dissabte, 21 de febrer de 2009

Lo badall no ment

No sé exactament per quin motiu l'altre dia es van apagar els llums en aquest bloc i vam quedar a les fosques fins avui. "Aprofiteu, dormiu una llarga migdiada!", us deia jo des dels locals de l'associació, però no se si m'heu pogut sentir.
Ara que ja ens hi tornem a veure, m'agradaria continuar amb el tema badallaire. Mireu què he sentit quan donava un tomb per Manresa:
"Lo badall no ment: son, gana, o enamorament"

26 comentaris:

El President ha dit...

Llum o no llum?, aquesta és la qüestió. Llum o no llum?, per a dormir, s'entén.

Aparici ha dit...

Senyor president, no ho entenc. Que no tenim unes bones parpelles per tal de retirar-nos quan volem cap a les nostres cambres de repòs?

Rita ha dit...

En el cor de les tenebres brillen els llampecs!

El President ha dit...

Aparici, de tots és sabut que tens unes bones orelles, però això de les parpelles, quina novetat!; en el meu cas jo les tinc ben primes, gairebé com aquells alabastres del romànic, i per això busco l'ajuda dels interruptors. I donava per suposat que tothom..., el que em porta a pensar que hi ha diferents mens de pells... La Rita, sense anar més lluny, diu que veu llampecs! Sí, hi ha moltes menes de pells, no en tinc cap dubte!

Turmeda ha dit...

Jo ho veig tot ben negre, ben negre!

Aparici ha dit...

Jo també però amb algunes pampallugues de tant en tant.

Rita ha dit...

I jo també tot ben negre, però a vegades hi ha dimonis i altres vegades àngels! I de tant en tant també hi ha formigues voladores! Em sembla que son els ulls de la imaginació.

El Doctor ha dit...

Saludo la concurrència.
En relació a totes aquestes al·lucinacions i fenòmens paranormals que veig que patiu, us voldria informar que entren dintre dels paràmetres d'allò que en diem normalitat. Repeteixo, no passeu ànsia, son normals. De totes maneres, si la cosa va a més us recordo que podeu passar per la meva consulta.
Apa, bona nit, a descansar una estona i que somnieu coses ben boniques!

Anònim ha dit...

Hola,
Amics de Migdiada, m´agradaria fer-vos saber que dimecres 4 a 2/4 de 9 del vespre es fa un club de lectura de poesia, aquest mes ens honora la presència del poeta santcorquenc PEP ROSANES-CREUS.
Es llegiran i comentaran poemes del seu llibre L´ILLA DEL TRESOR.
Imma

El President ha dit...

Hola anònima Imma. Ah, molt interessant això de l'Illa del Tresor, a la Tralla, oi?, em sembla que ens hi trobarem. Però em pregunto si en Pep Rosanes estaria gaire d'acord amb tu amb això que dius que és santcorquenc, perquè tinc entès que Santa Maria de Corcó i l'Esquirol, tot i que son a tocar l'un de l'altre, no son ben bé el mateix poble. I d'altra banda, em sembla que ell és de Manlleu...

Anònim ha dit...

Preguntes adreçades a la concurrència:

-com n´hem de dir del habitants de Sta. Maria de Corcó?

-amb tantes disquisicions, qui s´ha llegit El cor de les tenebres?

Imma

Anònim ha dit...

Jo, jo he llegit El Cor de les Tenebres, senyora Imma.
tot i que en aquesta ocasió, no parlàvem de la Illa del Tresor?

Anònim ha dit...

Hola Amics de la Migdiada,
pels que no vàreu assistir al club de lectura del nostre amic Pep Rosanes us hem de dir que va anar molt bé, amb alguna anècdota que ja us explicarem en el moment oportú.
L´Illa del tresor, un bon llibre per després de la migdiada

Imma

Aparici ha dit...

Sí, perquè hi ha tres menes de llibres, els d'abans i els de després de la migdiada, en el nostre cas les dues illes del tresor, com un entrepà, però també hi ha els llibres del mig, el tall com si diguéssim, els que s'utilitzen durant la migdiada.

Turmeda ha dit...

Aparici, tu que ronques com un ase, em podries dir quina mena de llibres son els que s'utilitzen durant la migdiada?

El President ha dit...

Benvolgur Aparici, em sembla que m'he tornat a quedar a les fosques!

Aparici ha dit...

Io! Io! Io!

Aparici ha dit...

