dilluns, 3 de febrer de 2014

Vint-i-dos poemes, de Salvador Giralt, un article de Xènia Dyakonova



Amb motiu de la publicació d'aquest llibre de poemes, tan celebrat a la nostra associació, hem regirat armaris i arxius, i hem trobat aquesta crítica que va fer en el seu dia (11-02-2005) al diaria Avui, Xènia Dyakonova.
Ens ha semblat un escrit molt lúcid, i que val la pena de tornar a llegir. Aquí el teniu:

El pa irònic de cada dia

Poesia
Vint-i-dos poemes
Salvador Giralt
Emboscall. Vic, 2005
Xènia Dyakonova

La majoria dels poetes
moderns estan
preocupats bàsicament
per les qüestions
còsmiques i per les profunditats
insondables
dels sentiments. És per
això que poques vegades
presten atenció als objectes
de la vida quotidiana,
i passen per alt la seva
substància poètica inesgotable.
Salvador Giralt és una
excepció: els protagonistes
de la seva poesia són
el cafè, el cava, els pastissets
de mel, els balls de
poble, el viatge en avió...
Els canta, els descriu i els
ridiculitza amb una ironia
més o menys bonhomiosa,
en un to que
oscil·la entre la facècia
frívola i el grotesc mordaç.
De passada, en la caldera
bullent de la seva poesia
hi aboca l’amor i el
desig, tractats amb una
barreja de delicadesa i
sarcasme, la por i lamandra,
glorificats com divinitats
paganes, els topònims
exòtics i els símbols
de la realitat moderna.
Els poemes de Giralt es
caracteritzen per un sentit
de l’humor implacable,
i també una gran varietat
mètrica, que inclou ritmes
populars, d’una agilitat
ingràvida, i versos
llargs i grandiloqüents
impregnats d’un alè gairebé
èpic.Amés a més, cal
destacar unes rimes internes,
volgudament barroeres,
que accentuen la ironia.
El vocabulari deGiralt
és ric i espontani, i sovint
fa pensar en Jaume Roig.
Però on més es manifesta el
sentit de l’humor i l’enginy
del poeta és en la tria
dels epígrafs que precedeixen
cada poema: els
manlleva als trobadors i a
Petroni, a la Moderna
Enciclopedia Industrial i
als escrits sobre les rajoles
d’un bar de Vic. Això
darrer és el millor: “Els
homes han de ser com el
cafè: bons, forts, calents”.








6 comentaris:

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

President, en motiu de la presentació d'aquest llibre...? De quin llibre esteu parlant? Aquí ningú no sap res.
Un llibre? Ens el podeu ensenyar?

El President ha dit...

És clar que saps de què parlo! L'altra dia, a la conferència cultural en vem parlar.
O potser dormies?

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

No n'heu de fer res de si dormia o no dormia!
I ja que ho pregunteu, us diré que no dormia.
Llegir i declamar no són el mateix! Capisco?

El President ha dit...

No us entenc.
Jo no declamo. I si a l'hora de la migdiana pujo a la trona per llegir és perquè m'ho heu demanat.

L'Emprenyat de Sant Hipòlit ha dit...

Declameu!

El President ha dit...

No declamo!