dilluns, 14 d’abril de 2014

Somni d'una nit d'estiu, del mestre Shakespeare



Ara que es comencen a veure tota mena d'ocells, ens agrada aquesta cançoneta d'en Seient, que hem trobat al "Somni d'una nit d'estiu", del mestre Shakespeare. La cantem abans de sopar, com una mena de benedicció; i després sopem en silenci.

Ni a la merla més negra que el carbó
amb el seu bec ataronjat,
ni al tord amb aquell cant tan delicat,
ni amb la seva cresteta al reietó,
ni al pinsà, ni a l'alosa, ni al pardal,
ni al cucut amb la veu de ploricó,
després que els ha escoltat tot el que cal,
l'home no gosa contestar-los, no...

(trad. Josep Maria de Sagarra)

Aquesta obreta és plena de petites joies. Llegiu aquest jurament d'Hèrmia, tan exagerat:

Oh, bon Lisandre meu,
per l'arc més poderós de Cupidó,
pel seu millor dardell daurat de punta,
per la innocència dels coloms de Venus,
pel que lliga esperits i amors empara
i per la flama que cremà la reina
de Cartago quan aquell fals troià
li va fugir amb les veles desplegades,
per tots els juraments trencats pels homes,
que sempre han fet un nombre més crescut
que totes les paraules de les dones,
et juro que en el lloc que tu m'has dit
demà sens falta jo vindré a trobar-te.

I encara aquest altre tros, la veu de l'escèptic i racional Teseu, al final d'una obra en la qual bona part dels protagonistes són fades i follets:

L'ull del poeta, en un picant deliri,
va de la terra al cel, i va del cel
a la terra, i, així com produeix
la imaginació formes d'objectes
desconeguts, la ploma del poeta
els atorga un vestit i una figura,
i nom i hostal dóna al no-res aeri.
Les empescades d'una fantasia
exuberants són tals, que, si li acut
una joia, ja en veu el portador,
o, si de nit alguna por imagina,
pren per un ós la tofa d'un barder.

Estem pensant a representar aquesta comèdia,  ens té molt revolucionats.
El problema és que n'hi ha tres que volen fer de Puck. No sé si ens en sortirem.
(i després n'hi ha un que diu que la traducció d'en Sagarra, sagarreja. Maleïts llepafils de la llengua!)
Us presento en Puck:

FADA
O bé és que el vostre aspecte em desgavella,
o vós sou l'esperit murri i trapella
que li diuen Rupit el Bonminyó,
que a les xicotes de pagès feu por;
aquell que de la llet bufa la nata,
i el molinet de fusta desbarata,
quan la mestressa brega,
i mai no se li lliga la mantega,
o la cervesa no li pren ferment;
¿no sou aquell que esgarrieu la gent
quan camina de nits, i li'n feu blasme,
i, als que us diuen fantasma,
o bé als que us diuen tendre Puck,
els guaiteu de bon lluc,
i vostra mà els ajuda, i els ajorna
suors, donatnt-los bona sort per torna?
¿No sou aquest?

PUCK
És cert el que has dit;
Jo sóc alegre voltador de nit.
Jo distrec Oberon i el faig somriure
quan, a algun cavall gras de molt bon viure
tip de favons, com si estirés cordill
el faig seguir, estrafent-li aquell renill
de l'euga jove. I de vegades passa
que em fico aclofadet dintre la  tassa
d'una comare de bon pit,
exactament com un codony rostit,
i, al punt de beure, amb mi  de llavis topa
i me li deixo la papada xopa
de cervesa. La tia de cervell
de vegades em pren per l'escambell,
quan contant penes amb el plor fa vores;
i pel cul li rellisco jo aleshores,
i ella que cau de nas i crida "Sastre!",
li ve un atac de tos, i en el desastre
la gent s'empeny de colzes, sona el crit,
l'estornut, la rialla, i de seguit
juren que mai no han atrapat en vida
una estona que fos més divertida.