divendres, 11 de juliol de 2014

Escotatz, mas no say que s'es. Un poema de Raimbaut d'Aurenga



Vet aquí un poema de Raimbaut d'Aurenga. Sembla acabat de fer.

Escotatz, mas no say que s'es,
senhor, so que vuelh comensar.
Vers, estribot ni sirventes
non es, ni nom no'l sai trobar;
ni ges no say co'l mi fezes
s'a'aytal no'l podi'acabar,
que ja hom mays non vis fag aytal ad home ni a femna en est segle ni en l'autre qu'es passatz.

Escolteu, més no sé que és
senyors, el que vull començar.
Vers, estribot ni sirventès
no és, el nom no el sé trobar;
tampoc no sé com l'he de fer
ni encara si el podré acabar,
que mai ningú no ha vist fer res de semblant a home o a dona, en aquest segle ni en els altres del passat.

Sitot m'o tenet a foles
per tan no'm poiria layssar
que ieu mon talan non disses;
no m'en cujes hom castiar:
tot cant es non pres un pojes
vas so c'ades vey et esgar,
e dir vos ay per que. Car si ieu vos o avia mogut, e no'us o trazia a cap, tenriatz m'en per fol. Car mais amaria seis deniers en mon punh que mil sols el cel.


I si algú per foll em tingués
no podria pas evitar
que jo el meu parer us digués;
no m'ho volguéssiu reprovar.
Tot quan és no ho tinc en res
sinó el que veu el meu esguard,
i us diré perquè: Car si jo us hagués començat a explicar, o encara que no us ho hagués acabat d'explicar, em tindríeu per foll. Car preferiria sis monedes en el puny que més de mil sous en el cel!

Ja no'm tema ren far que'm pes
mos amicx, aisso'l vuelh prejar;
s'als obs no'm vol valer manes
pus m'o profer'ab lonc tarzar;
pus leu que selh que m'a conques
no'm pot nulh autre galiar.
Tot ayso dic per una domna que'm fay languir ab belas paraulas et ab lonc respieig, no say per que. Pot me bon'esser, senhors?

No temeu fer res que em pesés,
amics meus, us ho vull pregar;
si res cal fer que m'auxiliés,
vau prometre de molt tardar;
més bé que la qui m'ha sotmès
ningú mai no em podrà enganyar.
Tot això ho dic per una dama que em fa llanguir amb belles paraules i amb els seus allargaments, i no sé pas perquè. I tot plegat serà prou bo, Senyors?

Que ben a passatz quatre mes,
-oc! E mays, de mil ans so'm par-
que m'a autrejat e promes
que'm dara so que m'es pus car.
Dona! Pus mon cor tenetz pres
adossatz me ab dous amar.
Dieus, ajuda! In nomine Padris et Filii et Spiritus Sancti! Aiso, que sera, domna?


Mes queda enrere el quart mes,
-Si! Que mil anys em va semblar!-
des que em digué i prometés
que em donarà el que m'és més car.
Dona! Teniu el meu cor pres,
endolciu-lo amb dolç amar.
Déu, ajuda! In nomine Padris et Filii et Spiritus Sancti! Això, què serà, Senyora?


Qu'ieu soy per vos gays, d'ira ples;
iratz-jauzent me faytz trobar;
e so m'en partitz de tals tres
qu'el mon non a, mas vos, lur par;
e soy fols cantayre cortes
tan c'om m'en apela joglar.
Dona, far ne podetz a vostra guiza, co fes N'Ayma de l'espatla que la estujet lay on li plac.

Estic per vos alegre i trist;
trist i content em feu trobar;
i m'he apartat d'aquelles tres,
fora de vos, no tenen par;
i sóc tornat foll i cortès,
tant que ja em diuen “el joglar”.
Dona, podeu fer el que us plagui, tal com va fer l'Aima amb l'espasa, que la va guardar allà on més li va plaure.

Er fenisc mo no-say-que-s'es,
c'aisi l'ay volgut batejar;
pus mays d'aital non auzi jes
be'l dey enaysi apelar;
e diga'l, can l'aura apres,
qui que s'en vuelha azautar.
E si hom li demanda qui l'a fag, pot dir que sel que sap be far totas fazendas can se vol.

I fineixo el meu no-sé-que-és,
que així l'he volgut batejar;
res no he sentit que s'hi assemblés,
així doncs l'he d'anomenar;
i el digui, quan l'haurà après,
el qui se'n vulgui alegrar.
I si algú li demana qui l'ha fet, podrà dir que aquell que sap fer bé tota mena de coses, si li ve de gust.

(trad. Salvador Giralt)

Cap comentari: