dilluns, 29 de setembre de 2008

Premi Punyal de Vic

L'Associació Cultural i Recreativa Amics de la Migdiada
convoca per primera vegada el premi literari
Punyal de Vic
que es regirà per les bases següents:

1- Podran optar al premi obres de qualsevol gènere literari i escrites en llengua catalana sempre que siguin prou extenses per a constituir un volum de distribució normal a les llibreries.
2- Els originals, en un únic exemplar degudament enquadernat i mecanografiat a doble espai, s'han de lliurar a C/ Rambla Davallades 19 2º C, Vic, abans del dia 15 d'octubre.
3- Els treballs s'han de presentar amb pseudònim i han d'anar acompanyats d'un sobre tancat amb les dades personals del participant (nom, cognoms, adreça i telèfon). A l'exterior d'aquest sobre hi han de figurar el títol del treball i el pseudònim de l'autor.
4- El premi consistirà en la publicació de l'obra guanyadora per Emboscall Editorial i la imposició a l'autor d'una medalla de color daurat amb bandereta i inscripció commemorativa de l'esdeveniment.
5- El jurat, que estarà format per persones de reconeguda solvència en el món de les nostres lletres, deliberarà en el transcurs d'un sopar i seguirà el procediment de votacions successives fins a obtenir una majoria de vots a favor de Salvador Giralt i el seu treball Romanço de l'Ambròs i del seu tros.
6- La composició del jurat es donarà a conèixer oportunament.
7- L'import del sopar anirà a càrrec del guanyador del premi.
8- El premi en cap cas no podrà ser compartit ni declarat desert.
9- El veredicte del jurat, que serà inapel·lable, es donarà a conèixer el divendres 7 de novembre a les 9 del vespre, a la sala modernista del Casino de Vic (C/ Verdaguer 5), en un acte literari on es farà la presentació pública de l'edició del llibre premiat.
10- La presentació dels originals pressuposa l'acceptació d'aquestes bases i dels drets i les obligacions que se'n deriven.

45 comentaris:

El President ha dit...

Benvolguts associats, poso a la vostra consideració quines son les característiques principals d'una bona migdiada: posició horitzontal, quietud i comoditat.

Res més per ara i que tingueu una bona dormida!

Anselmet ha dit...

No ho entenc, no puc dormir. Tinc una bona parada de matalassos i tot ben tovet en un racó molt agradable i que està molt bé, i segueixo els tres principis, i res de botons ni sabates! Què puc fer President?

jesuset ha dit...

És un llibre molt interessant, però em sembla que aquesta estratègia de llançament és una bajanada i una immoralitat...

El President ha dit...

Anselmet, el que m'estàs dient sembla un problema d'insomni, i això és el primer que jo em preguntaria. Perquè hi ha dos tipus de problemes, els lleus i els greus. És un problema d'insomni? Aquesta és la primera qüestió que hauriem d'atacar!

El President ha dit...

Llançament o llençament?

Anònim ha dit...

Ben mirat, es podria considerar un llençolment, o sia, "acció d'introduir-se dins dels llençols per procedir a fer la migdiada".

El President ha dit...

Aquesta nit he tingut un somni estrany, l'autor a qui donaven el premi es negava a pagar el sopar del jurat.
No m'ho acabo de creure, encara estic bocabadat!

Anònim ha dit...

Això de marxar dels premis sense pagar el sopar del jorat jo ho he vist alguna vegada. No aquí es clar, als països nórtics sobretot, a noruega i a filandia.
O sia senyor president que prengui precaucions. Lo millor em sembla seria fer un presupuost del tiberi i que aquest noi, com se diu, Giralt, pagués per adelantat, avantes de donarli el premi.

El President ha dit...

Ho trobo molt ben pensat això de fer un pressupost..., ho encarregaré al Secretari. Però abans hauriem de saber on menjarem. Algú ho sap? Algú em podria dir on menjarem?

Anònim ha dit...

Senyor President, no entenc que dieu "on menjarem", ja que el guanyador del premi només està obligat a pagar el sopar del jurat. Ara, que si no li volem fer un lleig, a ell i al jurat, potser sí que hauriem de pensar en afegir-nos-hi, vos i jo, al sopar. A càrreg de les nostres minces arques, aixó sí.
El Tresorer

El President ha dit...

Sí, però això dels comptes és millor tractar-ho privadament...
Avui se m'ha ocurregut que, en relació a la medalla, és..., no sé, una cosa una mica... olímpica, i que desentona amb el caràcter cultural i reposat de l'Associació. No hauria estat millo posar a les bases en comptes de: "una medalla de color daurat...", "una condecoració de color daurat..."? Hem de pensar-hi! Hem de pensar-hi!

El President ha dit...

O potser una bonica copa de metall...

Anònim ha dit...

4 d'octubre. -- Continuació de la nota anterior. -- Les espines que hom sol portar a dins provenen dels moments de por que hom ha passat a la vida, por de perdre alguna cosa, generalment. La por es troba, em sembla a mi, en la base del mecanisme de la memòria. La memòria sembla especialment destinada a mantenir viva la por --els moments de por que el cos es resisteix a digerir i a eliminar. El que fa donar el tomb a l'organisme humà, el que el fa passar de l'adolescència a la cristal·lització definitiva, són aquests moments de pànic que no s'esborren mai més. És una força que imprimeix caràcter. Implica l'aparició en l'organisme d'un element que manté el record despert --i en tensió angoixant i permanent. De jove se sol tenir poca memòria --llevat de la sexual, dispersa i intercanviable-- encara que de vegades hi hagi un nen que pugui repetir una pàgina d'un llibre o tocar el piano admirablement. La memòria moral --l'única que importa-- neix en un determinat moment de desenvolupament de l'organisme. La por de perdre el que hom té o de no arribar a tenir el que hom pretén és el que fereix, el que emmotlla la vida. La por neix de la injustícia biològica, és a dir, de la possible o real conculcació de la noció de justícia que tot organisme, pel fet de viure, posseeix.

Una tertúlia com aquesta està afectada per aquests mecanismes humans primaris, per la reiteració permanent de velles obsessions --sempre vivíssimes-- i que per a un espectador passavolant resulten inintel·ligibles, inexistents. Tothom és un paranoic dels seus interessos --del que els escriptors idealistes en diuen l'egoisme.

El senyor Mascort, secretari de l'Ajuntament --o sigui en Mascort secretari--, fou foragitat anys enrera de la seva oficina en virtut d'una intriga combinada dels republicans i del senyor rector. Cosa fina. Quan hi pensa --i tot fa suposar que hi pensa molt sovint--, quan pensa que un dia hagué d'abandonar la seva cadira, reacciona d'una manera tan esporuguida que la bravata li surt espontània, frenètica, nerviosa i terrible. Tothom ha oblidat la intriga --que per altra part ningú no conegué fora d'ell, i encara, és clar, posant-hi la natural fantasia. Però ell se'n recorda, d'una manera obsessionant, microscòpica, viva.

El President ha dit...

Senyor Josep Pla, de què està parlant?

El President ha dit...

Companys, els llibres passen però les paraules queden... euouae!

Anselmet ha dit...

Doncs a mi em sembla que els llibres passen i les paraules també passen, ara que és de nit i ningú parla no sento res! En canvi de llibres en tinc un bon punyal! Em sembla que hauria d'anar a dormir... Senyor President, quin és el millor llibre per anar a dormir?

Anònim ha dit...

Els premis Planeta no són res al costat del premi literari Punyal de Vic.
No puc dormir pensant QUI serà el guanyador-a?
Tota una intriga literària.
Salut!

El President ha dit...

El millor per adormir-se és tenir a mà la bonica sèrie dels Planeta, són excel·lents, per exemple aquell de la Maria de la Pau, no sé, portes un parell de pàgines... i és que no pots seguir, és infal·lible, dóna una pau...

Anònim ha dit...

enveja,rabinya.

Anònim ha dit...

No teniu pas idea de quins són els finalistes del Premi Punyal de Vic?
Espero informació sabent de les vostres influències.

Anselmet ha dit...

Repunyalis!, jo hi tinc una bona peça!

El President ha dit...

Sí, una gran sèrie aquesta del Planeta. Avui l'Home de les Dues Migdiades m'ha confessat que els utilitza dues vegades al dia; primer el d'aquest any, després el de l'any passat. Els intercala. Anselmet, no dubto de la qualitat de la teva obra però..., no creus que ells també es mereixen el premi?
I d'altra banda ignoro si s'han presentat. En aquest moment és impossible saber qui son els finalistes perquè les identitats son dintre de les pliques.

Anònim ha dit...

I am pleased to see this wonderful tradition of the "migdiada", afternoon nap in English, is being well protected here in Catalonia.

Anònim ha dit...

Acabo de llevar-me de fer la migdiada i és el millor que hi ha! sobretot si es fa en companyia ... d'animals domèstics, acaronada pel tacte del seu pèl fi i el "ronroneo" (ronc en català)de placidesa entre el remolí de mantes i llençols.
President, ha fet un himne únic i fantàstic sobre la migdiada, aquest fenòmen biològic que ens volen eliminar per imposar-nos horaris i costums d'altres contrades. VISCA CATALUNYA PRESI! DE LLETRAFERIDA

El President ha dit...

Bona nit món, que tinguis uns bons somnis, me'n vaig a dormir...

El President ha dit...

Ara en despertar, aqui a les oficines de l'associació, han arribat uns quants fax; diuen (d'una manera indirecta), donen a entendre, que al Margarit li agradaria molt guanyar el premi Punyal de Vic. Ha guanyat els nacionals i tota la pesca, però allà no donen "la medalla de color daurat amb bandereta", i això es veu que li faria molta il·lusió.
No sé que dir-hi, el problema és que el termini acabava el dia 15; amb tot, puc proposar-ho a la junta de l'associació... I després el jurat dirà; em pregunto si la seva obra és prou soporífera..., vull dir si estaria a l'altura del nostre premi. Algú ha llegit alguna cosa d'aquest senyor?

Anònim ha dit...

Jo, quan he intentat llegir alguna cosa del Margarit, no he aconseguit passar del títol... tot seguit m'adormo: es pot recomanar com a llibre de capçalera (per la migdiada).
Però una qüestió que m'inquieta del premi Punyal de Vic és saber la composició del jurat: hi serà el Sam Abrams? Penseu que, si no hi és, serà el primer premi que es doni sense el seu consentiment, no serà ben vist i constituirà un gran desprestigi tant pel premi en si, com per l'obra premiada, i també per l'editorial que la publica (Emboscall? no n'he sentit a parlar mai... deuen treballar per encàrrec). Val a dir que també serà un gran desprestigi per la ciutat de Vic... Ep, ara que hi penso, que algú del consistori ha donat permís per posar el nom de la ciutat al premi... No sé, tot això fa tuf de maquinació anarcoliterària, tot plegat amaga una revolució, un daltabaix, un terratrmòl que pot sotragar les arrels més profundes de la Catalunya catalana i part de l'estrangera.
En fi, ja es veurà que en queda, si és que en queda res... Quina por!!!!

Anònim ha dit...

Bon dia i bon hora a tots els amics de la migdiada!
Mireu, ja fa cosa de dos anys que em van dir que a partir d´aleshores Joan Margarit seria una mena de poeta nacional, en fi que guanyaria la majoria de premis.

Em sabrieu dir si un s´ha de posar el pijama per la migdiada.
Espero resposta de tots vostès.

