diumenge, 9 de setembre de 2012

II Migdiada Literària a Puig de Rajols

Tornarem a dormir una vegada més. Associats i no associats, amics, passavolants, gent d'aquí i d'allà, desperts, adormits, vegetals, pedres, persones, animals del món, qui sigui que llegeixi aquest escrit, diumenge que ve, el 16 de setembre, cap a l'hora de dinar, es prepara un gran esdeveniment, la II Migdiada Literària a Puig de Rajols amb el següent ordre del dia.
-Àpat amb amanida, arròs K-100 i postres (l'import del dinar es dividirà entre els comensals). El llegendari i imprevisible arròs K-100 és un arròs cuinat en una perola ancestral, a foc de llenya, i amb productes de temporada. Una experiència de difícil parangó. No us ho perdeu.

-Cançó de la migdiada. Més avall trobareu la lletra. És gairebé segur que comptarem amb la presència d'un destacat intèrpret.

-Lectures adormidores. L'esperat moment d'anar a dormir damunt la verdor acollidora de l'herba tendra. Si algú és un gran sibarita no estaria de més que porti una flassada.  Les lectures adormidores us duran directament a l'avorriment, a l'apatia, a la nyonya, a la son. Seran lectures molt ben triades, no hi ha insomni que les resisteixi, ni els més recalcitrants. Per tal de no entrar en el son profund (no seria adequat despertar-nos dilluns) limitarem la durada i el nombre de les intervencions.

-Actuacions dels assistents. Poesia, música, cançó, i tantes altres coses.

Endavant les atxes! Us esperem!


 
Oh que bonic anar a dormir
a l'hora sexta, ben dinat!;
ara que el dia va endavant
i el sol comença el seu descens,
la llum es fa color de mel
perquè la tarda hi posa un tel,
llavors que sents la veu que diu:
arrecereu-vos i dormiu...

A la batussa del repòs
ningú no arriba mai primer;
ara no vulguis ser guerrer:
dormició, serenitat;
afluixa els traus del cinturó,
millor descalç, horitzontal,
allà on escoltis que ella diu:
abandoneu-vos i dormiu...

¿Sabeu què tenen en comú,
gandules, catres i sofàs,
catifes d'herba, bancs de parc,
amb les hamaques de jardí?
Que canten tots una cançó
molt agradosa, ben dinat,
que t'hipnotitza amb el que diu:
us convidem a que dormiu....

Tanques els ulls amb suavitat:
desconnexió, tranquil·litat,
i oblida ja que no són teves,
totes les teves propietats...
Oblida penes i embolics,
ja et vagarà tenir neguits,
ara només hi ha un dolç piu-piu:
vinc amb la son perquè dormiu...

Van arribant ben lentament
uns quants badalls..., i dolçament
et va prenent l'ensopiment.
I anem entrant en el repòs,
còmodament, sense entrebancs,
que ja és a dins del nostre cos.
I, molt fluixet, ni ho sents, et diu:
Ah, com m'agrada que dormiu!


 

1 comentari:

Anònim ha dit...

Perdoneu, però tinc un dubte. De cafè, n'hi haurà o no n'hi haurà?