dijous, 17 de febrer de 2011

De Berguedan, d'estas doas razos

Amics i amigues, que el febrer us sigui lleu!
A vegades els esdeveniments no venen prou ben encarrilats. Vet aquí una diàleg amistós entre Guillem de Berguedà i Aimeric de Peguilhan. El tema és prou important: no ser estimat i estimar, o bé ser estimat i no estimar. Quina de les dues razos preferiu? Trancriuré la versió d'en Titot, seguida de l'original:

Senyor de Berguedà, digueu-me vós
d'aquestes quina és més bona opció
i de l'altra jo en seré defensor,
i us venceré, si algú ho vol sospesar,
què trieu: no ser estimat i estimar,
o que estimant no sigueu vós amat?
Esculliu la que us plau més, aviat.

De Berguedan, d'estas doas razos
al vostre sen chausetz en la meillor,
q'ieu mantenrai tan ben la sordejor
q'ie·us cuich vensser, qui dreich m'en vol jutgar:
si volriatz mais desamatz amar,
o desamar e que fossetz amatz.
Chausetz viatz cella que mais vos platz.

Aimeric, tindria el seny d'un mocós
si no sabés en amor què és millor.
Prefereixo que em tinguin per senyor
sentint-me estimat pro sense estimar;
perquè a l'amor no vaig venir-hi en va
i mai no he estat home desenfeinat:
en daus i en dames vull ser afortunat.

Berguedà, mai ningú poc amorós
té, al meu parer, goig ni distinció
així com val més seny que no follor:
qui serveix més vali més es fa honrar
que no aquell que pren i no vol donar.
Jo prefereixo ser pobre i honrat
que poderòs pro desenamorat.

Aimeric, tal com guineu feu vós,
que quan d'un fruit tingué l'ambició
se'n va abstenir per la simple raó
que al cirerer no es va poder enfilar,
maleïnt el fruit que no va abastar.
Veig que ara vós amb ella heu acordat
blasmar tot allò que teniu vedat.

Berguedà en sou tant de maliciós
que penseu que sóc del mateix color.
No ho sóc, si en lloc de joia prenc dolor;
però amb bona esperança ho puc suportar,
més em plau perseguir sense arribar
que no atènyer allò que no em fóra grat:
res no val tant com un bé desitjat.

Aimeric, he vist fallar grans senyors
valents i ardits, justament en això.
Ot, en una cursa amb el cavall bo,
va perdre per no fer-lo galopar:
havent-lo esperonat en començar,
ell vencedor s'hauria proclamat:
cal fer sempre que es pot la voluntat.

Berguedà, mil cops triaré estimar
la dona que adoro sense ser amat,
que amb altra fer la meva voluntat.

Baró Aimeric, no heu de fatxendejar:
si estiméssiu tant com us n'heu vantat,
tan lluny de l'amor no haurieu guillat.

9 comentaris:

Franz ha dit...

Però aquestes dues opcions..., és com si et demanessin: què prefereixes, morir a la forca o morir cremat?

Rita ha dit...

La gent, quan els demanes com els agradaria morir, diuen coses molt estranyes.

Desabillé ha dit...

A mi m'agradaria morir estirada al llit en una tarda de diumenge. M'agradaria una mort ben plàcida.

El Marmitó de can Soques ha dit...

Doncs a mi m'agradaria morir d'un bon empatx, ah ah ah!

El Vicari ha dit...

Sí millor una pena que dues. Això de morir-se ha de donar molta gana (vull dir pels nervis, ja m'enteneu...)

François ha dit...

I set. Moltíssima set!

wendy lu ha dit...

Moltes raons de morir, poques d'amar. Esteu als núvols i no us heu adonat que el Titot s'ha equivocat. Diu;

què trieu: no ser estimat i estimar,
o que estimant no sigueu vós amat?

o sigui:
no ser estimat i estimar
o estimar i no ser estimat?

o sigui que si fos com tradueix aquest capdetrons, no hi hauria res a preferir perquè les dues coses son la mateixa.

En provençal diu en Guilhem:
i volriatz mais desamatz amar,
o desamar e que fossetz amatz.

La traducció correcta tinc per mi que seria aquesta;

que preferiu:
no ser estimat i estimar
o NO ESTIMAR i ser estimat

Sembla mentida, Titot, que siguis tan famós i tan despistat. I és perquè vas nèixer amb una estrella al cul i totes et ponen...

El President ha dit...

Benvolguda Wendy Lu, en Licor i en Polo em demanen que us proposi com a candidata a obtenir la Medalla d'Or de la Perspicàcia.
Hi pensaré.

wendy Lu ha dit...

Oh, una medalla d'honor! no en tinc cap, per a mi és un somni...gràcies Licor, gràcies Polo, per la confiança...