JAM ha dit...

Aquest escrit és adreçat expressament a l’anònim que ha esmentat Emboscall.
Benvolgut senyor:
Sóc en Jesús Aumatell, responsable d’Emboscall. Si vostè no té coneixement de la tasca d’aquesta editorial és cosa seva, i ningú no n’hauria de fer res, però dir-ho públicament en aquest context demostra la seva poca inquietud i perspicàcia, ja que si s’hi hagués molestat més poc que gaire, de seguida hauria trobat la pàgina web d’emboscall (aquí li deixo apuntada perquè no s’hagi de molestar, si li fa mandra –i si és així, li recomano que es faci de l’associació Amics de la Migdiada, ja que, pel que sé, està previst de fer un cicle de conferències sobre el tema “La Mandra i la Migdiada: opostos o complementaris?”, a càrrec de Pere Sadurmí Forsa, insigne migdiòleg; doncs com li deia, visiti www.emboscall.com i sabrà de què va el tema).
Què té vostè en contra que un autor es pagui o col•labori econòmicament en l’edició, si vol? Si no troba qui li publiqui, quina altra forma hi ha d’aconseguir una mínima difusió per l’obra en forma de llibre?
Jo no li voldria faltar a vostè al respecte dient-li cretí, encara que fos el que en penso; a qui se li acut demanar la presència de Sam Abrams al jurat? Vostè creu que l’autor premiat no ha tingut ja prou despeses, entre els llibres, el sopar, i alguns regals als membres de jurat (gent senzilla del país, de bon acontentar, tan poc amics de la brega com amants del bon menjar... i de la migdiada)? I, per altra banda, com se li acut insinuar que s’ha de demanar permís per utilitzar el nom de Vic? Què passa, que aviat haurem de pagar drets per usar el nom de les ciutats... És com aquests beneits que en condemnen d’altres per haver cremat un tros de parrac... Jo mateix, una vegada vaig llançar a l’estufa una samarreta vella que era de color vermell i groc: se’m podria acusar d’ultratge a la “bandera” (i quan dic “bandera” ja m’enteneu)? Més val que no se n’assabenti en Garçon...
En fi, ja m’he enrotllat prou... espero que sigui prou com per haver-vos fet venir son i predisposar-vos per una bona migdiada.
Atentament
Jesús Aumatell Molas (editor artesà i addicte a la migdiada)

El President ha dit...

Això del pijama..., depèn de moltes coses, com per exemple si es dorm sol o acompanyat, i també en aquest cas, depèn del tipus de companyia. Sí, benvolgut anònim, a vegades se'n pot prescindir.
Sobre això d'en Sam no en puc dir res, perquè la composició del jurat s'ha de mantenir en secret fins el dia del judici. Aquest és un premi seriós i transparent, sense filtracions ni influències de cap mena (en contra del que diu el senyor Aumatell en el seu comentari, no li feu cas, a vegades es deixa portar per la ficció, ja li he dit unes quantes vegades que llegeix massa). El dia set però, al Casino, sabreu tota la veritat.

Anònim ha dit...

Aquesta associació de la Migdiada inclou amigues? o és exclusiva per amics, tal vegada singles o no.
Ja me´n direu alguna cosa
Una amiga de la migdiada

El President ha dit...

La nostra associació és oberta a totes les ànimes amigues del repòs. Quan diem amics de la migdiada volem dir amics i amigues, o encara millor, amigues i amics. Sou benvingudes al nostre bosc.

Anònim ha dit...

President, em sembla que alguns comentaris en aquest bloc estan prenent tots els colors menys els del repòs. Al meu judici hauríeu de moderar les aportacions de la parròquia, marcar el cibertó i posar ritme de migdiada a tant excès i a aquest bloc tan encès. Altrament, President, ubique paramus ille? on anirem a parar?.

Anònim ha dit...

