dissabte, 17 d’abril de 2010

el cant de la cohort crestada atronava les treves de la nit

L'altre dia discutiem sobre les diferentes hores de la nit i no ens posavem d'acord. En aquest passatge que ara llegireu, extret de l'Ase d'Or, el protagonista que es diu Telífron, per mil sestercis, es presta a vetllar un difunt amb la condició que si alguna bruixa, de nit, s'emporta alguna part del mort (a Tesàlia on se situa la narració això era molt corrent), aquesta part sostreta li haurà de ser restituida d'ell mateix. I d'aquesta manera va transcòrrer la seva vetlla:

Així, romàs tot sol per fer companyia al cadàver, després d'haver-me fregat els ulls i haver-los aguerrit per a la vetlla, em distreia cantussejant; i vet aquí el crepuscle i la nit feta, i l'alta nit, i després l'hora del més profund repòs, i finalment la nit funesta. Quan més gran era la meva basarda, de sobte entra una mostela, que resta aturada davant meu i fixa en mi un esguard entravessat; talment, que l'excessiva familiaritat d'aquella bestiola, acabà de torbar el meu ànim. Finalment li parlo d'aquesta guisa: "¿Te'n vols anar, bèstia immunda, a encauar-te amb els ratolins, els teus semblants, abans no et faci sentir ara mateix la meva força? ¿Te'n vols anar?"
Gira l'esquena i ben tost desapareix del cubícul. No passà gaire estona que un son pregon de cop i volta em submergí al fons de l'avenc; de tal manera que ni el mateix déu de Delfos hauria pogut distingir fàcilment, de nosaltres dos que jèiem, qui era més mort. Així, inànime i freturant per a mi un altre vetllador, era com si no hi fos.
Tot seguit el cant de la cohort crestada atronava les treves de la nit...
(versió de Marçal Olivar)

5 comentaris:

Anònim ha dit...

Aquests qui són, els punkis?

El LLetraferit de Manlleu ha dit...

Aquesta divisió em sembla molt interessant. O sigui:
-el crepuscle
-la nit feta
-l'alta nit
-l'hora del més profund repòs
-la nit funesta
-l'hora de la cohort crestada
Però entre la nit funesta i l'hora de la cohort crestada, em sembla que en falta una, i també la nit funesta, em sembla que ve abans de l'hora del més profund repòs.
És una opinió.

Pernilet d'Aglà ha dit...

I la intempesta nox? On la posariem?

El Rellotger ha dit...

Què et sembla entre el ressopó i el gallicinium? Ah, ah, ah!

Licor i Polo ha dit...

Nosaltres sabem d'una altra hora "Organus felis hora", en diem, que vol dir l'hora de l'orgue de gats. És l'hora de les bruixes, cap a mitjanit, i hi tenim un rol musical notable, relacionat amb la nostra insaciable cupiditat.