dilluns, 11 d’agost del 2025

Versió ritmica del cant X (10-18/10-42) de la Bhagavad Gita. Vishvarupa.

 

(Vishvarupa. Escola de Rajastan, Jaipur. 1810-1820)

Darrerament, estem interessats en l'infinit i els seus imponderables, i per les manifestacions còsmiques de la divinitat. Vishvarupa, les formes diverses de Déu en el cosmos. Això ve de la traducció que ha fet un dels nostres associats del capítol X de la Baghavad Gita, on Krishna parla de la seva glòria i de les seves manifestacions. 
Aquesta traducció, si bé breu, ens sembla força remarcable perquè és la primera vegada que es fa una versió rítmica de la Gita en català. Abans d'avui mai ningú no ho havia fet. És una qüestió inèdita. Es tracta de passar la mètrica clàssica anustubh de l'original sànscrit a quartetes de versos octosil·làbics catalans (sembla el més natural).
 La major part dels associats estem entusiasmats (el Lletraferit de Manlleu no, és clar; hi troba moltes pegues), i ja comencem a imaginar com serà el capítol XI. En el X Krishna diu de paraula les seves manifestacions, a l'XI passa als fets, es manifesta. Arjuna queda esbalaït. Ens preguntem si nosaltres estarem a l'alçada de les circumstàncies. Estem preparats? Molt em temo que no.
Hi ha entusiasme però també hi ha discussions. Discutim acaloradament (i més per la calor que està fent aquests dies). Hi ha o no hi ha algun text en la nostra tradició occidental que sigui comparable?  Que tingui un punt de vista similar...? Una figura còsmica de Crist... 

 

Arjuna:

 

10-18

Parla, Krishna, altra vegada,

del teu poder i esplendor,

mai no em canso de sentir-te!

La teva veu em vivifica!

 

Krishna:

 

10-19

Arjuna, ara vull mostrar-te

una part de la meva glòria;

escolta el més important

perquè els detalls no tenen fi.

 

10-20

Has de saber que sóc l'essència 

que habita al cor de tots els éssers.

Jo sóc l’inici i el centre

i també sóc la seva fi.

 

10-21

Jo sóc Vishnu, fill de la llum.

Dels astres sóc el Sol brillant.

Senyor dels vents i les tempestes,

jo sóc la Lluna entre els estels.

 

10-22

Dels Vedes sóc el Sama Veda,

dels deus sóc Indra, el cap dels deus.

Entre els sentits jo sóc la ment.

Jo sóc la llum de la consciència.

 

10-23

Dels poders tèrbols jo sóc Shiva,

Dels monstres orcs sóc la Riquesa.

Dels elements jo sóc el Foc.

Centre del món, el sagrat Meru.

 

10-24

Dels sacerdots, tingues per cert,

sóc  Brihaspati, el principal.

Entre els guerrers jo sóc Skanda,

Dels continents el vast Oceà.

 

 10-25

Dels grans profetes jo sóc Bhrigu,

entre els sons l’OM transcendent.

De les pregàries, el silenci.

Sóc l’Himàlaia que no es mou.

 

10-26

Dels arbres, l’arbre de la vida.

Dels divins rishis sóc Narada.

Dels músics aulics Chitraratha;

Entre els ascetes sóc Kapila.

 

10-27

Entre els cavalls, Renill Pregon,

cavall nascut de l’ambrosia.

Dels elefants sóc Airavata.

Entre els humans sóc el seu rei.

 

10-28

Entre les armes, el llampec.

Entre les vaques, Kamadhuk.

Déu de l’amor, jo sóc Kandharpa,

I sóc Vakusi entre les serps.

 

10-29

Sóc el serpent de l’infinit.

Varuna, déu dels oceans.

Sóc Aryaman entre els ancestres.

Yama, la mort, entre els qui observen.

 

10-30

Entre els diables sóc Prahlada.

De les mesures sóc el temps.

Sóc el lleó, rei de les bèsties.

I Vainateya entre els ocells

 

10-31

El vent, entre els qui purifiquen.

El suprem Rama entre els guerrers.

Entre els peixos sóc Makara

Entre els grans rius, el sagrat Ganges.

 

10-32

Jo sóc l’inici i el centre

també la fi d’allò que és.

Sóc el saber de l’Esperit,

i la raó dels qui disputen.

 

 10-33

De tots els sons el primer so,

i allò que lliga les paraules.

Jo sóc el temps inexhaurible.

El Creador guaitapertot.

 

10-34

Jo sóc la mort que ens arreplega

i sóc la font del que vindrà.

Entre les dones sóc la Fama,

Parla, Memòria, Intel·ligència,

la Fortalesa, l’Esplendor,

i la Paciència.

 

10-35

Sóc el Brihat entre els cants vèdics.

De tots els mantres el Gayatri.

Dels mesos sóc el primer mes.

La temporada de les flors.

 

10-36

Jo sóc el joc dels qui trampegen.

Allò que brilla en el brillant.

Victòria, resolució.

La veritat del que ésverídic.

 

10-37

Entre els Vrishnis jo sóc Krishna,

sóc Arjuna entre els Pandava,

dels escriptors jo sóc Vyasa,

entre els poetes sóc Usana

 

10-38

Sóc el bastó dels qui governen,

i sóc l’enginy dels victoriosos.

Sóc el silenci en els misteris

i la certesa dels qui saben.

 

10-39

I la llavor de tots els éssers.

Que no hi ha res al món, Arjuna,

d’allò que es mou o que no es mou,

que sense mi pugui existir.

 

10-40

La meva glòria no té fi.

I tot això que t’he explicat

no és res més que una minúcia

de la meva infinitud.

 

10-41

Qualsevol ésser bo i bell,

majestuós, ple d’energia,

el seu origen no és res més

que una fracció del meu esclat.

 

10-42

Però de què serveix, Arjuna,

tanta i tanta informació?

Una engruna del meu ésser

omple i sosté tot l’Univers.


(trad. Salvador Giralt)