FEU LA MIGDIADA I NO LA LITERATURA !!!

Anònim-però-que-en-realitat-és-en-Miquel-Vilardell-i-no-sap-gaire-com-funciona-això

Anònim ha dit...

No puc dormir pensant en

El gran sopar

demà divendres deliberació. M´he passat tota la setmana amb els finalistes, us diré que fins i tot no he pogut fer MIGDIADA.
Sort de ser de l´Associació dels Amics de la Migdiada.

El President ha dit...

Això del cibertó m'ha agradat molt. Visca la Wendy!

Anònim ha dit...

He sabut (per un que sopava al mateix restaurant i va seguir dissimuladament part de la deliberació) que el jurat ja té el veredicte, però no m'han sabut dir quina és la decisió final... Potser que ens en féssiu cinc cèntims, no? És que em costa conciliar el son a causa d'això... Crec que és el vostre deure, com a defensors i promotors de la migdiada, fer públic l'acta del jurat per tal que pugui dormir tranquil (no fos cas que es produís una sorpresa d'última hora, i el jurat, contradient les bases, proclamés un guanyador que no fos en Salvador Giralt, l'únic que ha fet mèrits per undur-se aquest preuat guardó...)
Moltes gràcies

El President ha dit...

Amics, assossegueu-vos, el premi va endavant, hem superat amb èxit un dels esculls més delicats i agradables que teniem davant: la prova del sopar. Dormiu tranquils..., el camí fins el Casino encara és molt llarg, i pler d'obstacles; però ara... anem, anem a celebrar el bon moment amb una bona dormida.

Anònim ha dit...

Hola!
M´ha dit que això del Premi Puyal de Vic és tota una martingala, que s´ho arreglen entre amics i coneguts, bé, no sé res, només dic allò que he sentit.
A reveure

El President ha dit...

Benvolgut anònim, jo també he sentit moltes coses i algunes músiques, entre altres el cant de les sirenes, les heu sentit cantar? En saben un ou, fan unes melodies més agradables! I d'altra banda, nosaltres, no som amics de la humanitat?: amistat, poca feina i llargues dormides! I transparència (que no és ben bé el mateix que transparències), la transparència és el més important!

JAM ha dit...

En relació a l'anònim que insinua que el Premi Punyal de Vic és una nova mostra de corrupció en l'àmbit dels premis literaris a Catalunya, només cal dir-li que es miri les bases; veurà com el jurat, de forma exemplar, s'ha cenyit al que s'hi estableix. Com diu l'estimat president de l'Associació (molt bé, senyor president, tu sí que en saps!), tot s'ha fet vetllant per la trasnparència.

El President ha dit...

Aquesta nit en somnis se m'ha aparegut en Dionís i m'ha dit: la bullida del nostre most s'ha acabat. I m'he despertat amb un agradable gust a la boca, com de vi novell... Llavors he anat a veure la bota de l'Associació, i repunyals!, hi havia un silenci...

Anònim ha dit...

Pel vi i el repunyal de vi no us heu de preocupar, President nostre. Arribarà tard, però arribarà. I tard vull dir tard pel solemne lliurament del premi, que no vol dir tard a tot, que la vida segueix i de migdiades hi ha una diària.
El vi es diu Lacrima Christi i és dels costers del Vesubi. Ja l'hem tastat i podeu estar segur que serà digne de la nostra Taula Rodona!

El President ha dit...

Els membres del jurat m'han fet arribar una llista de productes que els agradaria rebre com a regals. Trobo que son molts discrets i, d'altra banda, que no ve al cas. Em diuen que la faci arribar a l'hipotètic guanyador. De moment no la publico (son coses de super i d'allò més normal, gairebé vulgars, que es troben a tot arreu) però, només perquè us en feu una idea, en qüestió de vins es conformen amb el Don Simon...; sorprenent, oi?

Anònim ha dit...

quin greu...