dilluns, 26 d’agost de 2013

Bevent tot sol al clar de lluna I, de Li Po. La versió de Marià Manent


Entre el final de l'estiu i els poemes de Li Po, anem una mica excitats. Ara li arriba el torn al primer poema de la sèrie "Bevent tot sol al clar de lluna". En Marià Manent en va fer una versió molt interessant que en Toti Soler va musicar i cantar. És el més conegut.
L'altre dia vam fer un petit concurs de recitació d'aquest poema, i en general ningú no se'n va ensortir pel damunt d'uns mínims. És un poema molt difícil de recitar. És per això que, amb el permís de Marià Manent, en donem després de la versió original, una altra amb els versos separats d'una altra manera: 

Prenc un flascó de vi
i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo
i l'ombra que em seguia.

No sap beure, per sort,
la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai
la set no l'angunia.

Quan canto, vet ací
la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar,
l'ombra em fa companyia.

Quan s'acaba el festí,
els convidats no em fugen:
veus ací una tristor
que mai no l'he tinguda.

Si me'n torno al casal,
em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny
m'acompanya la lluna.


Prenc un flascó de vi i entre les flors bevia.
Som tres: la lluna, jo i l'ombra que em seguia.
No sap beure, per sort, la lluna, bona amiga,
i a la meva ombra mai la set no l'angunia.
Quan canto, vet ací la lluna que s'ho mira;
quan em poso a dansar, l'ombra em fa companyia.
Quan s'acaba el festí, els convidats no em fugen:
veus ací una tristor que mai no l'he tinguda.
Si me'n torno al casal, em segueix l'ombra muda,
i una mica més lluny m'acompanya la lluna.





Cap comentari: