dimarts, 11 d’agost de 2009

En el cor de les vacances

Sembla que finalment ha arribat la pau al nostre recer. Els animals que van anar a reunir-se a la sala del Dolmen, es van quedar dolçament adormits i encara clapen. L'Aparici ha tornat a Lloret, diu que vol acabar d'aprofitar la temporada. Les formigues han desaparegut, ningú sap on són. En Franz, que estava molt enfadat amb el estudiants perquè deia que li tiraven préssecs al cap, i altres fruites de temporada, ara resulta que està confraternitzant amb un grupet, i no precisament dels més reposats..; ahir a la nit se sentien les seves cançons, sembla que feien una festa a la cova del jardí. En fi, que això és una bassa d'oli. Només que..., aquest, el Lletraferit de Manlleu, insisteix a recitar poesia a tord i a dret..., i te l'engega tant si vols com si no vols. En Marcial tenia un conegut que es deia Ligurí que feia el mateix. Estava desesperat, mireu què en deia (en versió d'Antoni Cobos):

¿Vols saber què passa que ningú no se t'acosta
de bon grat, Ligurí, i es produeix al teu voltant
l'esbandida i una enorme solitud? Ets massa poeta.
Això és un defecte molt perillós.
Ni la tigresa enfurismada
perquè li han pres els cadells
ni l'escurçó escalfat al mig del sol
ni el malvat escorpí són tan temuts.
Car, digues, qui podria suportar tants sufriments?
Recites quan m'estic dret i recites quan m'assec,
recites quan corro i recites quan cago.
M'escapo cap a les termes: et sento a cau d'orella.
Vaig a la piscina: no em deixes nedar.
Faig tard a un sopar: m'entretens quan hi vaig.
Em disposo a sopar: em fas fugir quan sec.
Esgotat, me'n vaig a dormir: em despertes quan jec.
Vols veure quin mal tan gran és el que fas?
Tot i ser un home just, honrat i noble, fas por.

Jo també temo el nostre Ligurí.

13 comentaris:

El Lletraferit de Manlleu ha dit...

Senyors i senyores meves, que el President em compari amb el pelacanyes d'en Ligurí em sembla una broma de mal gust.
Em sap greu pels qui em volen sentir, però el meu amor propi m'obliga a callar. He dicidit que no recitaré més!

Polo ha dit...

Què penseu d'això? Maçanet de la Selva.- La nova ordenança reguladora de la tinença d'animals de Maçanet prohibeix, entre d'altres coses, que els animals domèstics o de companyia, exceptuant els gossos pigall, puguin fer ús d'ascensors públics o de comunitats de veïns, encara que vagin acompanyats del posseïdor o titular i aquest en sigui copropietari. L'ordenança preveu sancions que poden arribar fins als 30.050,61 euros.
Ho he llegit a http://www.absurddiari.com/c/llegir.php?llegir=llegir&ref=16464
president, no hauriem de prendre mesures, fer un manifest, no sé...

El Regidor ha dit...

Polo, això deu ser un error; la sanció segurament és de 30'05661 euros.

Licor Ice ha dit...

Què més dona si són 30 o 300.000
els animals no tenim moneda, no tenim nòmina, no tenim seguretat social, no tenim jubilació, ni baixa maternal.No podem anar amb metro ni amb autobús, i ara a sobre haurem de pujar per les escales!!!
Aparici, on ets?

Wendy Lu ha dit...

Estimat Lletraferidet de Manlleu: no t'enfadis i torna a recitar-nos els teus sublims palimsests, que escoltarem com si fossin psalms del Rei Salomó.
Si tu no recites, l'Aparici no tornarà de Lloret.
T'ho supliquem...

El Lletraferit de Manlleu ha dit...

Molt bé, ja que m'ho demaneu, recitaré, i precisament una coseta d'en François que dedico al nostre President:

Escolteu què li diu la comuna de l'associació:

Caganer,
degoter,
petaner,
femtós,
ton raig
fecal
ens cau
damunt,
safarós,
merdós,
fastigós,
el foc de sant Antoni et rosteixi
si tot
ton trau
desclòs
no neteges abans que t'en vagis!

El President ha dit...

Compreneu perquè temo tant el nostre Ligurí?

Rita ha dit...

Però el Lletraferit de Manlleu també sap recitar versos molt romàntics...

El President ha dit...

Benvolgut Polo, en relació a les vostres demandes que em sembla que es podrien resumir en: igualtat de drets entre tots els terrícoles (i en aquesta situació, és clar que podrieu utilitzar els ascensors sense problemes), només hi veig una pega que abans s'hauria de solucionar. És una qüestió una mica espinosa, i per això abans d'avui no sé de ningú que n'hagi parlat. Però com que el Lletraferit de Manlleu ha tocat el tema de l'eliminació dels productes de rebuig (enteneu..., la caca, el pipí)..., aprofito per parlar-ne amb la màxima sinceritat: els animals heu d'aprendre a anar a la comuna, o en el seu defecte, al vàter.
Convindreu amb mi que sense aquest requisit, la convivència és molt difícil.

Licor ha dit...

ah, quina calumnia més vil insinueu, President. Deixeu-me creure que és la ignorància i la manca de convivència amb nosaltres el què us fa escriure aquestes paraules tan allunyades de la realitat felina. Quan heu vist cagarrines de gat a un ascensor? penseu que els dos o tres mil·lenis de convivència entre homes, gossos i gats de bé hagués estat possible si qualsevol dels tres s'hagués permés de deposicionar als ascensors? cada espècie ha trobat el seu racó, la seva sorra, el seu forat de tal manera que ni pagès, ni mestressa, ni gos ni gat ha trobat en mil i dosmil anys d'història les defecacions de cap altre.
Perdoneu-me però això dels ascensors és la una de les mil i una normatives de normalització on ha caigut la nostra societat contemporània víctima d'un igualitarisme tan mal entés, que si Robespierre i Danton aixequessin lo cap, se'n penedirien ara d'haver arrossegat la noble nació francesa a la revolució per la liberté, egalité, fraternité.
Amb totes aquestes bajanades la única cosa que s'aconsegueix és que tornin els Cent Mil Fills de Saint Louis a restablir l'Ancien Regime.O pitjor!! es fa d'altaveu dels revolucionaris que ens criden a les barricades!
Je vous en prie, mon Président! amb tots els respectes, un gatet il·lustrat que encara venera l'Enciclopèdia, a vos pieds...

El President ha dit...

Licor, fillet, no hi ha manera d'entendre el que dius. L'enciclopèdia si vols la podem portar a la comuna (la bibliotecària aquests dies es troba de vacances), però sisplau, aneu-hi, aneu-hi!

Ratolí Hurtado ha dit...

...La comuna de sifó
no és bona per a tothom
qui caga a plom s'esquitxa....

Anònim ha dit...

La comuna de debò
no té sifò!
Ah Ratolí Hurtado, tu mai no t'hi has esquitxat, i estic tip i fart d'haver d'apartar les teves cagarulles del damunt de les estovalles del menjador!