divendres, 20 de novembre de 2009

Un advertiment de l'Art Poètica d'Horaci

El Lletraferit de Manlleu, el nostre intel·lectual, em diu que en aquest bloc ocupa massa espai el que ell en diu "literatura de segona regional", i que hauríem de prendre més volada. Em diu que això que tothom es posi a escriure i vulgui passar per escriptor, no és només cosa d'ara, que la cosa ve de lluny. M'ha demanat que transcrigui aquest fragment de l'Art Poètica d'Horaci:

"Ara, a la gent, lleugera, se li ha girat el cervell i només els bull a dins el deliri d'escriure. Tant és els joves com els pares severs, tots sopen amb el cap coronat de fullam i dicten poemes. Jo mateix, que asseguro no escriure ni un sol vers, em trobo que sóc més mentider que els parts i abans no surt el sol ja estic despert i em faig portar càlam, fulls i escriny. Qui no sap navegar tem de guiar una nau; només gosa donar broida a un malalt qui en té coneixements; el que és propi dels metges ho pronostiquen els metges; de les eines se n'ocupen els artesans; ara, d'escriure poemes, tant és que siguem savis com llecs, ho fem tots, ací i allà".(trad. Narcís Figueres Capevila)

5 comentaris:

Rita ha dit...

Jo sempre he pensat que tothom és un artista. Quin mal hi ha a escriure poesia?
I a més a més en podria dir uns quants dels més reconeguts que ho fan fatal. I d'altres de no tant reconeguts, i sense anar més lluny, el Lletraferit de Manlleu és un pesat insoportable.
Visca la poesia!
Mori el merma!

Pare Desideri ha dit...

Aquestes línies d'Horaci mostren que al temps dels romans es prenien les coses més en serio, Rita. Avui, tens raó, tothom va d'artista. i a sobre, com tu dius, són "reconeguts".
El problema és que està ple de professionals de totes les branques que van del que no són, no com al temps dels romans, que diu Horaci que cadascú feia lo seu amb correcció i prudència excepte els artistes. Ara ja no: hi ha curanderus amb tota mena de pedres,flors, broides i xerrameques que no es tallen un pel i ni saben què és el jurament hipocràtic. Hi ha arquitectes a qui les cases cauen, i lampistes que fan endolls que enrampen, i informàtics a qui tot s'els penja, i bancs que es queden tot el que portes i a sobre fan fallida,carters que llencen les cartes per la clavaguera, llenyataires que tallen alzines mil·lenaries, pagesos que planten transgènics, periodistes que menteixen, advocats i gestors que et porten a la ruïna, petits lladres de carteres que es deixen enxampar cada dos per tres i policies que no enxampen els lladres de Palaus i Santacolomes, i etc, etc etc.
Acabem amb els artistes, sí! en sobren a cabassos, tots a fangar!.Però acabem també amb tota aquesta colla d'inútils i una de dos: posem-los d'una vegada al llit a veure si ens deixen treballar mentre dormen, o posem-nos tots directament a dormir i deixem fer la feina a les bèsties que com ja deia el Rei Salomó, "ni sembren ni seguen ni tenen graners i en canvi mengen cada dia de la divina providència".

Anònim ha dit...

L'Aparici, aquest sí que és un gran artista!

El Rellotger ha dit...

I un gran animal! He he he!

merce ha dit...

Molt interessant!
L'Ase és un sabi, ja diuen que el Faraó portava orelles de burro! mercè