dijous, 8 de gener de 2015

Guilhem Rainol d'At. Laissat m'era de chantar



Aquest sirventès de Guilhem Rainol d'At és una mica confús. Diu, Martí de Riquer, que segurament reflecteix l'ambient del començament de la creuada contra els càtars. La lluita pel poder, guerra de religions... Però en tot cas hi ha una qüestió ben clara: la culpa de tot plegat la tenen els rics.

Laissat m’era de chantar,
mas per equivar los danz
qe prenia jois e chant,
m’er per eus pas a tornar.
E no·m chal s’entre·ls maritz
non es mon chanz achoillitz,
tan gen s’acord’ab los gais;
mas trob n’i trob de savais
abrigatz sotz bel parer,
quais qez ill cuion saber
de prez com vai ni don mou,
ez uns no tastec del brou.

No volia més cantar,
però per esquivar l’espant
que patien joia i cant,
ara ho tornaré a provar.
I tant fa si entre els neulits
el meu cant no és acollit,
si als alegres els complau.
Sempre hi ha més d’un babau,
amagats amb fals parer,
que  pretenen de saber,
la virtut, com va i es mou,
però mai no han tastat del brou.

Malvestat vei trop poiar
e prez decazer a panz,
e per colpa dels truanz
vei tot lo segle torbar,
qe·l bocs es al lop arditz
e l’austor sec la perdiz,
l’agnels garda e·l pastre país,
e·l muls cavalca son fais,
e vei lo frevol tener
e·l fort bruzar e cazer
e·l carre denan lo bou
e nadal sergent an nou.

Malvestat veig prest pujar
i virtut anar minvant,
i per culpa dels bergants
veig, el segle, trastornar;
el llop pel boc perseguit,
perdiu a l’astor fer envit,
que xai guarda i pastor peix,
i que el mul cavalca el feix;
veig el dèbil sostenir-se,
el fort caure i rendir-se,
el carro davant del bou,
i nadal seguint l’any nou.


Si·m qers ni·m vols demanar
don es traitz aquest semblanz:
dels rics, car per lor enganz
los vol Deus tant abaissar
qu’s frevols pobols, petitz,
armatz de sobrepelitz,
q’anc mais az enan no·s trais,
 lor tolon tors e palais,
e·s fan contr’els tan temer
qe contra lor fals poder
han bastit un segle nou,
e non son mas oitz o nou.

Si em volguessis demanar
de què venen fets semblants:
dels rics, car per llurs enganys
Déu els vol tant humiliar,
que un grupet espantadís,
armats de sobrepellís,
que mai no han estat gens braus,
prenen torres i palaus,
i els donen tant de temor
que contra llur fals fervor
han bastit un segle nou,
no són més de vuit o nou.

(trad. Salvador Giralt)


Cap comentari: