dissabte, 8 de novembre de 2008

Unes paraules del president

Amics, ara que la feina és acabada, entre dormida i dormida, tinguem un agradable canvi d'impressions.

6 comentaris:

El President ha dit...

Per cert, tinc una certa set...; estava pensant que potser ja és hora d'obrir la bota de l'associació i brindar per tot plegat!

Anònim ha dit...

Felicitats Salvador!, ara sí que ja ets el flamant guanyador del premi Punyal de Vic!, un premi que va ser molt renyit...
A veure si organitzem una bona migdiada o alguna altra tertúlia literària els amics de tota aquesta martingala.
Una abraçada!

LLETRAFERIDA

El President ha dit...

Benvolguda Lletraferida, aquest en Giralt no es deixa veure gaire, m'han dit que fins i tot viu retirat en una cova com un eremita...; sí, practica unes dormides molt llargues, i sobretot ara, després de la feina del premi, tant competir amb ell mateix es veu que l'ha deixat baldat. Però d'altra banda, la medalla que ha guanyat, no és poca cosa...; m'hi jugaria un bon punyal que la té molt ben guardada. Lletraferida, sé d'algú que el coneix i li farà arribar les teves felicitacions.

Anònim ha dit...

Això és un premi! Que n´aprenguin!

Per recuperar-me de la trobada literària he necessitat no una migdiada, sinó una setmana plena de migdiades.
Que pesats amb l´Ambròs!
L´únic que els deia era que si el ruc fos del Pla de l´Estany, mengen poc i treballen molt.

Bona lectura del Romanço de l´Ambròs i del seu tros.
Presidenta del jurat

Anònim ha dit...

Senyoreta, dispensi, no se què vol dir exactament amb això dels rucs del Pla de L'Estany, potser no esteu del tot ben informada.
A Vilademuls, per posar un exemple i sense anar més lluny, els rucs han estat nomenats fills predilectes. A Sant Marçal de Quarantella tenen el seu espai públic autogestionat. I a Ordis hi ha un pessebre de rucs amb una estrella Michelin. Però, es clar, tota la estadística la heu de prendre de Banyoles. Doncs hi ha quelcom més que Banyoles, al Plà de l´Estany!
I és que, caram, sembla que a Catalunya hi ha la mania de no veure sinó les ciutats i les capitals de comarca, mania que al meu parer ve de la gent de Barcelona que en resulten els més beneficiats d'aquesta perversa comptabilitat. I sembla mentida que a una comarca tan característica com Osona prengueu aquests tics.
Senyora presidenta, el dia que volgueu Wendy Lu us convida a una passejada per aquests veïnats tan encisadors com desconeguts, perquè comproveu de cos present com viuen els rucs comarca mes petita de Catalunya.

El President ha dit...

Dames i cavallers, després de llegir el llibre, jo juraria que el nostre Aparici és un burro ben català, que tenen fama de ser els més treballadors del món (els tenien fins i tot a l'exèrcit dels Estats Units d'Amèrica!). I segons com es miri, la fama va en contra seu...