dimarts, 17 de febrer de 2009

Badalls i més badalls

L'altre dia, entre badall i badall, em preguntava perquè el badall està mal vist socialment.
Quan badalles en una reunió, la gent et mira de reüll; si badalles en un espectacle, també. Si algú t'està parlant i et poses a badallar, el qui parla es desconcerta, afluixa... I em sembla que he descobert el motiu: el badall s'encomana.
Però sabieu que un badall també pot ser un signe d'amor?

4 comentaris:

Rita ha dit...

Uaaaaaaaaaaa! Un badall d'amor! És l'hòstia de bonic!

Aparici ha dit...

Jo sempre badallo d'amooooor! D'amor a la clapància! Io! Io! Io!

El President ha dit...

Això de badallar d'amor ve de molt antic. Ja ho deia el trobador Arnaut Daniel:
mil vetz lo jorn en badaill e'm n'estendi
per la bella que totas autras sobra
tant cant val mais fis gaugz q'ira ni rampa.

Anònim ha dit...

No estem sols! mireu: http://robelfu.blogspot.com/2007/12/el-plaer-de-badallar.html

"A tots els fanatics de les bones maneres, si és que n'hi han: badallar produeix un benestar comparat a aquell del plaer eròtic.

Per mi personalment són un plaer, per a molta gent són una tortura.

Fa poc vaig llegir que a EUA han comercialitzat un antidepressiu que pot causar orgasmes espontanis al badallar. Es diu Anafril, hi ha gent que es fa pis quan es riu, o que plora a l'esternudar, però mai havía sentit parlar de la possibilitat de comparar l'orgasme amb el badall. A mi, si voleu que os digui la veritat, tenir un orgasme mentre es badalla em sembla una passada , així que donaria qualsevol cosa per provar una o dues partilletas. Soc passional i tendeixo a badallar moltisim, com si em jugués en això la vida, però ara m'agradaria tornar-me una badallaire combulsiva i res com el Anafril per a cosegui-ho, així que no deixeu de fer-me arribar una pastilleta si la aconseguiu. Moltes gràcies. "