dissabte, 17 d’agost de 2013

Bevent tot sol al clar de lluna II, de Li Po (Li Bai)


Ens interessa aquest bevedor impenitent.
Bevedor de vi. Sí, heu sentit bé, vi, a la Xina.
Li Po va viure durant la dinastia Tang (segle VIII) i va formar part del grup dels “8 immortals de la copa de vi”. La tradició diu que va morir ofegat intentant abraçar la imatge de la lluna que es reflectia en un riu.
Potser la seva composició més coneguda són els quatre poemes que se solen agrupar amb el nom: bevent tot sol al clar de lluna. 




Bevent tot sol al clar de lluna II

 
Si en el cel no hi hagués amor al vi,
no hi hauria el Bover que és l'estrella del vi.
Si no tingués la terra amor al vi,
no hi hauria cap lloc de nom La Font del Vi.
Com que el cel i la terra tenen amor al vi,
els honoro plegats a la copa de vi.
Diuen que el vi claret és la joia dels sants,
i que el negre segueix la sendera dels savis.
L'he begut, abundós, el dels sants, el dels savis,
i és així que conec les regions immortals.
Si tres copes són prou per acostar-te al Tot,
amb una gerra nedes en els bassals de l'U.
La saviesa del vi!, l'experiència del vi!,
els abstemis ignoren els secrets del camí!


(adap. de Salvador Giralt, amb el permís de Li Po, a partir d'Alexandre Febrer, Eduard J. Verger, Arthur Waley)

Cap comentari: