dijous, 30 de juliol de 2009

L'Ane et le petit Chien

És sabut de tothom que una lectura pausada d'un bon text pot propiciar la reflexió i a vegades el consol sobre els aspectes més difícils de l'existència. Per això, avui, quan l'Alex m'ha portat aquesta segona faula de La Fontaine, també en traducció de Xavier Benguerel, no m'he pogut estar d'abraçar-lo i dir-li: amic meu, quin text tan oportú!, quin gran consell pels imprudents!, quina lliçó pels qui tenen les orelles massa llargues!

Si exagerem el nostre tarannà,
no farem res amb gràcia:
sempre caurà en desgràcia,
quan se les vol donar de fi, el taujà.
Uns pocs que el Cel estima i recompensa
tenen el do de plaure infús amb la naixença.
Diguem que així convé,
i no, com en la Faula, siguem èmuls de l'Ase
que per ser amable amb l'Amo de la casa
i més volgut encara, va fer-se llagoter.
"¿Qui, preguntava, corrobora
que, aquest Gosset, perquè és bufó,
té dret a viure amb el Senyor,
i ser el company de la Senyora,
i a mi em reservin el bastó?
Què fa, digueu? Dóna la pota,
i a canvi rep un petó al front.
Si perquè m'afalaguin l'haig d'imitar, en prenc nota,
no em sembla res de l'altre món".
Mentre s'ufana d'una tal pensada,
veu l'Amo amb bon humor, taujanament
se n'hi va, i amb la seva peülla escarbotada,
li acaricia el mentó amorosament,
no sense acompanyar, per a millor ornament,
amb el seu bram sonor tal gesta agosarada.
"Oh, quina melodia! Quina finor de tacte!
va dir l'Amo, i ordena: Que em portin el bastó!".
En veure'l, muda l'Ase d'idea i de cançó.
Així s'acabà l'Acte.

11 comentaris:

Franz ha dit...

L'Aparici m'ha proposat de fer d'intermediari en relació als conflictes entre els animals i els humans que tenim últimament a l'Associació, i jo he acceptat. Per això vaig tot el dia amunt i avall amb un mocador blanc lligat al capdamunt d'una canya: tothom sap que és el símbol de la pau, i veig que en general el respecten. Però tenim un problema nou: hi ha un escuadró de formigues al davant de la porta que demanen d'entrar. Em pregunto si els insectes també poden formar part de la nostra Associació...? Ho hauré de preguntar al Doctor.

Wendy Lu ha dit...

Fransi, si la porta era la meva, sé finí. Ja no hi ha formigues. Han escampat permetrina al dintell de la porta; han mort poques, les més s'ho han dit les unes a les altres i a la hora comptada d'això de la permetrina ja no hi havia ni una, enlloc, de veritat. Què llestes.
Si la pau és amb mi, això està fet. De tot cor dono la mà a l'Aparici, al President i a tots els socis de la migdiada. Ara, això de les formigues es un assumpte...delicat...no sé si m'entens. Ara ja només faltava que les formigues es volguessin associar. Si no volien, rai, que com et dic, han molt poques i han entés el missatge. Però si el que volien era associar-se, ...allavonses, rei...nem adobats.
I si no volien associar-se aleshores per què entraven a casa?
Que el temps resolgui aquests nusos que nua sense voler la voluntat humana...

Franz ha dit...

Ara resulta que l'Aparici, el Doctor Bucèfal, i l'Ase Ronyós de la Cua Tallada, que abans només trotaven pels passadissos de l'Associació, van decididament al galop, i amb els cops de les peulles contra les rajoles (i que per cert, ja n'hi ha unes quantes d'esquerdades), aquí no hi ha qui dormi. Aquesta tarda se n'ha parlat molt. Entre això i les formigues, que encara son a la porta... (Wendy, la permetrina no és aquell sucre tan bo que posen les cuineres quan fan flam?, ho dic perquè he sentit que cridaven des de fora: Volem permetrina! Volem permetrina! ). I encara hi ha una cosa pitjor, molt pitjor, que de moment prefereixo no explicar!

Franz ha dit...

Els estudiants! El pitjor són els estudiants!

Rita ha dit...

Sí, permetrina, que bona! La meva mama quan feia flam sempre omplia tot el fons del pot amb permetrina!
Ara hi ha estudiants a l'Associació? No ho sabia, fa dies que no hi vaig. Deu estar molt animat, oi?

Wendy Lu ha dit...

Ai, senyor. No, Rita, permetrina no és res dolç. El que voleu dir és sacarina, o aspartame o sorbitol que són edulcorants sintètics i que encara no està clar que siguin inofensius per la salut de les persones però es fan servir als xiclets i als caramels i a alguns gelats. La permetrina es fa servir per matar la sarna i els polls, i pel que veig, per fer marxar sense morir els insectes socials que tenen una bona xarxa de comunicació amb efectes preventius. És el pitxor verí que hi ha pels insectes, als mamífers però, no els afecta tant. Les formigues s'ho han dit les unes a les altres, i han fugit de tots els racons: no en queda ni una!! amb aquesta comunicació tan excel·lent van estalviar una massacre, perque com us deia l'altre dia, van morir poques.I jo estic que encara no tanco la boca, ah, la natura!!
Ara seria moment, President, que traiessiu a la pantalla d'aquest bloc aquell conte de la Xixarra i la Formiga, del vostre estimat Lafontaine.
Quant a mi no em resta sinò demanar perdó pel meu comportament aldaruller, tenint en la meva descàrrega que si haguera sabut que s'havia de formar tant d'enrenou, i tenir les meves paraules consequències tan exagerades i allunyades del meu sentir, no hagues parlat pas gota. I a més que n'Aparici, qui més estimo i en defensa de qui vaig dir tot el que vaig dir, ha desapariciat...no se'l sent de fa dies...segur que fa vacances...

El Secretari ha dit...

La junta de l'Associació, reunida a la sala noble en sessió extraordinària el dia 4 d'agost de 2009, després d'atendre innombrables queixes d'associats, i de veins i acompanyants, i considerant els drets i els deures de tots plegats, ha decidit: prohibir galopar pels passadissos.

Pernilet d'Aglà ha dit...

A la sala del Dolmen?

ase Ronyós de la Cua Tallada ha dit...

"President, com més parleu, més falliu, pel que em sembla, i pensant tenir prou de saber, en sou del tot allunyat. Car fent comparança de totes les vostres obres a les nostres, bé sembla que això sia burla". Bon home de Déu!, que son aquestes faules absurdes que doneu a conèixer en el vostre aparador, sinó... faules? Invencions inútils dels humans pensades amb follia i sense la més petita grana, ni pensament, ni espurna de raó! I aquestes prohibicions on ens negueu el que és natural en nosaltres, el que em fet tota la vida des de temps immemorials? President, heu de saber que hi ha un gran malestar entre la població animal de l'Associació, i que, d'acord amb raó i enteniment, nosaltres també hem convocat els nostres representants a una junta extraordinaria que se celebrarà aquesta nit a la sala del Dòlmen.

Anònim ha dit...

Volem permetrina! Volem permetrina!

Licor i Polo ha dit...

A les teulades, a les balaustrades, al les burricades!
Actuarem de comú acord quan faci acte de presència el nostre Espartac: animals de verdures i animals de freixures,tant se val! tots som animals de literatures! Visca el Sindicat Mamífer ram equí i ram Felí!
visca Aparici Ambròs, l'ase d'Osona!! i visca el Gat amb Botes i Felix the Cat!!!