divendres, 15 de gener de 2010

Una altra crònica de l'Aparici: El vàter s'ha embussat

Les habitacions aquestes de la infermeria no estan gens malament, són individuals, amb una finestra que dóna al jardí i un vàter privat.

He llençat al vàter la segona i la tercera capsa d'injeccions que la Sra. Úrsula pretenia clavar-me (que coi, que em donin xarop!), de manera que podríem donar el tema per acabat. Però el vàter s'ha embussat, de fet ja feia uns quants dies que no anava gaire fi, feia molta pudor i la pasta no acabava de baixar del tot, això des que vaig llençar la primera capsa; deu ser que les canonades són estretes. De fet, cada vegada que estiro la cadena, bessa l'aigua fins a mitja habitació, però després d'una mica desapareix, es veu que es filtra cap al pis de sota. Si la cosa segueix així hauré d'anar al jardí a fer les meves necessitats, però la idea no m'agrada gaire perquè fa molt fred. I estic malalt.

A l'habitació del costat han internat el Franz. Encara no l'he vist, però un dia d'aquests li faré una visita. Quan estigui més bo; es veu que de moment està mig inconscient. El Ronyós m'ha dit que s'ha intoxicat, segurament un problema de drogues.

El doctor Bucèfal ja no em visita. L'altre dia ens vam discutir, li vaig dir que era un tros de cavall inculte i que no sabia prou per fer de metge. Va marxar molt enfadat. Em sap greu, però segueixo pensant que no és un bon metge, m'hauria d'haver receptat xarop.


2 comentaris:

Anònim ha dit...

Voleu dir que el mal de l'Aparici no és que té molt de cuento?

Anònim ha dit...

Sí i no. Té cuento, sí. Però també té que no li va aquest mòn d'esbojarrats. Al pobre Aparici l'atabala l'alcalde de Vic, i no m'estranya. Ja no sé què farem, les proximes eleccions....