dimarts, 11 de gener de 2011

Tornarem a fumar encara que ens costi

He sentit a dir, en repetides ocasions, que els de la Migdiada vivim d'esquena a les eventualitats del dia a dia; però jo afirmo que això no és del tot cert, i fins i tot que és fals. Ara voldria afegir alguna cosa al que s'està dient últimament sobre el tabac, el tema aquest que crema al carrer, als bars, als restaurants, i encén opinions tan arravatades.
Això de les prohibicions ve de lluny. Hi ha gent, pobrets, que no hi poden fer res, són així; se senten impel·lits a fer la vida impossible als que viuen, s'imaginen que són salvadors d'ànimes. Són persones malaltes, i per desgràcia dels nostres temps, sembla que cada vegada n'hi ha més. I, a sobre, últimament fan pinya. O sigui, no els molesta el fum, els molesta que els demés fumin. No ho suporten, els fa ràbia. Mireu sinó perquè martiritzen els fumadors amb aquesta mena d'esqueles en els paquets, i el que diu la nova llei sobre un perímetre de seguretat entorn dels hospitals i les escoles..., però no val la pena, no voldria entrar en la casuística d'aquesta llei absurda que ens ha caigut a sobre.
En Jaume Arnella, el darrer romancer de Catalunya, va escriure fa temps una cançó que es troba en el seu disc Les cançons del Pont de les Formigues, on es queixa d'aquesta persecució contra els fumadors. És molt actual. Actualíssima.

CARTA AL QUIM

Una mica de respir pels fumadors. No es pot matar tot el que és gras.

Començo, Quim, dient-te: Hola, hola;
què tal, com vas, permet-me preguntar;
què tal la feina i la parentela,
les reunions i etcètera, com va?

Però de debò, el que més m'interessa
el que em preocupa més, amic, de llarg,
és que em responguis i em treguis de dubtes;
t'has decidit?, què has fet amb el tabac?

Si tu has complert i has fet tal com pensaves
jo et seguiré, i no sols per orgull;
que estic d'acord, tal com ho plantejaves;
ja n'hi ha prou que se'ns pixin a l'ull.

Tornarem a fumar encara que ens costi
tornarem a fumar, contra corrent.
tornarem a fumar a la descarada
que ho farem tot per viure lliurament.

És indignant tota aquesta campanya
que, diuen ells, sols és contra el tabac;
però que, en el fons, fins el cervell se'ns mengen,
no deixen lloc ni per la llibertat.

Què s'han cregut, puretes de la merda,
volen semblar que són immaculats;
vés a saber si molts dels que ens prediquen
no han xupat mai d'algun fons reservat.

Tornarem a fumar encara que ens costi...

Prou que em sap greu, ja fa anys que vaig deixar-ho
i ara estic bé, no tusso pels matins;
però hi tornarem sols per deixar constància
que no volem que ens manin els cretins.

Si fumo ara, enlloc dels vuitanta
pot ser que mori als setanta-vuit
però hauré viscut com ho fan les persones,
que viure és molt més que la salut.

Tornarem a fumar, encara que ens costi...

Quan m'ho vas dir em vaig fer un fart de riure,
no em negaràs que el teu plantejament
és contundent, però és minoritari
perquè no és molt corrent, ei de moment.

Acabo ja d'escriure aquesta carta
i et dic adéu, apreciat amic Quim:
sempre endavant, la lluita ens agermana
sempre endavant, encara que tossim.

Tornarem a fumar, encara que ens costi...

6 comentaris:

Rita ha dit...

No és veritat! El tabac és molt dolent, i si us prohibeixen fumar ho fant pel vostre bé. El que no entenc és perquè no el prohibeixen del tot!

Wendy Lu ha dit...

Doncs jo, que ho havia deixat, estic a punt de tornar-hi, amb aquest Arnella tan seductor del mocadoret al coll.
I no s'escriu prohibeixen, senyoreta, s'escriu prohibieixen.
Ara d'amagat i per anar conspirant esnifarem rapé a tots els restaurants, ja m'han regalat una bona llauna.

Franz ha dit...

El rapé! El rapé no l'han prohibiit pas, no? I això on es troba?
Aquesta nit he somiat que em perseguia un inspector.

El Rellotger ha dit...

Ara que vaig pel tercer caliquenyo, començo a veure les coses clares.

Anònim ha dit...

Bon dia i bona hora! Sóc un home gran, centenari gairebé, que feia de professor d'un institut de batxillerat, i sóc de l'opinió que la perdua d'autoritat a les aules va començar quan van prohibir que els professors fumessim. Encara n'estic ressentit. Va ser molt humiliant. el mateix que si en una funció al teatre prohibissin els decorats. Lamentable.

Franz ha dit...

Aquesta nit passada he tornat a tenir el somni de l'inspector.
Jo corria a la càmara lenta i ell quasi m'atrapa. Sort que m'he despertat a temps.
Per què em deu perseguir?