dijous, 20 d’octubre de 2011

Un dia de feina d'en Pep Aymerich

Benvolguts associats. Em sap greu que no he pogut tornar al Balneari, i em temo que aquest hivern tampoc no podré venir. Així són les coses, la feina, les responsabilitats.
Però us volia tenir informats d'alguns esdeveniments extraordinaris que he vist de ben a prop aquests darrers dies; mireu amb atenció aquestes fotografies d'aquí al damunt i després en parlem. Els cossos venen i van, els cossos es transformen. No som res.

10 comentaris:

Rita ha dit...

Benvolgut President, la feina, les responsabilitats...
A quina mena de feina i responsabilitats us referiu?

Desavillé ha dit...

És un pocavergonya!!

El President ha dit...

Coi, mentre vosaltres esteu còmodament instal·lades al Balneari, el Secretari i la meva persona proveïm. Us sembla poca rewsponsabilitat?

Aparici ha dit...

Proveiu? Amb quina mena de provisions ens proveiu?
Em sembla que no ens entenem. No ens entenem de cap manera.

Franz ha dit...

I com es diu aquest de la paella? Qui és?

El Rellotger ha dit...

El nostre President és un home molt rewsponsable, en dono fe. És un home molt rewsponsable!

El Marmitó de can Soques ha dit...

Llamp de Déu! A quina mena de restaurant us heu ficat? Jo mai no gosaria...; fins i tot em sembla que haurien de prohibir aquesta mena de procediments! On aniríem a parar? Menjar carn, sí, d'acord, però el canibalisme em sembla reprobable!

El Rector ha dit...

De totes maneres, l'important és el sofregit. El feu amb ceba o sense ceba?

El Rector ha dit...

Vull dir que val més el farciment que el gall.

El President ha dit...

D'això sí que en dono fe, que l'arròs era molt gustós; un dels arrossos més complexos que he tastat mai. Semblava ben bé que la Natura hi havia ficat tots els seus gustos.