dimecres, 22 de setembre de 2010

Babariol, babariol, babarian. Un poema de Guilhem de Peitieu

De tant en tant cal tornar als orígens, o sigui als trobadors. I en el nostre cas, al primer. De Guillem de Peitieau ens interessa un poema d'un subjecte que es vol fer passar per mut (ell mateix), i diu les paraules que no es troben a cap diccionari: babariol, babariol, babarian. I per què es vol fer passar per mut? Perquè als muts, als qui no parlen, els són confiats els secrets més valuosos.

Us faré un vers, tinc son a frec,
camino un xic, al sol m'ajec.
Hi ha dames de seny temorenc.
Sabeu qui són?
Les qui d'amor de cavaller
diuen afront.

Dama poc ha pecat mortal
que estima un cavaller lleial.
Estimar clergue sí que és mal.
Té gran raó
si algú la crema isardament
amb un tió.

A Alvèrnia, ran Llemosí,
anava sol com pelegrí.
Topo la dona d'en Guarí
i d'en Bernat.
Em fan salut, pel bon patró
Sant Lleonard.

L'una que em diu amb veu galant:
"Que Déu us guardi, vianant!
Sembleu persona benanant!
de bon regent.
Massa veiem com va pel món
la folla gent."

Ara sabeu el so que els fiu:
No contestí ni Pau ni piu,
no esmentí flames ni caliu,
sols aquell cant:
"Babariol, babariol,
babarian."

(trad. Lola Badia)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Això dels ànecs muts..., de debò que no parlen? Estic pensant que segurament serien uns bons mestres.

Anònim ha dit...

Anònim, saps què vol dir fer l'ànec?

El Rellotger ha dit...

Sí, és clar, fer l'ànec. Si són muts o no són muts, la veritat és que no hi noto cap diferència. A mi com m'agraden més és a la pepitòria i molt salsejats.

Franz ha dit...

Estem parlant d'empassar-nos un mestre sencer?

wendy lu ha dit...

bèstia de bec i que vola,
a la cassola!

Muts han quedat els tertulians de la migdiada amb el bloc del Marcus Gandia. I prou, que ni tan sols pots dir la seva al post. Vet aquí com ara aquestes paraules profètiques i anònimes...