Ara darrerament ens interessem per l'infinit i
la transcendència. O els infinits. Aquí teniu una primera divagació sobre
aquesta qüestió.
Poema que parla sobre els origens del món i de la vida; la teoria de conjunts de Cantor, la naturalesa de l'infinit, i les seves polèmiques amb Kronecker, pare del finitisme, el qui va dir: "Déu va crear els Nombres Naturals i la resta és obra dels homes". I les galetes assortides, la boer de vainilla.
Hi havia una capsa de galetes assortides
damunt del bufet del menjador de casa seva. En Leopold va triar la preferida,
una boer de vainilla amb gust de coco. L'assaboria lentament, com un caprici
d'última hora, perquè ja havia esmorzat, i mentrestant anava remugant:
-Déu va crear els Nombres Naturals i la resta
és obra dels homes! I tant, i tant que sí. Sí, sí, sí, sí, sí...! Nyam, nyam., nyam.. Déu va crear
els Nombres Naturals i tota la resta és obra dels homes!
En Leopold Kronecker era un científic de pedra
picada, auster com una mala cosa; i amb tot es delectava amb el gust de la
galeta: seca i cruixent, molt sorollosa en el silenci del menjador decimonònic,
lleugerament torrada, trencadissa, amb un punt de coco i de vainilla que era
una delícia.
-Les obres dels humans! -va dir llavors de bon
humor, prenent una segona galeta de la capsa-. I tant que sí, les obres dels
humans! He, he! Les adorables obres dels humans.
I en veure una ampolla d'aigua ardent que també reposava en el bufet com si tal cosa ... -un aigua ardent de blat i sègol, el korn, el mateix korn que sovint fa cantar a cor els clients desafinats a les atapeïdes tavernes de Berlin-, va dir-se a si mateix:
—I per què no?
Enriolat com qui fa una malifeta, va destapar l’ampolla, i amb un gotet
d’aquell maleit korn va acompanyar, encara, una tercera galeta de la capsa de galetes assortides, la brasselet de xocolata, i
avall que fa baixada!
És
que ja s’endevinava, després del llarg hivern, la primavera!
Déu va crear els nombres Naturals i la resta és obra dels homes!
La resta...; sí,
la resta; i tant, la resta! Però, la resta, què és? Tota mena de complicacions
inaudites; vet-ho aquí. Nosaltres i els nostres pensaments i tantes coses
més...: el Món, el Para-Món, l’Infra-Món, el Mega-Món el Cosmos, l'Univers, el Metavers...
Abans de
tot va ser la percusió, el so; en segon lloc, el pensament. Escolteu, escolteu el so dels
Nombres Naturals:
Tat tita taka dhin dague da karadhin
Tat tita taka dhin ta ghe ta tita take dina tirikitatá
dague dina dina daguee da kataka din din katatiritikatá
takatirititataque takatirititaká
titatakatá titatakatá titatakatá...
Senyores i senyors del segle vint-i-un, tercer mileni... Homes i dones del cap
dret que voldríeu escoltar bones notícies; nenes i nens, patufets patim-patam-patum, princeses pèsol: el
torrent de la vida i de la ment, el nostre Aqueront que va pel fons de tot, és un
corrent d’aigües ambigües, perilloses.
Canalet del Cartero
Tubet de Nassos
Canalet de la
Siscona
Desaigüe del
Riet Fondo
Desaigüe dels
Melics
Sèquia d’Illa
de Mar
Desaigüe del
Riet de Ximero
Canalet de
Salines
Tubet del Pregó
Desaigüe de la
Bufona
Desaigüe del
Rastrellador
Canalet de la
Siscona
Canalet de
Kronecker...
Abans de tot va ser la percussió, el so; en segon lloc, el pensament. Escolteu, escolteu el so dels Nombres Naturals.
