dimarts, 30 de novembre de 2010

Un somni en clau femenina, tal com es troba en el lai de Maria de França que es diu Yonec

Aquest somni que ara transcriuré és en certa manera simètric de l'anterior. De seguida veureu que estan molt relacionats:

Va ser entrant el mes d'abril, quan canten els ocells. Un dia, el senyor es lleva de matí i es prepara per anar al bosc. També fa llevar la vella i li mana de tancar les portes darrera seu. Ella compleix les ordres. El senyor ha marxat amb els homes i la vella es retira llavors a recitar el psalteri. La dama es desperta plorant, distingeix la claror del sol i s'adona que la vella ha sortit de l'habitació. Es plany en gran manera, sospira i, entre llàgrimes, així es lamenta:
-Ai las! -exclama-. En mala hora vaig néixer! És molt dur el meu destí! Sóc presonera en aquesta torre i no en sortiré sinó morta. ¿De què té por aquest vell gelós, que em té tan cruelment empresonada? És estúpid i boig! Sempre té por que l'enganyin! No puc ni anar a l'església per assistir a l'ofici. si pogués parlar i solaçar-me amb la gent, li faria bona cara, tot i que no en tingués ganes. Maleïts sien els meus parents i tots els qui, de comú acord, em van donar a aquest vell gelós i m'hi van maridar! Que n'és de dur el dogal que m'estreny i m'estira! I ell no es morirà mai! a l'hora del bateig, el devien capbussar al riu de l'infern. Té els nervis durs, dures les venes, curulles de sang viva! He sentit contar moltes vegades que, en temps passat, en aquest país solien ocórrer aventures que reconfortaven els afligits. Els cavallers trobaven donzelles que els abellien, gentils i belles, i les dames trobaven amants formosos i cortesos, nobles i valents, i mai ningú no les blasmava, perquè ningú no els veia, sinó elles. Si això pot ser i ha estat, si alguna vegada ha esdevingut a algú, que Déu totpoderós acompleixi el meu desig!
així que ha acabat el seu plany, distingeix l'ombra d'un gran ocell a través d'una estreta finestra. No sap què pot ser. L'ocell entra volant a la cambra. Porta corretges als peus, semblava un astor de cinc o sis mudes. s'ha parat davant la dama i al cap de poc, mentre ella l'observa, es transforma en un bell i gentil cavaller. La dama ho té per un prodigi i es commou, tremola. S'espanta molt i es tapa la cara. Però el cavaller és cortès i de primer li adreça la paraula:
-Senyora -li fa-, no tingueu por. L'astor és un ocell noble. I encara que els misteris us semblin foscos, convenceu-vos que estareu segura si em feu el vostre amic. Per això he vingut. us he estimat durant llarg temps i us he desitjat profundament en el meu cor. No he estimat mai cap dona fora de vós i mai no n'estimaré cap altra, però no podia venir ni sortir del meu palau si vós no em requeríeu. Ara ja puc ser el vostre amic!
La dama s'asserena, es destapa la cara i li parla. Respon al cavaller que el farà el seu amant si creu en Déu, que d'aquesta manera el seu amor serà possible, perquè ell és d'una gran bellesa: un cavaller tan bell, no l'havia vist mai en sa vida.
(trad. Joan Juvany)

1 comentari:

Franz ha dit...

Quin àngel més estrany!