Els de la Font del Vi a Banyoles

Benvolguts associats, la Companyia de la Font del Vi porta el seu espectacle Cantatataula a Banyoles el dia de Sant Joan cap al vespre.
Aquí us poso un enllaç, perquè en aquesta ocasió, a més a més de cantar "la cançó de la migdiada", el "tantes tasses", el "doctor fetge" i etcètera, resulta que el Grup Gastronòmic del Pla de l'Estany faran un sopar que pinta d'allò més bé (he sentit a parlar d'uns pastissets de mel llegendaris, i d'un conill amb mel de Crespià..., és clar que, ara que hi penso, el conill no entra en el menú: sopa de peix, amanida, pollastre de pagès, pastissets de mel...); i vi, és clar, acabat de sortir de la font, o sigui de la bota.
L'enllaç és aquest: http://www.octubredigital.com/aphonica/aphonica2009/default.htm
i encara un altre enllaç:
http://www.lafontdelvi.wordpress.com/

Amigues i amics, que tingueu una bona dormida!

Aquí els teniu

A vegades una imatge val més que dues paraules.
Aquí els teniu: Alexandre de Macedònia i Bucèfal, el nostre advocat.

UN MISSATGE IMPERIAL

El President no es desperta, i jo segueixo amb en Franz: "A tu, a un particular, a un deplorable súbdit, a una diminuta ombra fugida davant el sol imperial vers la més remota llunyania, a tu tot just és que Alexandre de Macedònia, ha tramès un missatge des del llit on agonitza". Diu unes coses, en Franz! El que no sé és com ho sap... I per què el rei em deu haver triat a mi? Però el que això demostra és que a l'hora de la veritat, un ase és més fiable que un cavall, i no cal dir-ho, que una persona.

Una altra confidència d'en Franz

Escolteu, el President segueix adormit. Una nova confidència d'en Franz: "En general tota l'oficina aprova l'admissió de Bucèfal. Tothom es diu, amb seny admirable, que Bucèfal es troba en una situació difícil enmig de l'actual ordenació social i que per això, com també per la seva significació dins la història de la humanitat, es fa mereixedor de tota complaent deferència".
Jo si us he de ser sincer, en Bucèfal el trobo d'allò més normal, amb l'encarcarament propi dels advocats..., però ben normal i corrent. En canvi en Franz... Ja he dit que ens hem fet molt amics... però, veieu com parla? A vegades quan l'escolto em dóna la impressió que estic llegint un llibre.

El Dr. Bucèfal

Bonvolgudes i benvolguts conciutadans de l'Univers, sóc l'Aparici, aprofito ara que dorm el President i com que em se la contrasenya del seu escriptori, per dir-vos quatre coses: M'he fet amic d'en Franz, congeniem, això que els dos som uns marginats ens uneix, i passem moltes estones junts. Escolteu quina notícia m'ha dit aquesta tarda: "Tenim un nou advocat, el Dr. Bucèfal. En el seu aspecte extern recorda ben poc el temps en què era encara el corser d'Alexandre de Macedònia. Qui n'està, però, al corrent, dels detalls, nota certament alguna cosa". Interessant, oi?

VIURE A POC A POC

Reconec que els Amics de la Migdiada no formem un col·lectiu gaire ben informat, però això té els seus avantatges. No parem de rebre notícies engrescadores que desconeixiem. Es veu que hi ha un moviment del qual podreu trobar informació a www.slowfood.es/ que bàsicament son contraris a la vida ràpida i al usar i tirar...; molt interessant! Aquests també son dels nostres!

Aquí teniu l'enllaç per saber més coses de la Companyia de la Font del Vi i del seu tiberi cantat: CANTATATAULA

http://www.lafontdelvi.wordpress.com/

CANTATATAULA

Amics i amigues de la migdiada, bones notícies! He sabut que la Companyia de la Font del Vi, el 31 de maig, presenta un espectacle a Olot que es diu: CANTATATAULA. És un tiberi cantat, vull dir que la gent menja i beu, això barrejat amb unes músiques i unes lletres que fan que el menjar, en els plats, saltironegi; i de retruc, el cor, en el pit, també fa uns bonics saltirons. L'altre dia els vaig escoltar mentre assajaven, i en beure i tastar, i fins i tot cantar amb ells, em vaig dir: aquests son dels nostres! I sabeu el més bo? Acaben l'espectacle amb la Cançó de la Migdiada!
Escolteu què diuen:

Ha tornat la Primavera!
Era un pàl·lid xampinyó
en una espluga
en el cor de les Alberes;
n'ha sortit un menairó
i ja belluga!
(què s'ha de dir què s'ha de fer
què s'ha de dir què s'ha de fer...)

No és la meva intenció d'anar publicant fotografies dels nostres associats, però en Licor i en Polo han insistit que publiqui una fotografia de l'Aparici, perquè els hi ha semblat que estava patint un atac de gelosia; es veu que els ases ho son molt de gelosos. En fi, per la pau de la família, aquí ve aquesta on podeu admirar les seves habilitats amb el teclat.

Animals dormidors, uniu-vos!

Com ja sabeu l'Associació dels Amics de la Migdiada promou la fraternitat universal entre tots els éssers dormidors d'aquest planeta, i és per aquest motiu que en els nostres locals tenen cabuda tota mena d'animals.

Aquí teniu una bonica fotografia dels darrers socis que s'han afiliat a la nostra associació: el Licor i el Polo a la sala de lectura.