dimarts, 7 d’octubre de 2008

cançó de la migdiada

Oh que bonic anar a dormir
a l'hora sexta, ben dinat!;
ara que el dia va endavant
i el sol comença el seu descens,
la llum es fa color de mel
perquè la tarda hi posa un tel,
llavors que sents la veu que diu:
arrecereu-vos i dormiu...

A la batussa del repòs
ningú no arriba mai primer;
ara no vulguis ser guerrer:
dormició, serenitat;
afluixa els traus del cinturó,
millor descalç, horitzontal,
allà on escoltis que ella diu:
abandoneu-vos i dormiu...

¿Sabeu què tenen en comú,
gandules, catres i sofàs,
catifes d'herba, bancs de parc,
amb les hamaques de jardí?
Que canten tots una cançó
molt agradosa, ben dinat,
que t'hipnotitza amb el que diu:
us convidem a que dormiu...

Tanques els ulls amb suavitat:
desconnexió, tranquil·litat,
i oblida ja que no són teves,
totes les teves propietats...
Oblida penes i embolics,
ja et vagarà tenir neguits,
ara només hi ha allò que diu:
vinc amb la son perquè dormiu...

Van arribant ben lentament
uns quants badalls..., i dolçament
et va prenent l'ensopiment.
I anem entrant en el repòs,
còmodament, sense entrebancs,
que ja és a dins del nostre cos.
I, molt fluixet, la sents que diu:
Ah, com m'agrada que dormiu!