Ara darrerament ens interessem per l'infinit i
la transcendència. O els infinits. Aquí teniu una primera divagació sobre
aquesta qüestió.
Poema que parla sobre els origens del món i de
la vida; la teoria de conjunts de Cantor, la naturalesa de l'infinit, i les
seves polèmiques amb Kronecker, pare del finitisme, el qui va dir: "Déu va
crear els Nombres Naturals i la resta és obra dels homes". I les galetes assortides, la boer de
vainilla.
#poesia #literatura #humor
Hi havia una capsa de galetes assortides
damunt del bufet del menjador de casa seva. En Leopold va triar la preferida,
una boer de vainilla amb gust de coco. L'assaboria lentament, com un caprici
d'última hora, perquè ja havia esmorzat, i mentrestant anava remugant:
-Déu va crear els Nombres Naturals i la resta
és obra dels homes! I tant, i tant que sí. Sí, sí, sí, sí, sí...! Déu va crear
els Nombres Naturals i tota la resta és obra dels homes!
En Leopold Kronecker era un científic de pedra
picada, auster com una mala cosa; i amb tot es delectava amb el gust de la
galeta: seca i cruixent, molt sorollosa en el silenci del menjador decimonònic,
lleugerament torrada, trencadissa, amb un punt de coco i de vainilla que era
una delícia.
-Les obres dels humans! -va dir llavors de bon
humor, prenent una segona galeta de la capsa-. I tant que sí, les obres dels
humans! He, he! Les adorables obres dels humans.
I en veure una ampolla de korn que també
reposava en el bufet com si tal cosa ...
—un aiguardent de blat, el korn, que
fa cantar els àngels i els dimonis—, va dir-se a si mateix:
—I per què no?
Enriolat com qui fa una malifeta, va destapar l’ampolla, i amb un gotet
d’aquell maleit korn va acompanyar, encara, una tercera boer de mantega, i
avall que fa baixada!
És
que ja s’endevinava, després del llarg hivern, la primavera!
Déu va crear els nombres Naturals i la resta és obra dels homes!
La resta...; sí,
la resta; i tant, la resta! Però, la resta, què és? Tota mena de complicacions
inaudites; vet-ho aquí. Nosaltres i els nostres pensaments i tantes coses
més...: el Món, el Para-Món, l’Infra-Món, el Mega-Món...
Abans de
tot va ser la percusió, el so; en segon lloc, el pensament. Escolteu, escolteu el so dels
Nombres Naturals:
Tat tita taka dhin dague da karadhin
Tat tita taka dhin ta ghe ta tita take dina tirikitatá
dague dina dina daguee da kataka din din katatiritikatá
takatirititataque takatirititaká
titatakatá titatakatá titatakatá...
Senyores i senyors del segle vint-i-un, homes i dones del cap
dret que voldríeu escoltar bones notícies; nenes i nens, patufets, princeses: el
torrent de la vida i de la ment, el nostre Aqueront que va pel fons de tot, és un
corrent d’aigües ambigües, perilloses.
Tràfecs ineludibles, moments
d’estancament i represes delirants: el desig.
Mutis sobtats, inexplicables; amor i desamor, el naixement, la
mort: el desig.
Dolor, desconcert, dubte, tristesa, desig, desig!
I l’ensurt en girar la cantonada, i la por, i l’ànsia, i l’ofec,
i l’alegria, i el riure, i el singlot.
I la mort, la mort de la morta, la mort del mort i del qui el
vetlla. La mort riallera que no sap parar de riure!
Abans de tot va ser la percussió, el so; en segon lloc, el
pensament. Escolteu, escolteu el so dels Nombres Naturals.
No trobeu que sonen com una capsa gran de galetes assortides?
Sorpresa, sorpresa...!
Tat tita taka dhin
dague da karadhin
Tat tita taka dhin
ta ghe ta tita take dina tirikitatá
dague dina dina
daguee da kataka din din katatiritikatá
takatirititataque
takatirititaká
titatakatá
titatakatá titatakatá...
