dijous, 25 de juny de 2015

Guilhem de Sant Leidier, el trobador del món oníric. Le plus iraz remaing d'altres chatius


Guillem de Sant Leidier és conegut sobretot per la cançó:
 "En Guillem de Saint Deslier, vostra semblanza
 mi digatz d'un soin leugier qu·m fo salvatge..."
que es basa en un somni que un desconegut li va interpretant.

Aquí tenim, però, un plany que té un argument ben curiós. El seu amic Badoc acaba de morir, i li retreu que havien quedat que el primer dels dos que morís parlaria a l'altre.
Guilhem ha vist en Badoc en somnis, però en Badoc no ha parlat.

(en Giralt ens diu que aquesta versió no el convenç gens. Les rimes en iu no li agraden, i en er encara menys. Està emprenyat i diu que la culpa és de l'original. Li ha demanat al Guillem de tenir un canvi d'impressions, una entrevista, i es veu que en Guillem li ha dit que sí, que sí. Es veuran aviat. Ens ha rectificat la primera versió més de cinc vegades!)

I
Lo plus iraz remaing d’altres chatius,
penrai  comjat  de joi e de chansos:
amics Badocs, bels compainhs amorós,
per vostra mort metrai a nonchaler
joi e solatz e alegrar e chan;
e can de vos dic ren mas en ploran,
tuta gens, cuit , m’o dei’a mal tener.

Més enutjat que qualsevol captiu,
prendré comiat de joia i de cançó:
amic Badoc, el meu bon companyó,
la vostra mort ha tornat en doler
joia, solaç, alegria i cant;
i si de vos dic res serà plorant,
tothom, si no, m'ho ha de fer saber.

II
Ai! Douz compaing, viaz vai vostre brius!
Eu remaing sai marritz e consirós,
teing me per sols ab autres compagnos.
Sabri’eu doncx, ses vos, solaz aver?
Non  ieu, per Crist, ans vos pliu, ses engan,
que, s’eu saubes per un li mort s’en van,
los vius laissera per vos a vesser.

Ai, dolç company, que ara sou a l'ombriu!
Resto  aquí dolgut i consirós,
i em tinc per sol entre els companys, sens vós.
Podria, doncs, sentir-me solacer?
No pas, per Crist, us ho dic sense engany;
si jo sabés els morts per on se’n van,
allí us vindria a veure ben lleuger.

III
Ja’m dizias, Badocs, quant eraz vius
quals que primers moris se d’ambedos
parles ab l’autr’. O ja tengr’eu a vos!
Cossi·us en poc morz ni alres tener
quar no·m sones quant vos vic en somjan?
Ja·us soner’eu! Er ai dit fallir gran:
Amix, ben sai vos no·n aves poder.

Dèieu, Badoc, quan encara éreu viu,
que el qui primer morís d’entre els dos
diria uns mots. Si fos al lloc de vós!
¿Perquè teniu la mort a poc valer,
no em vau dir res,  en veure’ns, somniant?
Jo hagués parlat! Ara estic desbarrant!:
Amic, be sé que us va faltar poder.

IV
Francx cavalers, pros e nominatius,
savis e fols, humils et orgoilos,
cars e metens, e creissens e ghastos,
-q’anc hom ves prez tant vil non tenc aver-
de cortes ja fos flors, al mieu semblan,
ricx de bos aibs, qu’anc nuls hom no·n ac tan;
greu seira mais hom del vostre valer.

Franc cavaller, pros i nominatiu,
savi i foll, humil i orgullós,
car i senzill, liberal, generós,
que envers vàlua menysprees el diner,
de cortesia flor -al meu semblant-,
ric en virtuts, cap home no ho fou tant,
mai no he vist ningú de més valer.


V
Bels Signier Dieus, reys gloriós e pius,
per te meszeis, mercejans, piatos,
 reys de mercè, al fort jorn perilhos
laissa nos ambs en paradís vezer:
mal o faran Sains Peir’e Sains Johan
si·l no meton lai on li angeil estan,
c’an tan cortes non tengron en poder.

Bell Senyor Déu, rei gloriós dels impius,
per tu mateix desprès i pietós,
rei de mercè, en el jorn perillós,
deixa’ns venir al paradís, a pler;
mal ho faran Sant Pere i Sant Joan
si ja no és on els àngels s’estan,
d’un tan cortès mai no han tingut poder.
(trad. Salvador Giralt)

Cap comentari: