dimarts, 24 de maig del 2011

L'Hermògenes és un lladre de tovallons, un epigrama de Marc Valeri Marcial

Benvolguts associats. Veig que aneu prosperant i fent la vostra pel Balneari, que supereu les adversitats amb bon humor. En hora bona! Salut i alegria!
Jo mentrestant, amb la bona ajuda del Secretari, vaig fent gestions a la capital per tal d'aconseguir la subvenció. Hem hagut de fer molts àpats i ressopons, i a vegades això és una mica pesat, de manera que podeu imaginar com envejo la vostra situació! I les ganes que tinc de ser amb vosaltres. Ah, la llibertat, beatus ille...
Perquè us feu una idea d'aquest món de les altes esferes en el que em veig obligat a romandre, si més no momentàniament, i en el qual per cert és tan difícil d'organitzar una modesta migdiada, us transcric un epigrama de Marcial que n'és una mena de resum.

L'Hermògenes és un lladre de tovallons, Càstric, tan gran com
amb prou feines en Massa ho fou, penso, de diners.
Encara que observis la seva dreta i li prenguis l'esquerra,
ell trobarà la manera d'agafar un tovalló:
així l'alè del cèrvol absorveix la serp congelada,
així Iris pren l'aigua que caurà des del cel.
Fa poc, quan per a en Mirí, ferit, es demanava clemència,
l'Hermògenes va arrambar quatre tovallons.
Quan el pretor volia deixar caure el tovalló enblanquinat,
l'Hermògenes va pispar el tovalló al pretor.
Ningú no havia portat tovallons tement que els el robessin,
l'Hermògenes va endur-se les tovalles de taula;
si no n'hi ha, l'Hermògenes no dubta a desfer
els llits centrals i els peus de les taules.
Encara que els espectacles cremin amb un sol de justícia,
es recullen els tendals quan apareix l'Hermògenes.
Els mariners, esfereïts, s'afanyen a plegar veles
sempre que l'Hermògenes es deixa caure pel port.
Fugen els portallins calbs i la turba sistrada
quan apareix l'Hermògenes entre els devots.
L'Hermògenes no porta mai el tovalló al sopar,
l'Hermògenes s'emporta sempre el tovalló del sopar.
(trad. Antoni Cobos)

7 comentaris:

Julivert ha dit...

Amics de la migdiada, felicitacions.
Crec fermament que hem de tornar al tovalló, el tovalló de roba, el tovalló de veritat. I també estic pel retorn del seu germà petit, el mocador de butxaca.
Fora els clínex i tota aquesta mandanga!, el tovalló de paper, les estovalles d'un sol us, els coberts i els plats de plàstic!
Per tal d'il·lustrar les noves generacions, que potser no saben què és, us passo la definició de mocador que dóna el Diccionari de l'Institut: "Peça quadrada de roba de lli, de cotó o de seda, feta amb lligat de plana, destinada a mocar-se, eixugar-se la suor".

El President ha dit...

Company, em sembla que aneu errat, molt errat...
Què voleu dir que ningú no gasta tovallons? Jo mai no he deixat d'usar-ne!

Anònim ha dit...

Quan dieu "les noves generacions", a qui us esteu referint?

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Julivert ha dit...

Ep jove, sense faltar, que jo no he insultat ningú!

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
Anònim ha dit...

Quina bergonya de bloc!