dilluns, 21 de desembre del 2009

POEMA DE NADAL

Aquest bloc ja comença a fer olor d'infermeria, em sembla que hauriem de passar a un altre tema i deixar que les malalties segueixin el seu curs.
Arriba Nadal! Vacances, vacances pagades per als qui en tenen!
Aquí teniu un interessant poema de Nadal del poeta del Punyal de Vic. Ara que fa pocs dies l'Aparici parlava dels assimilats, aquí en teniu una bonica mostra.

Sóc l'Home Llop. M'agrada mossegar;
clavar els ullals allà on la carn és tendra
i ben poc a poquet xarrupejar,
amb lents xarrups, el roig refresc.
I m'agrada, també, seguir la crida blanca
de la nocturna Lluna (com adoro la Lluna!;
me la imagino, amb bata, sortint del mar de plata),
llavors que em faig del tot un animal
pelut i cuallarg com un dimoni,
i em brilla al fons dels ulls la llum de l'antimoni.
(Penjades als seus caus, les taciturnes aus
em miren amb respecte, tal deu ser el meu aspecte!).
I com aquell qui posa guindes a un pastís,
em torno udoladís.
I allà on vull faig un pis.
Em deixo endur, llavors, pel vici d'ensumar
que em porta a seguir el rastre d'alguna bocinada;
i em dono pressa, corro, m'aparto de les grutes
i, per esquerpes rutes, arribo, sóc la pesta!,
fins als carrers poblats on sempre estan de festa.
Entro al pis trenta sis d'un luxós gratacels,
o bé faig cap al bar de l'àtic d'un hotel,
pujant, naturalment, per la façana.
L'enginy em posa a prova la ciutat:
m'enfilo als edificis com un gat.
Si no fos que la llengua em delata
(vermella, vermellota,
de bava regalima fins les potes),
algú que ho veiés,
en veure tan estranya agilitat,
diria admirat: “mireu, és l'home gat!”
“Que ja és hora i tinc set!”, em dic i repeteixo
quan sembla que decaic i defalleixo,
penjat d'una cornisa estreta que m'escup
de la paret d'estuc.
I llavors, oh delit!, quan la finestra s'obra,
és hora de posar els ullals a l'obra.

Ara, però, som Nadal, i el bé guanya el mal.
Són uns dies de pausa i merescut repòs.
Torno a casa, al corral, i em comporto com cal,
que uns dies de fer el bé, tampoc no fan tan mal.
Faig el que fa tothom: somric i felicito,
i passejo, badoc, entre la gent badoca.
I quan arriba el vespre admiro les llumetes:
s'encenen i s'apaguen com diminuts planetes.
I compro, i vaig al super,
i miro per la tele en Superman,
i em vaig entretenint amb els anuncis
que trobo que milloren amb els anys.
I el dia del gran àpat, escolto que diu l'avi:
"Ei, Llop, ja fas bondat?"
I somric, i faig sí amb el cap amunt i avall
(cada any és el mateix, em tracta com canalla.
Per què deu ser? Què falla?).
I recito amb encert, quan ve la sobretaula,
perquè tots m'ho demanen.
Tornar a veure els parents, em resulta plaent.
Nadal és un oasi; no és l'Edèn, però quasi.
I no descarto pas que amb els anys, poc a poc,
em transformi un poc; vull dir que em modifiqui,
que em torni casolà, d'un tarannà més pla;
¿veieu com aquests dies la carn la menjo cuita,
i m'abstinc de les cuites? Hi rumio. Medito.
Però quan la Lluna ens entra a dintre el menjador,
aquí, en els ullals, hi sento una coïssor...

9 comentaris:

El Punyal de Vic ha dit...

President, li agraeixo la publicació d'aquest escrit. I per cert, com es troba en Llop? Li voldria desitjar un bon Nadal. M'han dit que sol passar les tardes a la sala de jocs de l'Associació. Un dia d'aquests passo i en veiem!

Sibil·la Verdaguer i Folgueroles ha dit...

Bon Nadal senyor Punyal! m'he alegrat de trobar-lo per aquí, perquè feia temps que no sabíem res de vosté...s'acaba l'any i encara no s'han publicat les bases de la segona edició del premi, d'aquest excels premi que tant ens il·lusiona i que porta el vostre nom. Per quan la segona edició? tinc un recullet d'estances i gloses curtes que espero arribar a presentar algun dia a aquest premi, el llorer més preuat dels poetes d'Osona...

Franz ha dit...

Com és que no arriba el lot de Jamones el Pozo?

Juan Pedro Florido, El Pozo SA ha dit...

Los jamones salieron de nuestras instalaciones de Alhama hace ya días. Tenga paciencia señor Franz, tanto más cuanto que no es Vd. el destinatario del preciado envío.
Y a propósito, como está nuestro enfermo? va restableciéndose? le ha tocado la lotería? llegará en buen estado a los fastos navideños? así se lo desea el Personal de esta pume, digo pime.
a sus pies, don Franz, y aprovecho para desearle felices fiestas.

Anònim ha dit...

Senyor president, aquest poema de del Llop el va publicar l'any passat!
No és per molestar, però diuen que en la varietat està el gust!

Franz ha dit...

Si els pernils van sortir de Múrcia fa dies i no han arribat, és que es troben pel camí. Eh, els de correus!, podrieu donar-vos una mica de pressa?
L'Aparici amb aquests dies ensopits està molt depre i li aniria molt bé de rebre un obsequi.

El President ha dit...

L'any passat, eh? He he! Amics meus, la vida és un somni...

Anònim ha dit...

Ja que es un sommni, dons somiem no?

François ha dit...

Somniar o no somniar?
O encara millor, Rioja o Priorat? Aquesta és la qüestió!