Però és que ningú no s'ha menjat mai cap llibre?

Anònim ha dit...

Mira, tinc una amiga que col.lecciona llibres de pintura.
El seu company va portar un gos a casa, estava en fase d´adaptació i se´ls va menjar 2 llibres. Estaven per tornar-lo a la gossera, però s´hi van repensar, tot i el disgust...

Anònim ha dit...

On heu anat a parar? qui ha dit que cal menjar llibres? Quan vaig començar les classes de métode Alexander que serveix per caminar, per cantar i per anar dreta per la vida, l'Elena Castelar em va posar els llistins de telèfon de l'any 1998 a la nuca i va anar bé. Perquè dormís més feliç, més cómoda. Nou anys més tard ens vam trobar a la inauguració d'un artista local, l'Elena Castelar i jo. Feia un segle que haviem deixat les classes. Ella va dir: per això serveixen els llistins de telèfons,es dorm d'allò més bé amb un llistí a la nuca, de coixí. és el millor llibre per una migdiada. Jo li vaig dir, com podré saber quin llibre seria bó per fer métode Alexander sense pagar-te les cinc mil peles que em cobres per sessió? ella va dir, posa't un llibre a la nuca i si sura, és que és bo. Passa de mi i gasta't les cincmil en psicoanalista. No ho recomano, la solució només va ser bona per a mi. Per a Immes, Aparicis, Rites, Presidents , Metges i Anònims seria un puto desastre. Espero que aquesta nota no us sembli masclista, ni politicament incorrecta.Ho espero però si no cola, no cola, que voleu. És aclaparadorament sincera, i qui no ho copsi és un babau.
apa, a veure si el president ens posa uns altres deures més variats i deixem d'escriure bajanades de comentari d'aquesta gran notícia.
gudbai a tothom, boranit, a veure si comença el cap de setmana d'un avegada.
Avui he llegit una cosa molt graciosa referida al dilluns, al nefast dilluns. deia que amb la tristesa del dilluns es passava del "yes weekend" al "no, we can't" en cosa de dues o tres hores. genial, oi?

Turmeda ha dit...

Un llibre que sura...; això em recorda el cas de la famosíssima catifa d'Aladí!

Anònim ha dit...

Aparici, un bocinet de la Disputa de l'Ase per a tu. De part de la Laia Noguera...

"Ajagut com estava entre la molsa,
em va venir una soneta tan dolça
que em vaig quedar de sobte ben fregit,
amb un fil de bavalla sobre el pit.
Entre somnis vaig veure que el boscatge
es tornava borrós, com un miratge,
i apareixen animals d’arreu
més dels que mai heu vist o imagineu.
Vaig veure-hi elefants tromputs, pelats,
zebres zebrades i tigres tigrats,
cigales, lleopards, escarabats,
girafes i formigues, ratpenats,
cabres, cabretes i cabrons cornuts,
llebres saltaires, conills orelluts,
mules tossudes i bous bonyeguts,
serps llargarudes i garrins ventruts.
Vaig veure-hi dromedaris, esquirols,
capsigranys, gamarussos i mussols,
orangutans i micos i mandrils,
llangardaixos, varans i cocodrils,
eriçons, escorpins, pugons, felins,
falcons, pollins, escurçons i mastins."

Turmeda ha dit...

Ans null animal no hi fallia,
que caminés o portés ales:
vespes, abelles i cigales,
verms, moscards, mosques e formigues,
nadelles, xinxes, puces vives,
llimacs,aranyes, escarbats,
llémenes, polls. Tots ajustats
en un aplec gint raonaven,
menys los peixons, qui en mar nadaven.

Ah, quina gran disputa! I quin enginy el del nostre Aparici! Ha passat molt de temps, però encara me'n recordo, i tant que me'n recordo!, i només em sap greu que els peixons no...

Anònim ha dit...

Hola,
per posar una mica d´ordre entre tant animal i tant llibre, us voldria fer saber que avui 12 de març a les 8 del vespre
Presentació L´ILA DEL TRESOR de Pep Rosanes
A la llibreria La Tralla

Hi sou tots convidats

Anònim ha dit...

Moltes gràcies, Imma. M'ha estat impossible venir, però segur que hi ha una altra vegada.

Anònim ha dit...

Wendy Lu, ja som dues. Esperem que algú ens faci quatre ratlles de l´acte d´ahir.
Fins aviat amics de la migdiada
Imma