L'altre dia, entre badall i badall, em preguntava perquè el badall està mal vist socialment.
Quan badalles en una reunió, la gent et mira de reüll; si badalles en un espectacle, també. Si algú t'està parlant i et poses a badallar, el qui parla es desconcerta, afluixa... I em sembla que he descobert el motiu: el badall s'encomana.
Però sabieu que un badall també pot ser un signe d'amor?
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Uaaaaaaaaaaa! Un badall d'amor! És l'hòstia de bonic!
Jo sempre badallo d'amooooor! D'amor a la clapància! Io! Io! Io!
Això de badallar d'amor ve de molt antic. Ja ho deia el trobador Arnaut Daniel:
mil vetz lo jorn en badaill e'm n'estendi
per la bella que totas autras sobra
tant cant val mais fis gaugz q'ira ni rampa.
No estem sols! mireu: http://robelfu.blogspot.com/2007/12/el-plaer-de-badallar.html
"A tots els fanatics de les bones maneres, si és que n'hi han: badallar produeix un benestar comparat a aquell del plaer eròtic.
Per mi personalment són un plaer, per a molta gent són una tortura.
Fa poc vaig llegir que a EUA han comercialitzat un antidepressiu que pot causar orgasmes espontanis al badallar. Es diu Anafril, hi ha gent que es fa pis quan es riu, o que plora a l'esternudar, però mai havía sentit parlar de la possibilitat de comparar l'orgasme amb el badall. A mi, si voleu que os digui la veritat, tenir un orgasme mentre es badalla em sembla una passada , així que donaria qualsevol cosa per provar una o dues partilletas. Soc passional i tendeixo a badallar moltisim, com si em jugués en això la vida, però ara m'agradaria tornar-me una badallaire combulsiva i res com el Anafril per a cosegui-ho, així que no deixeu de fer-me arribar una pastilleta si la aconseguiu. Moltes gràcies. "
Publica un comentari a l'entrada