Parlant de les nostres lectures, n'hi ha unes que en diem adormidores i les posem a la segona llista, la B.
Algunes vegades, per tal d'anar entrant a la migdiada, un de nosaltres puja a la trona i llegeix alguna cosa ben ensopida. És un mètode infalible per anar agafant la son, i costa de comprendre perquè els nostres doctors i les nostres doctores no ho recomanen als pacients amb insomni. Avui mateix. La Vanessa, que té una veu molt bonica, ha començat amb la lectura de Fahrenheit 451 i abans de vint minuts dormiem com a socs ella també). Ningú no ha resistit més de vint minuts despert. Ni l'Elvis que, segurament per portar la contrària, deia que el llibre era molt bo. L'hem posat a la llista B.
La novel·la que va escriure Ray Brandbury l'any 1953 té molts entusiastes i al llarg dels anys ha donat molt de si, i a l'autor un bon feix de bitllets. Això em fa pensar que els nostres gustos no van d'acord amb els gustos del nou mil·leni. El llibre anticipa un munt de situacions que llavors no existien i avui són el pa de cada dia: les pantalles pertot, la realitat virtual, el control social, la deshumanització del món, els robots perseguidors-policia (que ja se'n comença a parlar). Anticipar és molt meritori, però en termes generals no ens ha agradat. Trobem l'autor inconsistent, fins i tot capriciós: és un llibre de ciència ficció, d'acord, però és que els personatges (si se'n pot dir així) també són de ficció. Només pel fet que unes gotetes de pluja esquitxen la cara d'en Montag, el protagonista principal, la seva vida fa un tomb de 180 graus..., i tot de coses així. Els escolars es maten els uns als altres... És un llibre fred, no hi ha sentiments. Segurament és tal com l'autor volia que fos. Però nosaltres, com a lectors, tenim el dret a dir la nostra.
Potser el que grinyola més de tot plegat, i a la vegada és ben paradoxal, és la identificació que fa l'autor entre els llibres i la cultura (en el sentit que representen el millor de la humanitat, allò que cal preservar perquè si no el món estarà perdut). No hi estem d'acord, Només cal donar un tomb per qualsevol llibreria i fullejar el que hi ha als mostradors per adonar-nos que aquesta identificació és absurda. Això que es diu tan sovint que llegir ens fa millors... sembla un espot comercial inventat pels editors-empresaris. Llegir... segons què! Resulta que els bombers es dediquen a cremar llibres... i si cal els propietaris dels llibres. En fi.
El millor de la novel·la és el títol. Tothom l'ha trobat molt encertat.
El tenim a la llista, B, d'acord, però tinc els meus dubtes en quant a les seves virtuts adormidores. Els malsons, sabeu? M'ha semblat que la part més sensible de la Societat dormien inquiets. Jo mateix m'he despertat suat i deprimit. Segurament el canviarem de llista i el posarem a la C (la tercera).
"Quan a la nit s'avorrien, que era cada nit, els homes lliscaven barra avall i posaven en marxa el sistema olfactiu del Llebrer. Llavors deixaven anar rates pels voltants de la caserna i de vegades pollastres o fins i tot gats que, altrament, haurien acabat essent ofegats i s'entretenien apostant a veure a qui agafaria primer el Llebrer. Deixaven anar els animals i, tres segons després, el joc ja s'havia acabat, la rata, el gat o el pollastre,atrapats enmig del pati, presos per les suaus potes, mentre una agulla buida, d'acer, de més de deu centímetres sortia de la probòscide del gossot i els injectava dosis mortals de morfina o procaïna, La joguina era després llançada dins l'incinerador. Un nou joc començava" Uff!
trad: Jaume Subirana (Proa)
