dilluns, 16 de gener de 2012

A propòsit d'un sonet de Carles Fages de Climent ¿Com podria ésser jo si fos un altre?

Avui anirem directament a allò que és essencial. El poeta de Figueres, en aquest sonet filosofal hi toca més que mai. ¿Com podria ésser jo si fos un altre? Bona pregunta..., i tant, una pregunta de les bones... I en tinc moltes més: són de debò les ànimes de la nostra associació? O sigui, aquesta venerable associació que em digno presidir..., i que sovint realitzem migdiades memorables, gairebé apocalíptiques, existim?, hem existit mai? I en el Món, en el gran Món,  hi ha algú..., alguna intel·ligència...? Són preguntes que fan reflexionar. Els subjectes, les persones..., l'Aparici, per posar un exemple..., quin misteri el nostre Aparici!; és... alguna cosa més que una simple apariència; i fins i tot... podríem afirmar que és... una persona?, podríem afirmar que som persones?; vull dir..., metafísicament, s'enten; o sinó físicament, que això també correspon. I si no és una persona..., oi que fa voltar el cap? Si no és... Sí, Aparici, no t'ho prenguis malament, ja sabem que tens molt de caràcter, però... realment, ets algú? I el nostre benvolgut Lletraferit de Manlleu? Per no parlar de l'Emprenyat de Sant Hipòlit... A vegades semblaria que sí..., d'altres vegades semblaria que no... Ah, no sé què pensar! ¿Com podria ser jo si fos un altre? Preguntes, preguntes sense fi...

Jo sóc com sóc i em dol d'ésser talment,
però, senyors, si fos d'una altra guisa,
o renegava de la meva gent
i d'ésser fill d'Ignasi i de Lluïsa;

si no aguantés el buf del propi vent
o em decantés com el torrell de Pisa,
o bé a manlleu d'una aliena ment,
donava vela a una novella brisa.

Faig com el faig que es purifica al foc,
fidel als daus de vori del meu joc,
i als putxinel·lis d'un petit teatre.

Si ara filés entorn d'un altre fus
i per més veu deixés el trobar clus,
¿com podria ésser jo, si fos un altre?

11 comentaris:

_Aparici ha dit...

Què voleu dir amb això que potser no sóc una persona?

Polo ha dit...

Doncs a mi em sembla un bon exemple.

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

I la migdiada?, casum l'olla!, existeix?; existeix la migdiada?

El President ha dit...

No sabem res, no sabem ni qui som!

Aparici ha dit...

Si jo no sóc ningú, llavors per què parleu amb mi?

Aparici ha dit...

Senyor Polo, em pensava que érem amics.

Polo ha dit...

Això no té res a veure amb l'amistat. Jo segueixo pensant que sou un bon exemple.

El Rellotger ha dit...

Un bon exemple, o un bon exemplar?

Franz ha dit...

Però..., un bon exemple de què?
Em sembla que ens estem desviant dels nostres objectius.

El Rellotger ha dit...

Els nostres objectius? I quins són els nostres objectius? Pensava que ho havíem deixat córrer això dels objectius des del dia d'aquella assamblea general tan memorable.

Aparici ha dit...

La memòria i l'oblid...
Avui em sento filantròpic, i m'agradaria contribuir en el benestar i la felicitat general de la humanitat, dintre de les meves possibilitats... Senyor Polo, estaria disposat a oblidar el que heu dit.