al clar de lluna. 




Bevent tot sol al clar de lluna II

 
Si en el cel no hi hagués amor al vi,
no hi hauria el Bover que és l'estrella del vi.
Si no tingués la terra amor al vi,
no hi hauria cap lloc de nom La Font del Vi.
Com que el cel i la terra tenen amor al vi,
els honoro plegats a la copa de vi.
Diuen que el vi claret és la joia dels sants,
i que el negre segueix la sendera dels savis.
L'he begut, abundós, el dels sants, el dels savis,
i és així que conec les regions immortals.
Si tres copes són prou per acostar-te al Tot,
amb una gerra nedes en els bassals de l'U.
La saviesa del vi!, l'experiència del vi!,
els abstemis ignoren els secrets del camí!


(adap. de Salvador Giralt, amb el permís de Li Po, a partir d'Alexandre Febrer, Eduard J. Verger, Arthur Waley)

divendres, 9 d’agost del 2013

En el moment de l'ensurt: Uh!, d'Enric Casasses


Ha arribat a la biblioteca de la nostra associació un llibre extraordinari. En Licor, el bibliotecari, me l'ha passat sense dir res però amb un gest enigmàtic, que encara no sé com he d'interpretar. És un llarg poema d'Enric Casasses que es diu: Uh! Al peu del títol, escrit amb lletres enormes que ocupen tota la coberta, hi ha una anotació escrita amb lletra molt menuda que diu:
Uh és un que en un microsegon en que el metro pràcticament s'atura a mig túnel, reviu un instant de la infància sortint de sobte de l'amagatall d'un portal i cridant uh! a algú, i a l'hora té baixant de la font del gat enganxada al cervell. Qualsevol fragment d'x versos (x>=1) conté l'obra sencera (9072 versos). Cada pàgina es pot prendre com un poema independent titulat també uh  (28 versos).
Aquest llibret m'agradaria proposar-lo gairebé com un manual d'us en relació a les nostres activitats, o si voleu, com un llibre de text indispensable. Si us sembla bé, li proposaré al Secretari que inclogui aquestes consideracions a l'ordre del dia de la propera reunió.
Proveu d'entrar-hi, submergiu-vos-hi. No hi ha començament, no hi ha final, no hi ha mig ni entremig. És una caiguda lliure en un pou que no té fons, negre, espurnejant; i això, estimats amics i amigues que sabeu de que parlo, no és la nostra migdiada?
Però, perdoneu..., acabo de parlar d'una caiguda?  El parlar ens confon. Escolteu algunes consideracions de l'autor que m'agradaria afegir a les anteriors:
 Uh no és un poema-riu sinó el contrari: a cada frase, a cada vers, a vegades fins a cada paraula, hi faig un salt cap amunt, contra corrent, i el resultat no se’n va avall fins a la mar “que és el no-res” sinó que puja com un salmó que sense pensar-s’ho, superant a cada salt un escaló més ardu que l’anterior, torna cap al lloc on va néixer. No és doncs un poema-riu sinó un poema-salmó. El que falla és que de salmó jo no en tinc res, i més aviat els animals aquàtics amb què m’identifico, els que sí que freqüenten la meva obra, són el gratonell (nom escalenc del cranc, bèstia petita que sempre va endavant encara que miri enrere), la sardina (amenaçada per les gavines, pels pescadors i pels implacables dofins), la garota (de bellíssims moviments en la seva quasi immobilitat), el pop (que en el cas concret de l’Uh n’és un dels protagonistes principals i que també surt en altres obres meves).

Aquí teniu la primera pàgina del poema en qüestió, i després una altra, (no sé quina perquè no venen numerades). L'obra sencera per duplicat:



Uh
u baixant nu
vela de pirates
millor
que me'n vagi
que aquí
ja no hi ha re
digué en jan de la porta
quadrant de diable
tres cents llibants
dosificats
un dia o
tu per ací jo per allí
nove_leta llavors
t'ho explicaré
l'altra vegada
perderes deu anys
o t'oferí un minut
no vol ningú
ferides menudes
feridus rebudus minutus
la jaqueta estripà
son esternut
quan tinc
a taula ton
maferrogreujuguet
m'aferro al teu greument
i sóc un pom


només seran quatre o cinc
incomoditats suplementàries
durant trenta o quaranta anys
que a l'hora de la varietat
es converteixen en trenta o
quaranta mils tant es aguantarem
el put la pua diu
no pot ser la
vaig canviar ahir o l'altre
seran serrans
el pop no en dubta
les tècniques
la crema hidratant que esborra els
evangèlits escrits a les plantes dels peus
el vit put a trepitjadora mas
sa maquillada el maquis se
l'empassa ve-li àngel
quina quimera
i a mi quina quima m'assegura
les cames
el mal temps?
eren altres vies, altres vores
la cosidora que era
mig amiga de la trepitjadora
la taca de tinta a l'uniforme dels
calamarsos
d'aquesta faisó catorze
déus van passar-hi en