dilluns, 3 de gener de 2011

La Tia Carme, de Guerau de Liost

En Guerau de Liost és un gran poeta que va escriure un llibre: Somnis, que la nostra associació considera un dels més important de la poesia catalana contemporània (i també de l'extemporània). Però no és d'aquest llibre que ara vull parlar, sinó d'un poema seu molt adequat en aquests dies de ressaques i recuperacions. Parla del coixí, i aquest és un tema que no recordo que mai haguem tractat. El coixí..., és un tema que dóna per molt, en seguirem parlant, però de moment escolteu:

Coixinet de cretona, amb quadrats en maduixa
i una floreta verda al mig de cadascú,
apte, si tinc migranya o se m'adorm la cuixa
o em cal passar tres dies en dejú.

Ta vegetal blanesa m'adorm com una falda:
el caparró s'hi posa confiat.
Amb una olor d'herbetes que no escalda,
em crida a flor d'orella ta casta netedat.

Cada petit de casa ve un dia que t'estrena.
Si me n'exclamo no et troben enlloc.
Val més que et deixi, car l'instint que et mena
farà que aviat tornis, si no em moc.

Coixinet, coixinet, no vull estar-me
d'esmentar la velleta que amb ulleres et féu,
la velleta que es diu Tia Carme
i que de fer-te servir li sap greu.

Era fadrina, i endreçada i neta.
L'horrible mort l'estirà d'una mà.
Amb la mà lliure donà l'animeta
a l'àngel del capçal i no se li tacà.

Però, son cos anyívol,
impropi esdevenia de la foscor del clot.
Tornat mata d'espígol,
s'alliberà en perfum, ja que servar no pot.

Ara torna a ser neta la vida dels terrossos;
ara el cos enterrat torna a ser net.
Com un esquei fulguren els seus ossos
i l'animeta pot mirar-se l'esquelet.

5 comentaris:

François ha dit...

Sí que és un tema important aquest del coixí, sí. Jo, a vegades, quan em conviden a dinar, porto el coixí per fer la migdiada. Un ha de ser previsor...

Rita ha dit...

Aquest poema, no és una mica tètric?

Pep Dues Migdiades ha dit...

Sí, s'ha de ser previsor, perquè si no després ho pots lamentar molt. Algun dia us explicaré un cas que em va passar... Per evitar problemes, de coixins en porto sempre dos.

El Rellotger ha dit...

És bo dormir, és molt bo. Cregueu-me, les persones que dormen no fan mal a ningú. Angelets, dormiu...

Franz ha dit...

Sí que és tètric, sí. Parla de la son aeterna...