dimarts, 21 de juny de 2011

El Satiricó de Petroni

Ah, realment aquest llibret és un pou sense fons! Hi és tot: el sopar més delirant que mai podrieu imaginar, tota mena de refinaments i de migdiades, contes de por, contes d'enginy, i fins i tot una guerra civil. Ara que acabo de llegir que El Lletraferit de Manlleu em fa una mena de retret de no sé què, mira, té, també hi he trobat un homenatge a les seves dèries:

Eumolp, mentre recitava, fou apedregat per alguns dels que passejaven pels porxos. Avesat a rebre aplaudiments d'aquesta mena, es va cobrir el cap i va fugir del temple. Vaig témer que no em prenguessin també a mi per un poeta. Per això, seguint els passos del fugitiu, vaig fer cap a la platja, i tan bon punt vam poder aturar-nos, fora de l'avast dels projectils, vaig dir-li:
-Sisplau, ¿què caram pretens amb aquesta mania? No fa ni dues hores que ets amb mi i has parlat més en vers que no pas en prosa. Així no m'estranya pas que la gent t'empaiti a pedrades. Jo també m'ompliré les butxaques de rocs per badar-te el cap cada vegada que desbarris.
Remenant el cap em respongué:
-Ai, jovenet del meu cor! No he debutat pas avui. De fet, cada cop que he trepitjat un teatre per oferir-hi un recital, el públic acostuma a acollir-me així. En fi, per no tenir raons també amb tu, m'abstindré tot el dia d'aquesta menja.
-Fet -li vaig contestar-, si renuncies per avui a la teva dèria, soparem junts...
(trad. Josep M. Pallàs)

5 comentaris:

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

Sr. President, acabeu de traspassar una línia vermella, i a partir d'ara la situació ja no té retorn. Ateneu-vos a les conseqüències!

El President ha dit...

Benvolgur Lletraferit,
Ja sé que estic tocant un tema espinós, i no voldria de cap de les maneres guanyar la vostra enemistat. Però d'altra banda, en relació a la vostra activitat forasenyada, us he de recordar certs episodis del passat? Aquell dia que ens perseguien pels carrers de Vic i ens vam escapolir de la xusma indignada, que ens llançaven tota mena d'objectes, amagats com dos pròfugs a l'interior d'un campanar? I no era pas per culpa meva que ens perseguien... Benvolgut Lletraferit, entreu en raó.

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

M'ho prenc com un ultratge! A partir d'ara sou el meu enemic!

El President ha dit...

I amb tot, perquè no sóc rencorós, aquesta nit brindarem una vegada més amb Falern Opimià de Cent Anys, a la vostra salut!

Rita ha dit...

Què us passa? És la calor? Sembleu trastocats!