divendres, 14 d’octubre de 2016

Oda al'Entrepà (la sopa-2)


En Giralt segueix infatigablement restaurant l'Oda a l'Entrepà,del Pollastret. Ha fet una segona versió del fragment de la sopa. Diu que s'ajusta més al que va ser el poema original. Aquí el teniu:

No nedava, al mar, el nero,
en els temps del dia zero,
perquè no hi havia mar.
No hi havia rius, ni canyes,
ni existien les muntanyes,
ni gripaus, ni talps, ni cabres
enfilades en els arbres!
Ningú no mirava enlaire
perquè no hi havia aire
entre nosaltres i el cel,
ni cap sol fent el mussol
sobre un fons de blau pastel.
És que no hi havia cel!
I en el món, que no era món
perquè encara no hi era,
els desastres desastrosos
no donaven mal de fel.
Què hi havia, doncs? La sopa!
El misteri de la sopa
—primordial, no pas barroca—,
borbollant en el calder!


I llavors va venir l’u,
no se’n recorda ningú!
I després de l’u, el dos, ai!,
i la pau va tocar el dos!
I més tard, a la de tres,
va arribar el que feia tres!,
i darrera tots els altres
en tropell, i tots nosaltres!:
l’existir, sí, l’existència
barrejada amb la consciència!
I segueix sense saber-se
el misteri de la sopa!

Hi ha hagut àpats a cabassos;
sobretaules, ressopons,
piscolabis amb beguda;
han rajat a bocaplena
les aixetes dels porrons!
Se n'han dites de molt grosses,
i també, de tant en tant,
més assossegadament,
s'ha parlat amb subtilesa,
i les clepses fatigades
han tret llargues conclusions...
Però segueix sense saber-se
el misteri de la sopa!


Quan entrava la sopera
fumejant, al menjador,
el vailet esgaripava
-com si fos un trobador
de la darrera volada-:
Tanta sopa, em supera!
I ha llençat sopa i sopera
per l’eixida del darrera,
daltabaix,
als bassals de la riera.
És la sopa desnonada,
rebutjada, viatgera!
Els parents del menjador,
perquè són sopers de mena
i no els plau patir la pena
d’entomar la cantilena
del vailet,
s’han alçat de les cadires,
i amb els plats i les culleres,
diu que van en processó
pels camins de la riera.
Però segueix sense saber-se
el misteri de la sopa!


I els insectes, a les cases,

han viscut de les picades...

Cap comentari: