divendres, 10 de maig de 2013

Una tensó de Giraut de Bornelh

No sabem qui és l'enamorat de la cançó, però pateix, pateix molt. El seu conseller a vegades no sembla gaire compassiu.

I
-Ai las, com mor! -Quez as, amis?
-Eu sui trais!
-Per cal razo?
-Car anc jorn mis m'ententio
en leis que'm fetz lo bel parven.
-Et as per so to cor dolen?
-Si ai.
-As enaissi to cor en lai?
-Oc eu, plus fort.
-Est donc aissi pres de la mort?
-Oc eu, plus fort que no us sai dir.
-Per que't laissas aissi morir?


-Ai las, sóc mort! -Que tens, amic?
-Que m'han traït!
-I la raó?
-Perquè un jorn vaig parar atenció
en la qui es mostrà complaent.
-I vas per això amb el cor dolent?
-Sí, ai.
-Ella al teu cor porta l'esglai?
-Del tot, molt fort.
-Et trobes doncs pres de la mort?
-I tant, tan fort que no ho sé dir.
-Per què et deixes així morir?

II

-Car sui trop vergonhos e fis.
-No l'as re quis?
-Eu, per Deu, no!
-E per que menas tal tenso,
tro aias saubut so talen?
-Senher, fai me tal espavent.
-Que'l fai?
-S'amors que'm ten en greu esmai.
-Be n'as gran tort;
cudas te qu'ela t'o aport?
-Eu no, mas no'm n'aus enardir.
-Trop poiras tu to dan sofrir.

-Sóc massa vergonyós i fi.
-Però li has de dir!
-Jo?, per Déu, no!
-I perquè menes tal cançó
sense saber el seu sentiment?
-Senyor, em fa gran espavent.
-Que dius?
-L'amor que em torna pensatiu.
-És un gran tort;
penses que ella et darà conhort?
-Jo no, mes no em goso atrevir.
-Massa podràs el dany sofrir.

III

-Senher, e cals conselhs n'er pres?
-Bos e cortes.
-Er lo'm diatz!
-Tu venras denan leis viatz
et enquerras les de s'amor.
-E si s'o ten a dezonor?
-No't chal!
-E s'ela'm respon lach ni mal?
-Sias sofrens,
que totztems bos sofrire vens!
-E si's n'apercep lo gilos?
-Adonc n'obraretz plus ginhos.


-Deu-me Senyor un consell ben prest!
-Bo i honest.
-I doncs, digueu!
-Aniràs prompte allà on seu
i la requeriràs d'amor.
-I si ho pren a deshonor?
-No't val!
-I si el que em diu em fa molt mal?
-Sigues sofrent,
que bé sofrir torna sabent!
-I si se n'adona el gelós?
-Caldrà sigueu més enginyós.

IV

-Nos? -Oc be. -Sol qu'ilh o volgues!
-Er. -Que? -Si'm cres.
-Crezutz siatz!
-Be te sera tos jois doblatz,
sol lo dichs no't fassa paor.
-Senher, tan senti la dolor
mortal,
per qu'es ops c'o partam egal!
-Er donc tos sens
que te valh'e tos ardiments!
-Oc, e ma bona sospeissos.
-Garda te que gen t'i razos!

-Jo? -Sí -Tan sols ella ho volgués!
-Va -Què? -Creu més!
-Cregut seràs!
-Doncs ara el teu goig doblaràs,
només que el dir no et faci por.
-Senyor, he sentit tant de dolor
mortal,
que cal partir-lo a parts iguals!
-Els teus intents
facin valer els teus ardiments!
-Sí, i que sigui venturós.
-Guardat de no ser gens dubtós!
V

-Razonar no'm sabrai ja be.
-Dias, per que?
-Per leis garar.
-No'm sabras donc ab leis parlar?
Est aissi del tot esperdutz?
-Oc, can li sui denan vengutz...
T'espertz?
-Oc eu, que no sui de re certz.
-Aital fan tuchs
cilh que son per Amor perduch.
-Oc, mas eu forsarai mo cor!
Era non o torns en demor!


-Mai no sabré raonar bé.
-Digues per què?
-Pel seu mirar.
-No sabràs amb ella parlar?
Així direm que és tot perdut?
-Sí, quan li sóc davant vingut...
-Et perds?
-Sí, i de res no estic cert.
-És ben sabut
d'aquells qui són d'Amor enduts.
-Sí, més jo esforçaré el meu pit.
-Fes-ho aviat sense respit!

-Be m'a aduch
Amors a so, que sabon tuch,
que mal viu qui deziran mor,
per qu'eu no sai plnher mo cor.

-Bé que m'ha dut
Amor, allò que és ben sabut:
que mal viu qui desitjant mor;
d'aquí que no em sé plànyer el cor.

-Vas to desduch
vai, amics, ans c'o sapchon tuch,
per que no perdas to resor;
que levet perd om so demor!

Sigues endut,
i ves, amic, desconegut
perquè no deixis de ser ardit,
que és fàcil perdre el dolç delit.

(trad. Salvador Giralt)

4 comentaris:

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

Aquest en Guiraut en sabia molt, oi?

El Lletraferit de Manlleu ha dit...

Què vols dir que en sabia molt?

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

Coi, no entenc perquè he de repetir-ho. Em sembla que ho he dit ben clar.

El Lletraferit de Manlleu ha dit...

Saberut!