dijous, 21 de juny de 2012

L'estornell de Marcabrú


Coneixeu els estornells? Els conec perquè els agrada el raïm madur, i cada estiu els trobo a la meva parra atipant-se. Però Marcabrú va aconseguir el que mai ningú no havia aconseguit abans, i segurament després d'ell tampoc, que li fes de missatger i trametés els seus pensaments a la seva aimia. Va inventar el trobar clus, és el primer de parlar en clus, i redéu com l'he patit aquesta mania!
L'estornell escolta atentament i intenta de retenir el missatge:


Estornell, cueill ta volada:
deman, ab la matinada,
iras m'en un'encontrada,
on cugei aver amia;
trobaràs
e veiras,
per que vas
comtar l'as;
e'ill diras
en eis pas
per qu'es trasalhia.

Estornell, prendràs volada:
demà, amb la matinada,
aniràs per la contrada,
fins on penso tinc l'aimia;
trobaràs
i veuràs,
perquè hi vas
contaràs;
li diràs
curt i ras
que es capté amb falsia.

No sai s'aissi's fo fadada
que no m'am e si'amada;
c'ab una sola vegada
fora grans la matinia,
si'll plagues
ni volgues
qu'o fezes;
per un mes
n'agra tres,
aqui es
de sa companyia.

No sé si va ser fadada,
que no ama i és amada;
per una sola vegada
un gran premi obtindria,
li plagués
i volgués
que ho fes;
un de més
en val tres,
a qui és
de sa companyia.

Ai! com es encabalada
la falza razos daurada:
Denan totas vai triada”!
Va! ben es fols qui s'i fia;
de sos datz
c'a plombatz
vos gardatz,
qu'enganatz
n'a assatz
so sapchatz,
e mes en la via.

Ai! com és encimbellada
la falsa raó daurada:
“Davant totes va triada”!
Va! ben foll és qui se'n fia;
si els daus bat
són plombats,
mal ginyats,
n'ha enganyat
un plegat,
despatxats
van seguint la via

Per semblant es veziada,
plus que veilla volps cassada;
l'autrier mi fetz far la bada
tota nueg entruesc'al dia.
Sos talans
es volans
ab enguans;
mas us chans
fa'n enfans
castians
de lor felonia.

Semblantment, és ensenyada
com una guilla encalçada;
va deixar-me a l'estacada
tota la nit fins el dia.
El talant
és canviant
amb enganys;
mes un cant
va un infant
adreçant
de traïdoria.

Selui fadet gentils fada
a cui fo s'amors donada;
no fo tals crestianada
de sai lo pairon Elia;
vol'e vai
tot dreit lai,
e'l retrai
qu'ieu morrai
si no sai
consi jai
nuda o vestia.

Va fadar-lo gentil fada,
qui el seu amor donava;
no hi ha hagut cristiana nada
semblant des del pare Elias;
vola i ves
allà on és,
t'escoltés:
moriré,
si no sé
com jagué,
nua o vestida.

Sa beutatz fon ab leis nada
ses fum de creis ni d'erbada;
de mil amics es cazada
e de mil senhors amia.
Marcabrus
ditz que l'us
non es clus;
bad e mus
qui'll vol puls;
c'a raus
part de la frairia.

La beutat li fou donada
sense fum de cols ni herbada;
de mil amics encalçada
i de mil senyors aimia.
Marcabrús
diu que l'us
no és clus;
és obtús
qui en vol plus,
perquè cus
per la minyonia.

De fin'amor dezirada
az una flor pic vairada
plus que d'autruna pauzada.
Paucs fols fai tost gran folia.
Perdo'l grat
de l'abat
Saint Privat;
m'ai pensat
ses cujat
si'm ditz: Mat
que l'amor embria.

De fina amor desitjada,
té una flor ben bigarrada,
més que cap dona pausada.
El foll fa prest gran follia.
Perdonat
és l'abat
Sant Privat.
He pensat,
ben calmat,
si em diu: Mat!,
que l'amor beuria.

Del deslei
que me fei
li faux drei,
e'il m'autrei,
mas sotz mei
aplat sei,
qu'ela'm lass'e'm lia.

El cas greu
que em féu,
tinc per lleu;
sóc ben seu,
a plaer seu
mes sots meu,
fort l'abraçaria.







Cap comentari: