divendres, 20 de juliol de 2018

Au Cabaret-Vert (A la Taverna Verda), d'Arthur Rimbaud




Vam visitar Charleroi no fa gaires dies, seguint les passes de Rimbaud.
Les coses han canviat. Han canviat molt. Autopistes, avingudes, trens a
gran velocitat...


AU CABARET-VERT, cinq heures du soir

Depuis huit jours, j’avais déchiré mes botines
Aux cailloux des chemins. J’entrais à Charleroi.
—Au Caberet-Vert: je demandai  des tartines
De beurre et du jambon qui fûtà moitié froid.

Vaig entrar a Charleroi amb les botes trencades,
després de vuit jornades conduïdes pels fats.
A la Taverna Verda vaig demanar torrades
amb mantega i pernil una mica escalfat.

Bienhereux, j’allongeai les jambes sous la table
Verte: je contemplai les sujets tres naïfs
De la tapisserie. —Et ce fut adorable,
Quand la fille aux tétons énormes, aux yeux vifs,

Les cames estirades sota la taula verda,
satisfet, contemplava els ingenus motius
de la tapisseria. I quin goig de taverna
quan la noia de pits enormes i ulls vius

—Celle-la, ce n’est pas un basier qui l’epeure!—
Rieuse, m’appotra des tartines de beurre,
Du jambon tiède, dans un plat colorié,

—jo diria, no ho sé, que li agrada la brega!—,
riallera, em portà el pa amb la mantega,
i el pernil tebi dins d’un plat acolorit.

Du jambon rose et blanc parfumé d’une gouse
D’ail, —et m’emplit la chope immense, avec sa mousse
Que dorait un rayon de solei arriéré.

El pernil rosa i blanc, perfumat d’una engruna
d’all; i omplí la gerra de cervesa amb escuma
enjoiada d’un raig de sol endarrerit.

(Trad. Salvador Giralt)



divendres, 16 de febrer de 2018

In taberna quando sumus




Cada any és el mateix, quan torna el Carnestoltes arriba la disbauxa! Ens visita Dionís amb les seves mènades i el Món es fa taverna! El vi pren els carrers com l'aigua de la pluja, i regalima arreu: als empedrats, als horts, en els camins; de les teulades de les cases.
I tants prodigis ens fan sortir dels oratoris de la migdiada, perquè no ens ho volem perdre, perquè ensumem la llibertat de la Natura, i anem esbojarrats de font en font, bebent en gots de plata, el do preciós del Déu, el vi de font.
I llavors que arriba l'hora de cantar, cantem!

1
In taberna quando sumus,
non curamus quid sit humus,
sed ad ludum properamus
cui semper insudamus.
Quid agatur in taberna,
ubi nummus est pincerna,
hoc est opus ut queratur,
si quid loquar, audiatur.

Cada vas a la taverna
és un glop de vida eterna,
el joc és la nostra amada,
hi suem la carcanada.
El que passa a la taverna
on la bossa sempre merma,
ara ens cal molt bé escatir-ho,
si escolteu podreu sentir-ho.

2
Quidam ludum, quidam bibunt,
quidam indiscrete vivunt.
Sed in ludo qui morantur,
ex his quidam denudantur
quidam ibi vestiuntur,
quidam saccis induuntur.
Ibi nullus timet mortem
sed pro Baccho mittunt sortem.

N'hi ha que juguen, n'hi ha que beuen,
n'hi ha que ensems juguen i beuen.
D'entre aquells que al joc es mullen
n'hi ha més d'un que ja el despullen,
d'altres amb sacs es vesteixen,
les vergonyes es cobreixen.
La mort és en desinfatus,
confiem la sort a Bacus.

3
Primo pro nummata vini,
ex hac bibunt llibertini;
semel bibunt pro captivis,
post hec bibunt ter pro vivis,
quater pro christianis cunctis,
quienquies pro fidelibus defunctis,
sexies pro sororibus vanis,
septies pro militibus silvanis.

Primer, pel vi de la tina
i la dona que el tragina;
després, bebem pels captius;
tres vegades més pels vius;
quatre, per les ordes juntes;
cinc, les ànimes difuntes;
sis, per les sors vanitoses;
set, pels sorges belicosos.

4
Octies pro fratibus perversis,
nonies pro monachis dispersis,
decies pro navigantibus,
undecies pro discordantibus,
duodecies pro penitentibus
tredecies pro iter agentibus.
Tam pro papa quam pro rege
bibunt omnes sine lege.

Vuit, pels germans pervertits;
nou, pels monjos decidits;
deu, pel qui pel mar navega;
onze, pels qui mouen brega;
dotze, pels anacoretes
i els qui esmolen les xancletes.
Tant pel papa com pel rei
beuen tots sense cap llei.

5
Bibit hera, bibit herus,
bibit miles, bibit clerus,
bibit ille, bibit illa,
bibit servus, cum ancilla,
bibit velox, bibit piger,
bibit albus, bibit niger,
bibit constants, bibit vagus,
bibit rudis, bibit magus.

6
Bibit pauper et egrotus,
bibit exul et ignotus,
bibit puer, bibit canus,
bibit presul et decanus,
bibit soror, bibit frater,
bibit anus, bibit mater,
bibit iste, bibit ille,
bibunt centum, bibunt mille.

7
Parum sexcente nummate
durant, cum immoderate
bibunt omnes sine meta,
quamvis bibant mente leta;
sic nos rodunt omnes gentes,
et sic erimus egentes.
Qui nos rodunt confundantur
et cum iustis non scribantur.
Io!

Poc ens duraran sis-centes monedes,
per molt que el nostre esperit estigui sempre alegre,
si bevem immoderadament i sense límit.
Que ens critiquin tant com vulguin!
Nosaltres seguirem pobres i contents.
Així es confonguin els maldients,
i mai no siguin inscrits en el llibre dels justos.
Ió!

(Adap. Salvador Giralt)