dimarts, 20 d’octubre de 2009

El favor públic

A ran del que he sentit a dir aquests últims dies, i dels comentaris d'associats i de desconeguts, m'adono que la fama és un dels principals paranys que podem trobar en aquest món. La vanitat, la vanagloria... porca misèria, com acaba de dir algú. Ni Horaci no se'n va poder sostreure. Escolteu que va dir en relació al seu final (és clar que tractant-se d'Horaci, fins i tot la vanaglòria és vana glòria de la bona):

"No serà una ala habitual ni feble la que se m'endurà, poeta transfigurat, a través de l'èter transparent; ja no romandré més a la terra i, vencedor de l'enveja, deixaré les ciutats. No, jo que sóc de sang de pobres, jo, que tu convides, estimat Mecenas, no moriré ni seré empresonat per les aigües de l'Estix.
Ja se'm formen a les cames uns replecs de pell escamosa i per damunt em torno un ocell blanc i em neixen plomes setinades pels dits i pels muscles.
Aviat, més famós que Ícar, el fill de Dèdal, aniré, ocell canor, a visitar les costes del Bósfor gemegós, les Sirtes de Getúlia i les planures hiperbòries". (versió de Josep Vergés)

divendres, 16 d’octubre de 2009

Una entrevista de Biel Barnils a Salvador Giralt

Ara que farà un any del lliurament del I Premi Punyal de Vic, en Biel Barnils, a la Televisió d'Osona, ha fet una entrevista a Salvador Giralt, el brillant guanyador de la primera (i de moment única) edició del premi, amb el llibre: Romanço de l'Ambròs i del seu tros. Llibre que, per cert, té com a un dels seus principals protagonistes el nostre Aparici. Des dels locals de l'Associació els saludem a tots i els donem l'enhorabona
Us passem l'enllaç: http://www.vimeo.com/6981146

divendres, 9 d’octubre de 2009

Un cant Il·lusori a la tranquil·litat de la vida rural

Ara que no fa gaire hem estat tan a prop del món rural, em semblen molt adequades les paraules que Horaci posava en boca d'Alfi l'usurer. És un cant il·lusori perquè Alfi, "a punt d'esdevenir un camperol!, va recuperar tots els préstecs per les idus i per les calendes ja cerca on col·locar-los".

Benaurat el que, lluny dels tràfecs,
com l'home d'antigues generacions,
llaura els camps paterns amb els seus bous,
sense els lligams de cap préstec,
i a qui no desperta, com al soldat, la trompeta estrident
ni esgarrifa la mar enfurida,
i evita el fòrum i les llindes superbioses
dels ciutadans poderosos.
Per això, marida els pollancres que es drecen alts
amb els sarments ja crescuts dels ceps,
o contempla errants en una vall reclosa
els seus ramats de bous i vaques
i amb el falçó espurga les branques inútils
i els fa empelts més fruitosos,
o guarda en àmfores netes la mel premuda
o ton les fràgils ovelles;
o quan Tardor, per sobre els camps, treu
el seu cap ornat de fruits en saó
¡quin gaudi collir les peres empeltades
i el raïm que malda per ser com la porpra,
per fer-vos-en ofrena a tu, Priap,
i a tu, pare Silvà, tutor dels termes!
Ara li abelleix de jeure sota una vella alzina,
ara sobre una tofa d'herba;
corren profundes, mentrestant, les aigües riu avall,
en els boscos gemeguen els ocells
i en les deus murmureja l'aigua de les fonts:
tot convida a fer una becaina.
(versió de Joan Carbonell i Manils)

dilluns, 5 d’octubre de 2009



Benvolguts associats. Després de donar-hi moltes voltes, la Junta de l'Associació reunida en sessió plenària, va decidir que no semblava adequat d'introduir en "el núvol" el patracol del reportatge gràfic. L'argument decissiu el va donar el Secretari; va considerar que en els núvols hi ha excés d'humitat i que de cap manera les fotografies es conservarien en condicions. Per això i com a botó de mostra, reproduïm dues instantànies que recullen els moments culminants del concert del Ramat Musical, i de la migdiada.
Si algú estigués interessat en veure l'àlbum complet, ho pot demanar a amicsdelamigdiada@gmail.com.

dijous, 1 d’octubre de 2009

Una migdiada memorable



Volem felicitar des d'aquestes pàgines els participants a la migdiada de diumenge: l'Orquestra Estocàstica Ramadera, el seu director, el músics tan ben ensenyats, el pastor que els acompanya, i els lectors, la cantant, i també la colla dels adormits que ho van fer molt bé, ah, i sense oblidar el cuiner que també la va encertar. A tots els desitgem la millor de les dormides.

Hem estat informats que a la xarxa existeix un lloc especial que molts anomenen "el núvol" on es poden guardar arxius i fotografies perquè tothom les consulti. Si les nostres investigacions arriben a bon port, aviat tindreu notícies nostres, perquè disposem d'un important reportatge gràfic que ens agradaria d'introduir a l'interior d'aquest núvol (o de deixar-lo en suspensió, no sé com n'hauriem de dir). Hi estem treballant.