divendres, 8 de gener de 2016

Orgia Numeral


Ai coi, hem saltat directament de l'època medieval al segle vint-i-u! Aquests de "l'Orgia Numeral" ens tenen ben hipnotitzats amb el seu tam-tam! Quina mena d'orgia és aquesta?

Déu va crear els Nombres Naturals i la resta és obra dels homes. Ho va dir Leopold Kronecker, el del teorema de Kronecker-Weber, el de la delta de Kronecker, que va inventar un producte de matrius que du el seu nom, el pare del finitisme...
Déu va crear els Nombres Naturals, i la resta és obra dels homes; sí, la resta…; però, la resta què és? La resta som nosaltres i els nostres pensaments, i tota mena de complicacions inaudites, i moltes coses més...
Escolteu el so dels Nombres Naturals:
 
"Tat tita taka dhin dague da karadhin
Tat tita taka dhin ta ghe ta tita take dina tirikitatá
dague dina dina daguee da kataka din din katatiritikatá
takatirititataque takatirititaká
titatakatá titatakatá titatakatá..."

El torrent de la vida i de la ment, el nostre Aqueront que va per dintre, és un corrent d’aigües ambigües i un gran perill.
Homes i dones del segle XXI que voldríeu escoltar bones notícies: el torrent de la vida i de la ment, el nostre Aqueront que va per dintre, és un corrent d’aigües ambigües i un gran perill.
Tràfecs ineludibles, moments d’estancament i represes delirants, el desig; mutis sobtats, inexplicables…, amor i desamor, el naixement, la mort, el desig; dolor, desconcert, dubte, tristesa, desig, desig; i la sorpresa en girar la cantonada, i la por, i l’ànsia, i l’ofec, i l’alegria, i el riure, i el singlot.
Primer de tot va ser la percussió, i en segon lloc el pensament. Escolteu el so dels Nombres Naturals:

"Tat tita taka dhin dague da karadhin
Tat tita taka dhin ta ghe ta tita take dina tirikitatá
dague dina dina daguee da kataka din din katatiritikatá
takatirititataque takatirititaká
titatakatá titatakatá titatakatá..."

diumenge, 3 de gener de 2016

Amics Marcabrun car digam, una tençó entre Hugo Catola i Marcabrú



El cavaller Hugo Catola i Marcabrú contrasten les seves opinions sobre l'amor. I com era d'esperar, el sempre malhumorat Marcabrú aprofita per blasmar-lo. Hugo catola, que pren partit per l'amor, davant de les escomeses de Marcabrú fa el que pot. Déu n'hi do, els cops! Qui guanyarà aquesta tençó?

Amics Marchabrun, car digam
un vers d'amor, que per cor am
q'a l'hora que nos partiram
en sia loing lo chanz auziz.

Marcabrú amic, ara diguem
un vers d'amor -el cor em prem-,
i quan vindrà que ens separem
que de ben lluny sigui sentit.

Ugo Catola, er fazam;
mas de faus'amistat me clam,
q'anc pos la serps baissa lo ram
no foron tants enganairiz.

Ugo Catola, el farem;
mes de falsa amistat faig clam,
des que la serp deixà el brancam
la lleialtat és en oblit.

Marcabrun, ço no m'es pas bon
qe d'amor digaz si ben non;
per zo'us en move la tenzon,
qe d'amor fui naz e noiriz.

Marcabrú, és mala cançó
que d'amor sempre digueu no;
el cas ens mou a discussió,
car d’ell vaig néixer i em nodrí.

Catola, non entenz razon?
Non saps d'amor cum trais Samson?
Vos cuidaz e'ill autre bricon
qe tot sia vers quant vos diz.

Catola no enteneu raons?
Saps com l'amor traí Samson?
Vos i tants d'altres beneitons
doneu per cert el que us ha dit.

Marcabrun, nos trobam auctor
de Sanso'l fort e de s'uxor
q'ela n'avia ostat s'amor
a l'ora que ce fo deliz.

Marcabrú, més d'un bon autor
diu que la dona de Samsó
havia omès aquell amor
a l'hora que fou destruït.


Catola, qar a sordejor
la det, e la tolc al meillor,
lo dia perdet sa valor,
qe'l seus fo per l'estraing traiz.

Catola, car un de pitjor
va baratar amb el millor,
així va perdre el seu valor,
i va ser per l'estrany traït.

Marcabrú, si cum declinaz,
qu'amor si ab engan mesclaz,
dunc es lo almosna pechaz:
la cima devers la raiz!

Marcabrú, segons declineu
-amor i engany sempre mescleu-,
quan sentiu pietat pequeu.
L'arbre del bé és invertit!

Catola,l'amors dont parlaz
camja cubertament los daz;
aprop lo bon lanz vos gardatz!
ço dis Salomons e Daviz.

Catola, l'amor que dieu
fa trampa als daus, el molt garneu;
de ser prop seu cal que us guardeu!,
com diuen Salomó i David.

Marcabrú, amistaz dechai,
car a trobat joven savai;
eu n'ai al cor ir'et esclai
qar l'en alevaz tan laiz criz.

Marcabrú, l'amor avui fuig
perquè el jovent en fa rebuig;
el cor tinc pler d’esglai i enuig
car és indigne el vostre ordit.

Catola, Ovides mostra chai,
e l'ambladura o retrai
que non soana brun ni bai,
anz se trai plus aus achaiz.

Catola, Ovidi llegireu
i ben aviat ho comprendreu:
de bru o ros no fa menyspreu,
però té tirada als pervertits.

Marchabrun, anc non cuit t'ames
l'amors, ves cui es tant engres,
ni no fo anc res meinz prezes
d'aitals joglars esbaluiz.

Marcabrú, no crec que t'amés
l'amor, vers qui sou tan revés,
ni que mai ningú menyspreés
tant els joglars empedreïts.

Catola, anc de ren non fo pres
un pas, que tost non s'en loignes,
et enqer s'en loigna ades
e fera tro seaz feniz.

Catola, de ningú va ser
a un pas, que al punt se n'allunyés,
i va marxant per sempre més
fins que sereu ben consumit.

Marcabrun, quant sui las e'm duoill,
e ma bon'aimia m'acuoill
ab un baisar, quant me despuoill,
m'en vau sans e saus e gariz.

Marcabrú, quan las pel traüll
la bona amiga m'acull
amb el seu bes, quan em despull,
em sento estalvi i guarit.

Catola, per amor deu truoill
tressaill l'avers al fol lo suoill,
e puois mostra la via a l'uoill
aprop los autres escharniz.

Catola, per amor del trull,
diner fa caure el foll, ben sull,
i mostra aprés la via a l'ull
quan és pels altres escarnit.

(trad. Salvador Giralt)