divendres, 5 d’abril de 2013

La desaparició de les fades i els frares mendicants

Ja sabem que des de fa molts anys, les veus de la Natura van callar, i entre elles la de les fades. I sempre ens havíem preguntat quin era el motiu. En Geoffrey Chaucer ens ho explica en els contes de Canterbury, al començament del conte de la muller de Bath:

"En temps del rei Artús, a qui els britons reten gran honor, tota aquesta terra era plena de fades. La reina de les fades, amb el seu alegre estol, dansava sovint en els prats verds. Aquesta era l'antiga creença, segons he llegit. Parlo de fa centenars d'anys. Però ara no se'n veu cap, de fada, a causa de la gran caritat i les pregàries dels sants frares mendicants, que ronden per terra i per mar, densos com la pols en un raig de sol, beneint sales, cambres, cuines, alcoves; i també ciutats, municipis, castells, altes torres; i encara pobles, pallers, estables i lleteries. És per això que no hi ha fades. Perquè per allà on solia passar un elf, hi passa ara matí i tarda un frare mendicant, recitant les seves matines i les seves devocions mentre volta pel seu districte. Les dones es poden passejar ben segures: en les mates i en els arbres, els únics íncubes són els frares, que no els faran res, a part de deshonrar-les."
(trad. Victòria Gual. Quaderns Crema)

4 comentaris:

Aparici ha dit...

És veritat, jo no he vist mai cap fada! Així en tenen la culpa els frares mendicants?

François ha dit...

És clar que has vist una fada, i l'has sentida, i l'has portada a coll: la nostra Desabillé!

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

Casum els frares mendicants!
Així l'Aparici i la Desabillé estaven confabulats?

Anònim ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.