divendres, 27 de març de 2009

LA PORTA DE LA SON

Com sigui que se m'ha preguntat moltes vegades sobre el País de la Son i sobretot com arribar-hi, us transcric la continuació del text anterior d'Ovidi, que dóna algunes pistes més sobre on es troba aquest país tan singular:
Al forat de l'avenc els cascalls abundosos floreixen
i herbes en gran quantitat, de les quals la nit fa collita
per escampar-ne el suc, amb el rou, per les terres obagues.
No fa soroll la porta en girar damunt les frontisses:
no n'hi ha cap a la casa, i ningú no vigila els accessos;
sols al mig de l'avenc un llit de banús i de plomes
s'alça, tot d'un color, recobert de fosques cortines
on hi ha el déu estirat, reposant amb els membres ben laxos.
Pels voltants, escampats, imitant figures diverses,
jeuen tans somnis lleugers com espigues té una collita,
o com fulles un bosc, o grans de sorra una platja.

dissabte, 14 de març de 2009

EL PAÍS DE LA SON

Seguint el curs de les nostres investigacions en relació al País de la Son, Ovidi ens dóna algunes pistes per arribar-hi. Les transcric literalment perquè aquests darrers dies se m'ha demanat amb insistència la direcció d'aquest país. Escolteu, els qui no podeu dormir; llegiu amb atenció, pssss....:

S'obre un avenc profund a prop del país dels cimeris,
com excavat, que del Son profund és casa i capella:
mai amb els raigs naixents, ni al mig del seu curs, ni a la posta,
Febus no hi pot arribar; de la terra surt una boira
que amb la fosca es barreja, i la incerta llum del crepuscle.
L'au matinera de cap encrestat no crida l'aurora
amb els seus cants, aquí, ni amb la seva veu el silenci
trenquen els gossos atents, ni l'oca, més llesta que els gossos;
ni animals de corral, ni feres, ni branques mogudes
per l'oreig, ni clamors de llengües humanes no hi sonen:
tot és un mut repòs; només surt del fons de les roques
l'aigua del riu Leteu, que s'escola fent un murmuri
i convida a la son, el corrent, en xocar les pedretes.