dimarts, 3 d’abril de 2012


El qui fou utlíssim per a la vida, el fabulista Isop, era, per la fortuna, esclau, pel llinatge, frigi de Frígia; brut d'aspecte inútil per al servei, panxut, cap-gros, camús, geperut, negre, baldat, camatort, curt de braços, guenyo, morrut, una ruïna evident; a més d'això, tenia un defecte més gran que la seva lletjor: la manca de veu; també era desdentat i no podia parlar.